“La lluita continua”: el sobiranisme cors es retira de les negociacions amb l’estat francès arran del rebuig del senat a l’autonomia

El sobiranisme cors ha anunciat que es retira de les negociacions amb l’estat francès arran del rebuig del senat al projecte de reforma constitucional que havia d’obrir la porta a l’autonomia de Còrsega. La cambra alta francesa ha tombat aquesta matinada el text per 181 vots contraris i 134 de favorables, després de més de deu hores de debat i d’una successió d’esmenes de la dreta que n’havien modificat profundament el contingut. Femu a Corsica, el partit que encapçala el govern de l’illa, ha respost al fracàs de la reforma amb una proclama contundent: “A lotta cuntinueghja!” (La lluita continua!). Els sobiranistes, que havien participat durant quatre anys en el procés de negociació conegut com a procés de Beauvau, han convocat una reunió extraordinària per decidir les passes següents.

🔴 Le Sénat n'a pas adopté le projet de loi constitutionnelle, adopté par l'Assemblée nationale, pour une #Corse autonome au sein de la République

134 voix pour ✅
181 voix contre ❌

🔗 En savoir plus : https://t.co/VrhbplxiHn pic.twitter.com/UDeIfFXg84

— Sénat (@Senat) October 27, 2026

La retirada ja s’havia anunciat abans de la votació definitiva. Cap a les deu del vespre, quan les esmenes de la dreta havien desfigurat bona part de l’acord, el senador nacionalista Paulu Santu Parigi, de Femu a Corsica, ha comunicat que el seu partit abandonava les negociacions. “Una majoria arcaica ha triat aquesta nit destruir un acord polític equilibrat, construït pacientment i portador d’esperança”, ha denunciat abans d’abandonar l’hemicicle amb uns quants representants nacionalistes que seguien el debat. “És un sentiment de tristesa i decepció per Còrsega i pels corsos. Hem deixat escapar una oportunitat històrica”, ha lamentat Parigi en declaracions a Public Sénat. El senador ha denunciat que el resultat del debat equivalia a menysprear la voluntat democràtica expressada reiteradament a les urnes. “Podem guanyar totes les eleccions que vulguem, però arribem al senat, la cambra dels territoris, i en sortim amb un full en blanc.”

El projecte de reforma constitucional havia estat aprovat per l’Assemblea de Còrsega el març del 2024 i per l’Assemblea francesa el juny d’enguany. Preveia de reconèixer constitucionalment l’autonomia de l’illa i dotar les institucions corses de capacitat normativa pròpia, inclosa la possibilitat d’adaptar disposicions legislatives i reglamentàries a les particularitats del territori. Era el resultat de quatre anys de negociacions entre el govern francès i els representants polítics corsos.

“Sense poder legislatiu no hi ha autonomia”

Un dels principals punts de conflicte ha estat el reconeixement de la identitat col·lectiva corsa. El text acordat feia referència a una “comunitat insular, històrica, lingüística i cultural” que havia desenvolupat un vincle singular amb la terra corsa. La majoria de dretes del senat ha eliminat aquesta formulació i l’ha substituïda per una referència al “patrimoni històric, lingüístic i cultural singular” de Còrsega.

Els Republicans han defensat la modificació amb l’argument que calia preservar la indivisibilitat de la República Francesa i la unitat del poble francès. El dirigent del partit, Bruno Retailleau, ha acusat el projecte original de voler “constitucionalitzar el comunitarisme” i ha advertit que no podia haver-hi una mena de doble sobirania popular, amb una legislació corsa diferenciada de la francesa.

L’altre gran conflicte ha estat la potestat legislativa. El senador cors Jean-Jacques Panunzi ha impulsat una esmena que substituïa la capacitat normativa prevista originalment per un mecanisme d’autoritzacions concretes, concedides per les institucions franceses. L’esmena ha estat aprovada per 191 vots a favor i 123 en contra. El govern francès havia proposat una alternativa que permetia autoritzar l’exercici d’aquesta potestat durant cinc anys, amb una avaluació posterior, però el senat l’ha descartada.

El dirigent Gilles Simeoni, batlle de Bastia i ex-president de Còrsega, ha denunciat que aquestes modificacions destruïen l’essència de l’acord. “Sense poder legislatiu no hi ha autonomia”, ha remarcat en declaracions a France 3 Corse ViaStella. Segons Simeoni, els Republicans han optat per eliminar tant el reconeixement polític del poble cors com la capacitat legislativa que havia de tenir la futura col·lectivitat autònoma.

