“Els pacients ara se senten més còmodes”: parelles lingüístiques per a millorar el català dels sanitaris

“Els pacients ara se senten més còmodes, sobretot la gent gran”, explica Lluís Malca, uròleg i andròleg originari del Perú, que ha guanyat confiança per atendre en català gràcies al programa de parelles lingüístiques promogut per la Fundació Puigvert de Barcelona. L’hospital vol que els professionals perdin la vergonya de parlar català i incrementin l’ús de la llengua amb els pacients. Ara mateix hi ha vuit o nou parelles que es reuneixen cada setmana durant mitja hora o una hora per conversar i practicar el català. El programa, encetat el 2025, és obert a tots els treballadors i forma part d’un conjunt d’accions per fer valer la llengua, com ara jocs lingüístics i carros de llibres repartits pel centre.

Lluís Malca va arribar a Catalunya el 2013 i, tot i que entenia el català i en tenia nocions, reconeix que se li feia costerut d’utilitzar-lo amb normalitat. Fa prop d’un any es troba cada dilluns amb Dolors Gruart, responsable de l’Oficina de Gestió Acadèmica i Institucional de la Fundació, per conversar en català tot prenent un cafè.

“Ha sigut molt important perquè m’ha donat una oportunitat de, en totes les consultes, poder parlar en català amb més naturalitat, amb menys vergonya”, explica Malca. Assegura que ara se sent més segur i que ha notat una resposta positiva dels pacients, especialment de la gent gran. “Notes que se senten més còmodes”, afirma i afegeix que poder-los atendre en la seva llengua enriqueix la consulta.

Les sessions no segueixen cap temari fix. Malca i Gruart parlen de qüestions del dia a dia, viatges, vivències o notícies actuals. “No ens preparem la classe, conversem, xerrem”, explica la voluntària, que treballa a la Fundació Puigvert des de fa 33 anys i participa en el Consell per la Llengua.

Gruart diu que l’objectiu no és que el company parli un català perfecte, sinó que s’atreveixi a usar-lo. “Quan perds la vergonya, practiques més”, afirma. Per això procura no corregir-li constantment els errors i posa l’atenció en la fluïdesa de la conversa. “El que estic contenta és que ell hagi perdut la por i la vergonya quan és davant d’un pacient”, destaca.

També defensa la importància de mantenir la llengua quan es tracta amb qui l’aprèn. Explica que, fa poc, durant una visita mèdica, va optar per no canviar al castellà encara que la doctora tenia dificultats amb el català. “Si tu aguantes i deixes que les persones vagin aprenent, ho aconseguirem”, sosté.

46 participants

Marta Lobato, referent lingüística de la Fundació Puigvert, diu que el programa es va posar en marxa el 2025 i que hi participen professionals sanitaris i també personal administratiu. Les parelles canvien durant l’any perquè alguns treballadors fan estades formatives curtes o han d’interrompre la participació per feina o motius personals. D’ençà de començament d’aquesta iniciativa, el gener del 2025, s’han format un total de 23 duets, és a dir, 46 participants.

Segons Lobato, la manca de temps dels sanitaris i la dificultat d’encaixar horaris són les principals traves per incorporar-se al programa. Sobre l’ús del català, assenyala la vergonya, la manca de fluïdesa i el fet que molts parlants canvien automàticament al castellà si detecten dificultats en qui tenen davant.

Lobato considera que el programa és eficaç i posa com a exemple el cas de Malca, que ara utilitza més sovint el català tant amb pacients com amb companys de feina. “No només fer que la gent s’apunti als cursos de català i fer que la gent parli català, sinó que vulguin parlar català”, resumeix sobre l’objectiu de la Fundació.

El centre, que reuneix professionals de prop de cinquanta nacionalitats, va veure en una diagnosi sociolingüística del 2025 que el coneixement del català no sempre es reflectia en un ús habitual. Segons les enquestes internes, valoraven la comprensió oral en 4,85 sobre 5 i l’expressió oral en 4,58.

Carros de llibres i activitats per a estendre el català

Les parelles lingüístiques són una iniciativa més en el mosaic d’actuacions per fer valdre el català a la Fundació Puigvert. Entre d’altres, jocs de llengua per als professionals, activitats culturals lligades a Sant Jordi, Sant Joan o la Castanyada, lectures en veu alta i punts de llibre amb poemes i frases en català. Per la revetlla, per exemple, es va fer una sopa de lletres amb la participació de 114 persones.

També hi ha la BiblioCat Puigvert, que aporta cinc carretons amb llibres per les plantes de l’hospital. Són llibres donats i a l’abast tant dels professionals com dels pacients, que els poden demanar en préstec. Des de desembre del 2025, s’hi han consultat 319 llibres. La Fundació també promou que els treballadors s’inscriguin als cursos de català organitzats pel Departament de Salut i el Consorci per a la Normalització Lingüística.

Totes aquestes accions s’agrupen en el nou Pla de gestió lingüística 2026-2030 que preveu 25 noves accions per fer extensiu l’ús del català a tot el centre. S’hi proposen la creació d’una xarxa d’agents lingüístics voluntaris als serveis, la campanya “Comencem en català” i incorporar la llengua preferida dels pacients a la història clínica.

Lobato defensa que disposar d’una professional dedicada especialment a la dinamització lingüística facilita la planificació i el seguiment d’aquestes iniciatives i encoratja altres centres sanitaris a adoptar aquesta figura.