Vint-i-cinc anys després de l’11-S, al-Qaida es reconstrueix a l’Afganistan

Els plans d’al-Qaida per als atemptats de l’11 de setembre de 2001 es gestaren en recintes polsosos i amb parets de fang a l’Afganistan, que durant anys serviren de camp d’entrenament dels terroristes.

Un quart de segle després, malgrat dècades d’operacions militars nord-americanes dedicades a eradicar el grup, al-Qaida torna a tenir camps d’entrenament actius a l’Afganistan, segons que expliquen agents d’intel·ligència nord-americans i occidentals, com també l’organisme de l’ONU que supervisa xarxes de reclutament a tot el món.

Al-Qaida i els seus afiliats han reactivat vuit camps d’entrenament, pel cap baix, aquests darrers tres anys, tot aprofitant la tornada dels talibans al poder a l’Afganistan i el buit de seguretat deixat per la retirada militar dels Estats Units l’any 2021.

Alguns altres grups terroristes –incloent-hi una filial de l’Estat Islàmic, el principal rival d’al-Qaida– també hi han establert centres d’entrenament nous. Això vol dir que, pel cap baix, en 14 províncies de les 34 que té l’Afganistan hi actua un grup islamista.

Les persones esmentades en aquest article s’avenen a parlar amb The Washington Post, però anònimament, per tractar d’informació d’intel·ligència.

Ara que el retorn al poder dels talibans ha tornat a proporcionar “un entorn permissiu” per a l’activitat terrorista, segons un informe de l’ONU, al-Qaida “s’ha pogut consolidar amb la presència de refugis i camps d’entrenament per tot l’Afganistan”.

Així i tot, es continuen observant diferències notables respecte del període anterior a l’11-S, segons agents d’intel·ligència i experts en la lluita antiterrorista.

Els grups que han anat guanyant terreny a l’Afganistan aquests darrers anys semblen més centrats en l’àmbit regional que no pas a ordir complots contra els EUA o els seus aliats. També semblen a la mercè dels seus amfitrions talibans, recelosos de tornar a provocar la ira de les grans potències mundials. Per una altra banda, els membres de la cúpula d’al-Qaida viuen a l’exili, a l’Iran o en alguns altres països, cosa que dificulta la consolidació d’una figura com Ossama bin Laden, capaç de galvanitzar els simpatitzants del grup per mitjà de l’oratòria i la propaganda.

Sigui com sigui, la reactivació dels camps d’entrenament terrorista és un motiu de preocupació.

“No segueixen el pla d’abans de l’11-S d’apuntar contra l’enemic llunyà”, diu Bruce Hoffman, expert en lluita antiterrorista de la Universitat de Georgetown. “Però crec que confien que, després d’anar guanyant presència a escala local i regional, podran apuntar més enllà. No s’han oblidat de nosaltres.”

La incapacitat dels Estats Units a l’hora de desmantellar els camps d’entrenament d’al-Qaida a l’Afganistan els anys noranta es continua considerant una de les grans oportunitats perdudes per a aturar els atemptats de l’11-S.

La idea d’estavellar avions segrestats contra edificis als EUA fou proposada per primera volta el 1996 pel cervell de l’11-S, Khalid Xeikh Mohàmmed, en un complex d’al-Qaida a Tora Bora (Afganistan), segons les autoritats nord-americanes.

Poc després, bin Laden aprovà l’operació en un campament prop del grup a Kandahar. Abans dels atemptats, els dinou terroristes que participaren en l’operació havien passat per campaments o refugis d’al-Qaida a l’Afganistan.

Funcionaris de l’ONU i alts càrrecs dels serveis d’intel·ligència occidentals diuen que, aquests darrers mesos, han investigat els rumors que apunten que al-Qaida treballa per restablir l’activitat a les Granges de Tarnak, un extens complex prop de l’aeroport de Kandahar on un dels primers vols de vigilància amb drons Predator de la CIA albirà bin Laden poc abans de l’11-S. Una anàlisi a partir d’imatges de satèl·lit duta a terme per The Washington Post no ha detectat cap indici visible que insinuï la represa de les activitats a Tarnak.

Els nous campaments, expliquen els agents d’intel·ligència consultats per The Washington Post, se centren a entrenar combatents en la manipulació d’armes i explosius, com també en tàctiques de guerrilla amb què estan íntimament familiaritzats els milers de reclutes que passaren pels campaments d’al-Qaida els anys noranta. Alguns indicis, tanmateix, també apunten que als reclutes se’ls forma en matèria d’encriptació d’informació i en el maneig de drons, dues tecnologies que l’any 2001 es trobaven en fase experimental.