Simeoni també ha emmarcat el revés parlamentari en la història de les reivindicacions corses. “Hem arribat a aquest procés amb dos segles d’història i seixanta anys de lluita, amb victòries electorals i amb la voluntat de construir un estatut d’autonomia. I hem vist una voluntat d’enderrocar tot això”, ha declarat a Corse-Matin. El dirigent nacionalista ha avalat la retirada de les negociacions i ha anunciat que tornaran a Còrsega per consultar els ciutadans i els sectors socials que donen suport a l’autonomia.

La presidenta de l’Assemblea de Còrsega, Marie-Antoinette Maupertuis, també ha expressat la indignació pel resultat del debat i ha agraït públicament a Parigi la decisió d’abandonar el procés. Ho ha fet amb un missatge en cors: “Ùn ci capiscenu nunda! Basta” (No entenen res! Prou!).

El senat rebutja el text que havia modificat

La votació final ha tingut una particularitat, els senadors han rebutjat el text que ells mateixos havien modificat. Els Republicans hi han votat majoritàriament a favor, però la resta de grups, per motius diferents, han impedit que prosperés. Dels 315 vots vàlids, 181 han estat contraris i 134 favorables, amb 25 abstencions. Els Republicans hi han aportat 122 vots favorables dels 124 membres del grup. En canvi, els 62 senadors socialistes hi han votat en contra, com també 58 dels 63 membres del grup centrista, 14 dels 16 representants del grup que inclou Renaissance i els 15 senadors de l’extrema dreta del Rassemblement National i els seus aliats. Els comunistes s’han abstingut majoritàriament.

D’aquesta manera, han coincidit en el vot contrari tant els qui rebutjaven la reforma per principi com els qui consideraven que la dreta l’havia buidada de contingut. El president dels senadors socialistes, Patrick Kanner, ha acusat els Republicans de blocar un procés polític que havia madurat durant anys.

El resultat també ha evidenciat les divisions dins la política corsa. Panunzi, impulsor d’una de les esmenes més controvertides, ha defensat la legitimitat del senat per a modificar el text i ha qüestionat el mètode de negociació. “El mètode emprat no ha estat el correcte”, ha dit. En canvi, el diputat nacionalista Paul-André Colombani ha denunciat la “mala fe” d’alguns senadors i els ha acusat d’haver convertit el debat en una exhibició política.

El govern francès vol reprendre les negociacions

Malgrat el fracàs parlamentari, el govern francès insisteix que el procés d’autonomia no s’ha acabat. La ministra de Descentralització, Françoise Gatel, ha anunciat que convocarà els representants corsos i els de les dues cambres parlamentàries els dies vinents per intentar de reconstruir l’acord polític. En un comunicat, el ministeri ha remarcat que el rebuig del senat no es podia interpretar com una negativa al principi d’autonomia, perquè la votació s’havia fet sobre un text profundament modificat per la dreta. El govern manté el compromís amb la reforma constitucional i vol trobar una redacció que respecti l’esperit de l’acord de Beauvau i obtingui prou suport parlamentari.

Gatel també ha criticat el centralisme de l’estat francès durant el debat. “El nostre país està tan encotillat que som incapaços de fer una llei de descentralització”, ha dit. I ha afegit que, a França, fins i tot els qui es consideren descentralitzadors continuen actuant amb una mentalitat centralista, perquè tot es decideix a París.

Quatre anys de negociacions, en suspens

El procés de Beauvau va començar el març del 2022, en un context de fortes protestes a Còrsega arran de l’agressió que va causar la mort del pres independentista Yvan Colonna. El govern francès, aleshores amb Gérald Darmanin al capdavant del Ministeri d’Interior, va obrir converses amb els representants de l’illa per cercar una sortida institucional a les reivindicacions nacionalistes.

Les negociacions van culminar en un acord que l’Assemblea de Còrsega va aprovar el març del 2024 i que posteriorment va superar el tràmit de l’Assemblea francesa. Però la reforma constitucional necessita que totes dues cambres aprovin exactament el mateix text i, si es tramita per la via parlamentària, que després rebi el suport de tres cinquenes parts dels vots emesos pels parlamentaris reunits en congrés.

El rebuig del senat complica aquest procés, especialment amb les eleccions presidencials franceses del 2027 a l’horitzó. La retirada dels nacionalistes de les negociacions hi afegeix un nou obstacle polític, malgrat la voluntat del govern de mantenir-les obertes. Femu a Corsica reunirà demà el consell nacional a Corti, després de consultar la militància, per decidir les passes següents. El Partit de la Nació Corsa (PNC), també autonomista, ha anunciat que retira el suport al procés de Beauvau.