El 46,3% de la població només pot cobrir les necessitats bàsiques, segons un estudi d’IDRA

El 46,3% de la població pot cobrir només les necessitats bàsiques, segons un informe que ha publicat l’Institut d’Investigació i Desenvolupament Social d’Aragó (IDRA). D’aquest percentatge, un 10,2% diu que amb prou feines arriba al mínim necessari per a viure i un 36,1% pot garantir l’essencial però no assumir cap més despesa important.

El mateix document indica que un 34,9% assegura que paga tot allò que necessita, però estalvia poc, mentre que només un 12,5% diu viure amb comoditat i poder estalviar. Hi ha un 3,1% que no pot ni tan sols atendre l’essencial.

Segons l’informe, la situació empitjora especialment per a qui viu de lloguer. En aquest col·lectiu, el 65,3% com a màxim poden garantir les necessitats bàsiques, davant el 44% dels propietaris. A més, un 21,6% dels llogaters ni tan sols arriba a garantir-les, gairebé tres vegades més que entre els propietaris, on el percentatge és del 8%.

Les percepcions sobre el futur també són negatives. El 78,3% està preocupat per no poder estalviar, el 74,5% tem no tenir prou diners a la jubilació, el 72,2% es mostra angoixat per la dificultat d’arribar a final de mes i el 65,5% veu improbable assegurar-se un habitatge digne on viure. Només una de cada quatre persones suspèn la situació actual, però gairebé tres de cada quatre temen no poder arribar a final de mes.

Retallar en climatització, alimentació i vacances

Pels qui no viuen amb comoditat, la climatització és la partida essencial on més es retalla (35,2%), seguida per menjar saludable (20%) i alimentació en general (16,2%).

Pel que fa a retallades en el descans i el lleure, la majoria opta per reduir la despesa en vacances (68%), millores a la llar (46,4%), aparells tecnològics (43,2%) i en cultura, esport i lleure (34,4%).

Diferències entre llogaters i propietaris, per gènere i edat

Entre les llars que no viuen amb comoditat, el 90,4% dels llogaters tem perdre l’habitatge, davant del 53,2% dels propietaris; un 88,8% dels qui lloguen té por de no arribar a final de mes, mentre que entre els qui posseeixen l’habitatge el percentatge és del 66,9%.

Quant a les expectatives de futur, el 42,3% creu que la seva situació continuarà igual en tres o cinc anys, i un 39% considera que empitjorarà. Amb tot, els llogaters són més optimistes: un 40% espera millorar econòmicament, davant el 28,2% dels propietaris. Entre aquests darrers, la meitat pensa que es mantindrà igual, i això es tradueix en menys angoixa.

L’edat també influeix: un de cada sis menors de 55 anys no cobreix l’essencial o amb prou feines ho fa, mentre que entre els majors de 55 anys la proporció és d’un de cada deu. Els joves, tanmateix, són més optimistes quant al futur i són qui menys retallen les vacances.

Pel que fa al gènere, les dones s’expressen més preocupades gairebé en tots els àmbits, especialment per la possibilitat de perdre la feina.

Propostes per l’habitatge i mesures fiscals

Davant l’actual situació, el 82,5% de la població considera que limitar els preus en temps de crisi és una bona idea, i un 61% l’inclou entre les cinc prioritats. Igualment, el 80,5% aposta per una distribució pública d’aliments, encara que un 60,4% també veu amb bons ulls deixar els preus en mans del mercat.

Segons l’informe, aquesta mesura de limitació de preus i distribució pública supera el 73% entre votants de tots els partits, també del PP i Vox.

Pel que fa a energia, un 74,7% veu amb bons ulls les renovables de propietat pública o comunitària, gestionades per mantenir els preus estables i no per generar beneficis. El suport baixa al 20,6% entre qui situa la mesura entre les cinc prioritats. D’altra banda, un 51,2% opina que cal deixar l’energia a les empreses privades, però només el 28,3% ho veu prioritari.

L’informe calcula que 5 Gw de renovables públiques en vuit anys tindrien un cost d’uns 3.800 milions d’euros.

Els que tenen més s’han de taxar més

Un 70% creu que els més rics haurien de pagar més impostos, i un 47,3% assenyala aquesta proposta entre les cinc més importants. Un 72,1% defensa que es taxin més les grans fortunes per rebaixar la pressió fiscal a les rendes baixes i un 74,1% aposta per augmentar la fiscalitat de les rendes altes per millorar els serveis públics.

El suport a aquestes propostes és extens, encara que més alt entre votants d’esquerra. Més del 80% dels votants del PSOE i Front Ampli hi donen suport, per damunt del 60% dels del PP (63,3%) i Vox (58,6%).

Paral·lelament, prop del 56% dels votants del PP i Vox també diuen estar d’acord amb l’afirmació que els rics han fet fortuna legítimament i creen ocupació, i mantenen així posicions contradictòries.

L’informe calcula que mesures d’aquest tipus podrien generar entre 15.000 i 20.000 milions d’euros addicionals cada any, entre set i deu voltes més que l’actual recaptació.

Impost a l’acaparament immobiliari i altres mesures

Un 66,1% de la població també veu bé d’introduir un impost a l’acaparament immobiliari, que seria progressiu a partir del tercer habitatge. Segons l’informe, podria recaptar uns 2.000 milions d’euros extres anuals. El 65,7% dels enquestats atribueix molta responsabilitat de la situació al govern central i el 65,2% als partits polítics, seguits pels especuladors financers (56,8%).

Altres mesures —com retornar els habitatges turístics a ús residencial (58,3%) i fer indefinits els contractes de lloguer (53,1%)— també reben suport majoritari, tot i que es prioritzen menys. La proposta dels contractes indefinits té més suport entre els joves (58,1%) que entre la gent gran (52,3%), i arriba al 70,4% entre llogaters i gairebé el 60% entre les rendes baixes.

En canvi, només el 47,6% de la població dóna suport a la llibertat per comprar habitatges com a inversió, i només el 26,1% ho situa entre les seves prioritats. L’habitatge és l’àmbit amb menys suport per a propostes de mercat: un 69,1% creu que els més rics especulen amb l’habitatge i que per això apugen els preus.