InquirerPNP looks into 70 posts inciting violence at Asean Summit ralliesThe Jerusalem PostSmiles, scrunched brows: Guatemala shows off rare life-sized Maya stucco heads from El MiradorDaily MaverickTHEATRE REVIEW: Cape Town Opera infuses ancient tragedy Roméo et Juliette with new lifeThe Hollywood ReporterKristen Doute to Host Sports and Pop Culture Podcast ‘Run It Back’ in Partnership With PODGO (Exclusive)ZDF heuteAktuelle Pressemitteilungen des ZDFIl Fatto QuotidianoUn non proprio memorabile Matthew McCounaghey apicultore antierotico che suona il bluegrass nell’altalenante “La ballata del re delle api” – La recensioneCBS NewsMayor Mamdani announces plan to shut down Rikers IslandOnetKreml: NATO szykuje się na konflikt z Rosją. Radosław Sikorski odpowiada jednym zdaniem01netTablet Amazon Alexa 12 Pro : à peine sortie, elle perd déjà 110 € sur la note du Black Friday 📉The RegisterMicrosoft's last non-security preview of 2026 packs a punchVanguardAI-generated fake content threatens democracy, national security – OkonkwoTGCOM24 SpettacoloStupro di gruppo, inchiesta su un caso che rigurderebbe Depardieu e Houellebecq
The Daily Newsstand · Free, Always
Friday, November 20, 2026

La gestió de les emocions, una assignatura pendent?

Translate

Com esteu? Bé? És justament així com comencen les converses que, possiblement, no tinguis gens de ganes de continuar.

T’ho explico: el teu interlocutor segurament no t’explicarà ara, pel boc gros, que està fet un nyap. I, siguem sincers, a tu tampoc no t’interessa gaire el seu benestar, és una formalitat que ens hem acostumat a dir per encetar una conversa, per ser simpàtics o, simplement, com a funció fàtica; comprovar que l’altre hi és i t’escolta.

Doncs aquesta mateixa pregunta és la que fem moltes vegades als nostres alumnes o fills i filles. I les famílies es queixen perquè ells contesten que “tot bé”. Però nosaltres també ho fem.

És per aquesta raó que existeixen les classes de gestió emocional, tant per als alumnes com per als mestres. Suposo que ja esteu al cas que a les aules impartim l’assignatura de valors, que abans era anomenada ètica. El que és curiós és que es fa quan la resta de la classe assisteix a religió. S’entén que allà es treballen els valors, les emocions, els sentiments, etc. No ens hi posarem.

El fet és que tota la vida hem estat sentint emocions i sentiments, però mai se n’havia parlat tant com ara. Ara ha pres molt de valor i importància. I té sentit, tenint en compte que els alumnes no poden aprendre sumes, restes o ortografia si estan tristos per alguna cosa que els ha passat abans. No us poseu les mans al cap, també ens passa a nosaltres, els adults. No podem fer bé la nostra feina si tenim tot de preocupacions al cap: estem irascibles, tot ens surt malament… Així que, sí, li donem importància perquè és un pilar fonamental en el nostre estat d’ànim.

Però, ho enfoquem bé? A l’escola m’he trobat amb respostes com: “No ho vull fer, no em ve de gust.” Entenc que a casa se’ls ha dit que no han de fer res que no els vingui de gust. I, segons en quin context, em sembla adequat, però no ha de ser una norma per a totes les situacions, i això ho han de poder entendre.

Les emocions prenen importància, però no han d’anar per sobre de la consciència lògica o les normes imposades en una escola, per exemple. Aquests alumnes hauran de veure’s implicats en situacions que no els agradaran, que els generaran animadversió, i han de poder afrontar-ho amb serenitat. Per fer-ho, cal que ho experimentin, si els neguem aquesta oportunitat d’aprendre, en seran ignorants.

És curiós com algunes editorials i alguns autors han sabut entendre ràpidament que el públic infantil necessita contes que parlin d’emocions (com si no n’hi hagués).
Ara parlem de la tristesa, de l’alegria i la ràbia parlant de volcans i monstres. I no està malament posar-hi nom, però hem d’anar una mica més enllà. No ens hem de centrar només en això. Obrim els ulls.

Que no hi ha emocions en el conte de La Caputxeta Vermella? No hi ha por quan el llop se la vol cruspir? No hi ha alegria quan se salven? No hi ha tristesa quan la Caputxeta sap que la seva àvia està malalta? I tant que hi és! No cal fer-les evident, les podem trobar juntament amb el nostre alumnat. No els hem de tractar com si fossin analfabets emocionals. Potser no han viscut prou situacions per a saber-hi posar nom, però ho sabran descobrir. “Els tres porquets” amaguen la cultura de l’esforç i perseverança. El conte de “Les set cabretes”, no confiar en ningú quan truquen a la porta… Tots els contes tenen un rerefons i unes emocions intrínseques. Però què ha passat? Doncs com tot: s’ha simplificat. I repeteixo: treballar les emocions a partir d’un conte com aquest és molt bona idea amb la condició que sigui acompanyat per uns altres que el complementin.

Algú comentava que tenim sort que ara se’n parli tant, de les emocions. I jo em transporto a París automàticament: aquells monuments decorats amb columnes d’estil renaixentista, amb escultures de dones i homes. Quadres amb tot de detalls cuidats. La Victòria de Samotràcia, amb aquells plecs a la roba i els detalls de les plomes a les seves ales… I no hi entenc ben bé gens, d’art, però emociona. No hi ha cap dubte.

Per no parlar de la música: Bach va compondre bestieses que, quan entens de teoria musical, no pots comprendre com arribés a aquesta excel·lència musical amb el temps que va viure. Chopin, Mozart… Tot de compositors farcits de dominants secundàries, sextes napolitanes, modulacions cromàtiques, diatòniques…

L’art emociona. L’art arriba allà on no arriben les paraules. Ens entestem a explicar què és la tristesa, la teoritzem, aclarim què ens passa pel cos quan sentim aquella emoció, posem exemples, ens ho imaginem… I, mentrestant, continuem infravalorant la música pensant que, durant aquella horeta a la setmana, s’esbargiran i cantaran una mica.

La música, la plàstica, la filosofia… Tot allò que ens pot aportar emocions, sentiments o generar incomoditat de pensament ens ho carreguem. Tot això que arriba de manera directa ho deixem en segon o tercer pla.

Ja pots dir al teu fill que, si camina tan a prop de la bassa, hi caurà. Tu i jo sabem que cal que hi caigui per entendre-ho. Doncs tenim una fórmula preciosa i a l’abast de tothom per a entendre les emocions. Utilitzem-les, valorem-les, sentim-les i, sobretot, gaudim-ne.

View the original on VilaWeb →

KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.