El 10,2% d’homes de l’estat espanyol reconeix que ha tingut conductes de violència sexual contra menors

Un 10,2% dels homes adults de l’estat espanyol reconeix haver tingut, almenys una vegada a la vida, alguna conducta de violència sexual contra menors de divuit anys. Així ho revela un estudi de la Universitat de Barcelona (UB), elaborat a partir de les respostes de 6.010 persones. El percentatge baixa al 2,8% quan es tenen en compte solament les conductes contra menors de quinze anys i a l’1,7% en el cas dels menors de dotze anys. A més, un 3,4% dels enquestats reconeix haver tingut alguna d’aquestes conductes durant els dotze mesos anteriors a l’estudi.

La investigació també revela que un 22,2% dels enquestats ha sentit algun grau d’atracció sexual per menors de setze anys d’ençà que va arribar a l’edat adulta. Un 12,3% diu que gairebé mai no experimenta aquesta atracció, mentre que un 1,9% afirma que la sent la major part del temps o gairebé sempre. L’atracció exclusiva per menors d’edat, sense atracció per a adults, representa el 0,3% de la mostra.

El treball, presentat avui pel Grup de Recerca en Victimització Infantil i Adolescent (GReVIA) de la UB, analitza separadament l’atracció sexual per menors de setze anys i les conductes de violència sexual contra infants i adolescents. Segons els investigadors, són “dues realitats associades però no equivalents” i distingir-les permet d’”identificar on i quan es pot intervenir per evitar que hi hagi víctimes”.

Les dades indiquen que els homes que declaren sentir atracció sexual per menors de setze anys tenen una probabilitat significativament més alta d’haver tingut conductes de violència sexual. Tanmateix, els investigadors remarquen que aquesta relació no és determinant: el 72,8% dels qui reconeixen aquesta atracció no declaren cap conducta de violència sexual contra infants o adolescents.

Els responsables de l’estudi insisteixen que aquesta distinció “no minimitza la gravetat del problema”, sinó que “el fa abordable”. Consideren que identificar les persones que senten aquesta atracció, però no han comès cap conducta de violència sexual ofereix “una oportunitat d’intervenció primerenca abans que hi hagi una víctima”.

L’estudi inclou conductes declarades pels mateixos participants, tant amb contacte físic com sense, i tant en l’àmbit presencial com en el digital. En el cas dels adolescents de setze i disset anys, solament es comptabilitzen les conductes en què hi ha una diferència d’edat d’almenys deu anys amb l’enquestat. D’aquesta manera, se n’exclouen les relacions sexuals consentides entre persones d’edats semblants, encara que una sigui menor d’edat.

Els investigadors adverteixen que, com que són conductes molt estigmatitzades, és probable que alguns participants no les hagin declarat. Per això, consideren que les estimacions de l’estudi són conservadores i que la prevalença real podria ser més alta.