“És fer un regal a l’enemic”: la unitat nacional ucraïnesa s’esquerda mentre els míssils russos continuen caient

Kíiv, Ucraïna. Mentre Moscou continua bombardant la capital ucraïnesa amb atacs mortals, Ucraïna es veu obligada a fer front a un revés polític tan greu o més: el trencament de la unitat nacional que ha ajudat el país a defensar-se de quatre anys d’invasió i guerra contra Rússia, tal com demostra la crida de l’ex-ministre Mikhailo Fédorov a convocar eleccions.

El popular ex-ministre de Defensa, considerat una figura clau en el desenvolupament del reeixit programa de drons ucraïnès, fou destituït sobtadament el mes passat pel president Volodímir Zelenski, en una decisió altament polèmica que va desencadenar una onada de protestes als carrers del país. Dies després d’haver estat destituït, en plena onada de manifestacions, Fédorov va refusar l’oferta de Zelenski d’ocupar un altre càrrec a l’executiu; abans-d’ahir, després de setmanes de tensió entre ambdós, l’ex-ministre va instar el president a convocar eleccions.

Alguns ucraïnesos, tanmateix, alerten que convocar eleccions en temps de guerra –cosa que requeriria modificar la constitució i unes quantes lleis– podria desestabilitzar la unitat política en benefici de Rússia, tot exacerbant les divisions socials i desviant l’atenció del conflicte bèl·lic.

“La gent entén que convocar eleccions en temps de guerra és fer un regal a l’enemic”, va escriure abans-d’ahir a Facebook Roman Lozinski, un diputat de l’oposició, després de les declaracions de Fédorov. “Serà una guerra de tots contra tots: serà adobar el terreny a la demagògia i la manipulació, i més encara en una societat ja ferida.”

Lozinski, en aquest sentit, va assenyalar que la constitució d’Ucraïna prohibia les eleccions parlamentàries si s’aplica la llei marcial. Experts electorals internacionals diuen que és pràcticament impossible d’organitzar unes eleccions lliures i justes amb milions de civils desplaçats per la guerra i centenars de milers de soldats desplegats al front.

Mikola Kniazitski, membre del partit opositor Solidaritat Europea, deia a les xarxes socials aquesta setmana que “les eleccions divideixen la societat fins i tot en temps de pau”.

“Organitzar eleccions sota foc enemic inevitablement convertirà la qüestió de la guerra i la pau en el gran tema de debat polític”, afegia. “Guanyarà les eleccions qui aconsegueixi de convèncer la societat que posarà fi més de pressa a la guerra, per simplista i improbable que sigui la promesa.”

El terrible bombardament rus d’ahir a la matinada a Kíiv i rodalia, que es va allargar durant hores, va demostrar la indefensió d’Ucraïna als míssils balístics russos, sobretot arran de la manca d’interceptors terra-aire Patriot, de disseny nord-americà, les existències dels quals han quedat molt minvades per la guerra de l’Iran.

“Ha estat un atac en massa: els russos feia temps que el preparaven, tot combinant diferents tipus de míssils balístics, míssils de creuer i drons per a causar danys com més greus millor a la infrastructura civil”, va escriure Zelenski a les xarxes socials poc després de l’atac.

L’atac va causar més d’una dotzena de morts a la capital i la rodalia i desenes de ferits, segons les autoritats locals.

La força aèria d’Ucraïna va dir que havia abatut 39 míssils de creuer dels 44 disparats i 145 drons dels 168 llançats per Rússia, però no va facilitar la xifra de míssils balístics que van penetrar dins l’espai aeri del país. La gravetat de les explosions que van impactar a la capital ahir poc després de mitjanit suggereix que l’exèrcit rus va emprar una xifra significativa de míssils balístics i hipersònics.

“Ha estat una nit horrible i d’insomni a Kíiv”, va dir el ministre d’Afers Estrangers ucraïnès, Andrii Sibiha, a X: “Ha estat un dels atacs russos més brutals que hem sofert fins ara, amb una pluja incessant de míssils balístics sobre la capital.”

Sibiha va demanar ajut als països aliats per a defensar Ucraïna dels atacs russos: “Sabem que hi ha socis que ens poden subministrar aquests interceptors i els instem, una volta més, a actuar sense demora.” I va afegir: “Cada endarreriment es mesura en vides humanes.”

En un barri de Kíiv, vuit persones van morir per l’impacte d’un míssil contra les plantes superiors d’un edifici de pisos, on es va calar foc: la caiguda de runa dels pisos superiors va originar un incendi en un edifici contigu.

Ahir, el Ministeri de Defensa rus va afirmar que l’exèrcit havia dut a terme “un atac en massa amb armes de precisió terrestres, aèries i marítimes […] contra empreses del sector militar i industrial, un centre de transport i logística i magatzems a la ciutat de Kíiv i la seva regió”.

El portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov, va afirmar abans-d’ahir que ni els atacs ni la guerra s’aturarien a curt termini: “Ara com ara, atesa la posició del règim de Kíiv, no hi ha motius per a l’optimisme quant a la possibilitat de trobar una solució pacífica [a la guerra]. La situació al front és ben sabuda per tothom.”

A Ucraïna, mentrestant, la crida de Fédorov a convocar eleccions continua reverberant.

En un discurs enregistrat en vídeo i difós a les xarxes socials dimarts a última hora, l’ex-ministre va dir que Ucraïna “ha de trobar un mecanisme legal, segur i factible per a poder restablir un procés democràtic ple, fins i tot enmig d’una guerra prolongada”. La democràcia ucraïnesa, va afegir, “no pot ser ostatge de Rússia”.

Un diplomàtic europeu, que accedeix a parlar anònimament per tractar de qüestions delicades, qualifica les declaracions de Fédorov de “manifest polític” i de “ruptura clara amb l’òrbita de Zelenski”.

“Crec que té molt d’instint polític a l’hora d’entendre i interpretar què vol la classe mitjana ucraïnesa”, diu el diplomàtic: “Encara és massa aviat per a dir si realment aconseguirà de mantenir la qüestió de les eleccions a la primera plana de l’actualitat política: dit això, considero perillosa la crida a convocar eleccions.”

Lozinski, diputat de l’oposició, diu que Ucraïna no està preparada per a organitzar eleccions, atès que primer caldria crear la infrastructura i les comissions electorals necessàries per a garantir el dret de vot dels milions d’ucraïnesos mobilitzats al front o bé desplaçats a causa del conflicte, sigui a l’estranger o a tot Ucraïna.

“Convocar unes eleccions que generin desconfiança al país, o que no siguin reconegudes pels socis dels quals depenem, és una bomba de rellotgeria política”, va escriure: “I l’enemic, sens dubte, se’n voldrà aprofitar.”

Natalia Abbakumova, de Riga (Letònia) estant, ha contribuït a aquest reportatge.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb