És cert que Puigdemont podrà tornar el mes vinent? Guia per a entendre què pot passar

El 22 de setembre vinent marcarà el començament d’un calendari que pot ser de vertigen i que pot culminar amb la tornada dels exiliats i la rehabilitació política dels condemnats per malversació pel Primer d’Octubre abans no s’acabi l’any. És un calendari possible, no pas segur, perquè amb el Tribunal Suprem espanyol no es poden tenir certeses, i encara menys quan parlem de la causa contra el procés. Però és la primera vegada que es pot fer una certa previsió de la fi de l’exili amb una mica de coherència. I la clau és la declaració oberta a la premsa que van fer dijous passat magistrats del Suprem als passadissos del tribunal, durant l’acte solemne d’obertura de l’any judicial. Per primera vegada van declarar que estaven disposats a amnistiar el president Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta d’exiliats i de condemnats per malversació tan bon punt el Tribunal Constitucional digui que cal amnistiar-los i en deixi clara la doctrina.

22 de setembre: Turull obre el camí

Això pot començar a passar el dia 22 de setembre, un dia marcat fa temps al calendari. El TC reunirà el ple per deliberar sobre el primer recurs d’empara que té pendent, el de Jordi Turull, contra la decisió del Suprem de no amnistiar-lo per malversació. Tant Pablo Llarena (en el cas de Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig) com els magistrats del tribunal contra el Primer d’Octubre (en el cas de Junqueras, Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva) es van empescar –amb l’excepció d’Ana Ferrer– l’argument que la malversació atribuïda a l’1-O implicava un enriquiment patrimonial dels dirigents del govern, de manera que entrava en les exclusions de l’amnistia que preveu la llei. El primer recurs contra aquesta decisió que examinarà el TC és el de Turull.

Però la ponència d’aquesta sentència va a càrrec de José María Macías, magistrat del sector anomenat conservador del TC, i aquest cap de setmana passat ja es va filtrar que proposarà de desestimar el recurs de Turull. Com que la majoria del ple del TC és afí al PSOE, la ponència serà refusada i caldrà designar un nou magistrat ponent, aquest del sector majoritari, perquè redacti una nova proposta de sentència que sigui estimatòria. I, tan bon punt el TC dicti una sentència que doni la raó a Turull, la sala del Suprem l’hauria d’amnistiar. I no sols a ell. Perquè, segons les mateixes afirmacions dels passadissos del Suprem estant, s’obriria la porta a l’amnistia de la resta de condemnats per malversació i als exiliats. El Suprem l’aplicaria a tothom sense que calgués esperar la resolució de tots els recursos d’empara presentats.

Nou ponent per a Turull i el 6 d’octubre

Ara, la condició que posa el Suprem és que, en la primera sentència que dicti (en principi, la de Turull), el TC sigui prou clar i estableixi una doctrina constitucional que sigui extrapolable tant als condemnats per l’1-O com als exiliats. Per això, el Suprem no en té prou amb la decisió d’atorgar l’empara a Turull, de dir que se l’hauria d’haver amnistiat: vol llegir tota la sentència, que no acostuma a fer-se pública fins al cap d’uns quants dies o setmanes, sigui a la web oficial del Tribunal Constitucional espanyol o al BOE.

Però quan s’esdevindrà, tot plegat? Si el 22 de setembre hi ha una primera proposta de sentència sobre Turull que és refusada per la majoria del ple del TC perquè és contrària a l’empara, quan hi haurà, doncs, la primera sentència que dirà que cal amnistiar-lo, que sigui prou clara i contundent i que interpel·li el Suprem perquè deixi estar d’una vegada aquesta desobediència a la llei d’amnistia? Normalment, si hi ha una primera ponència refusada, el nou magistrat ponent no presenta la seva proposta de sentència fins a un altre plenari, al cap d’unes quantes setmanes o mesos. En el millor dels casos, per tant, la nova ponència (aquesta sí, estimatòria i que avalaria l’amnistia de Turull) no arribaria fins al ple del tribunal següent, el 6 d’octubre.

En aquest cas, la decisió de donar l’empara a Turull i d’ordenar al Suprem que l’amnistiï es podria saber el mateix dia 6 d’octubre, però la sentència trigaria uns quants dies a fer-se pública. Com que no hi ha cap termini estipulat i tot plegat es decideix segons criteris polítics, els rumors volen. I el que sonava més dijous passat era que la sentència es podria publicar al BOE del 26 d’octubre. Però només és un rumor.

Fer passar Bassa al davant

En circula un altre que parla d’una altra possibilitat que faria accelerar el calendari un parell de setmanes, ben bé. Aquest altre rumor diu que el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, sabent que la primera proposta de sentència per a Turull serà desestimatòria, farà passar al davant en l’ordre del dia del ple del 22 de setembre la votació de la sentència sobre el recurs de Dolors Bassa. Ell n’és el ponent i serà favorable a l’ex-consellera. En aquest cas, una vegada refusada la ponència de Macías i introduïda la votació sobre la ponència de Conde-Pumpido sobre Bassa, aquell dia ja hi podria haver una decisió favorable a l’amnistia. Si fos així, a tot estirar a mitjan octubre es podria fer pública la sentència íntegra sobre el recurs de Bassa.

Quan hi hagi aquesta sentència, el Suprem haurà de decidir si en fa cabal i l’amnistia i si, tal com han fet córrer els seus magistrats, amnistiaran també la resta de condemnats per malversació.

Llarena i les ordres de detenció

I els exiliats? Llarena farà el mateix i, seguint aquest criteri, haurà de decidir que se’ls pot aplicar l’amnistia. Però, en aquest cas, com a jutge instructor s’haurà de limitar a aixecar immediatament les ordres de detenció, tancar el sumari i passar-lo al tribunal competent, és a dir, el presidit per Manuel Marchena, que serà qui haurà d’arxivar la causa definitivament i decretar l’amnistia de Puigdemont, de Puig i de Comín. Aquests tràmits s’haurien de produir, normalment, amb pocs dies o setmanes de diferència. Si volen anar per feina, i comptant que a mitjan octubre o a final de mes hi pot haver aquesta primera sentència del TC, sigui la de Turull o la de Bassa, a començament de novembre Llarena ja hauria d’aixecar les ordres de detenció i la sala del Suprem ja hauria d’amnistiar els condemnats per malversació.

La decisió definitiva del Suprem sobre l’amnistia de Puigdemont, Comín i Puig –que ja tindrien les ordres de detenció aixecades– no arribaria fins més tard: que trigui uns quants dies, unes quantes setmanes o uns quants mesos dependrà de la voluntat de la sala presidida per Marchena, però sobre un camí ja irreversible.

És clar que són càlculs temporals fets en el millor dels casos i sense imprevists, sempre tenint ben present que no seria la primera vegada que el Suprem prengués alguna decisió inesperada o fes un cop de volant nefast per als interessos dels represaliats. Ara, es tracta d’unes conjectures que ens permetem perquè, per primera vegada, són els jutges mateixos del Suprem els qui han verbalitzat que ja s’havien rendit, que ho deixaven estar.