Colin Smith, coordinador d’un equip de seguiment de l’ONU que controla l’activitat dels grups terroristes i vetlla pel compliment de les sancions internacionals que hi planen, explica que la xifra de milicians del nucli dur d’al-Qaida a l’Afganistan –el grup matriu que inspirà afiliats i imitadors– probablement no passa del centenar.

En lloc de perpetrar atacs i operacions propis, al-Qaida “actua cada vegada més com a assessor d’uns altres grups, sobretot en termes d’operacions encobertes i qüestions operatives”, diu Smith. Aquest nou equilibri de poder ha relegat el pinyol d’al-Qaida a un rol secundari amb relació a filials més grans com ara Tehrik-e-Taliban Pakistan (TTP), un grup que cerca d’enderrocar el govern del Paquistan i establir-hi un estat islàmic.

Un informe de l’ONU publicat l’any 2024 assenyalà que membres d’al-Qaida a la província afganesa de Kunar havien començat a entrenar milicians del TTP en atacs suïcides.

Es creu que el grup, centrat en el Paquistan, disposa de fins a 7.000 milicians a l’Afganistan, segons Smith. Els informes de l’ONU indiquen que el TTP ha establert campaments en quatre províncies afganeses, pel cap baix, amb l’ajut d’al-Qaida i els talibans, i que el grup ha realitzat centenars d’atacs transfronterers contra destacaments militars paquistanesos i més objectius.

El principal rival d’al-Qaida també ha plantat arrels a l’Afganistan. La filial de l’Estat Islàmic coneguda com a Estat Islàmic-Khorasan, en referència a la regió històrica homònima, ha reclutat uns 2.000 membres i ha convertit el nord de l’Afganistan en el seu centre d’operacions a l’Àsia central, segons l’ONU i la intel·ligència occidental.

Al-Qaida i l’Estat Islàmic encara són rivals aferrissats. Ambdós grups es disputen el lideratge del moviment gihadista i supervisen escissions que competeixen entre si.

A diferència dels anys noranta, en què al-Qaida atragué milers de combatents estrangers –sobretot de l’Aràbia Saudita, d’on procedien quinze terroristes dels dinou de l’11-S–, tant un grup com l’altre semblen centrats a reclutar efectius en territori afganès o als països veïns.

“Per allò que he llegit als mitjans de comunicació d’al-Qaida sembla que, ara com ara, la seva prioritat no és captar combatents estrangers”, diu Sara Harmouch, experta en terrorisme de la Universitat George Washington que segueix al detall la propaganda i els missatges del grup a les xarxes socials: “Sembla que la idea és cridar l’atenció tan poc com pugui mentre el grup reconstrueix.”

Agents d’intel·ligència dels Estats Units i de més països consideren que la capacitat de monitoratge de l’activitat terrorista a l’Afganistan quedà molt tocada després de la retirada militar nord-americana del país. D’aleshores ençà, Washington ha desviat recursos cap al front iranià i unes altres prioritats regionals.

Així i tot, l’assassinat d’Ayman al-Zawahiri –el successor de bin Laden com a cap d’al-Qaida– en un atac amb drons perpetrat per les forces nord-americanes a Kàbul, l’any 2022, demostrà que els EUA continuaven tenint una certa influència al país.

L’encarregat d’agafar el relleu d’al-Zawahiri fou Saif al-Adel, un egipci que passà dècades ajudant a dirigir camps d’entrenament d’al-Qaida a l’Afganistan després d’haver-hi arribat el 1988. Tanmateix, es creu que al-Adel continua vivint en parador desconegut a l’Iran, cosa que evidencia la incapacitat d’al-Qaida de vetllar per la seguretat dels seus membres al gran bastió del grup.

Les llistes negres de terroristes, les restriccions de viatge i més mesures de seguretat adoptades després de l’11-S convertirien fàcilment qualsevol visitant estranger als camps d’entrenament de l’Afganistan en objecte d’investigació al seu país d’origen. És per això que al-Qaida i l’Estat Islàmic se centren a reclutar membres en l’àmbit local i per mitjà d’internet; ambdós grups insten els simpatitzants en països occidentals a romandre allà on viuen i a perpetrar atacs tots sols.

Molts d’aquests complots han estat frustrats. En un cas que transcendí fa poc, una dona de 35 anys d’Albany, a l’estat nord-americà de Nova York, fou detinguda el mes passat i acusada pel Departament de Justícia dels Estats Units d’haver ordit un atac amb bomba “inspirat en l’Estat Islàmic” contra el parlament estatal.

Jarrett Ley ha col·laborat en aquest reportatge.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb