El govern d’Andorra aprova la despenalització de les dones que avortin

El govern d’Andorra ha aprovat el projecte de llei per a despenalitzar l’avortament de les dones, però mantindrà les sancions penals als sanitaris que el practiquin. El consell de ministres ha impulsat la reforma de l’article 117 del codi penal que eximirà de responsabilitat penal les dones que decideixin d’interrompre voluntàriament l’embaràs.

El projecte, impulsat pel ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, entrarà demà a tràmit parlamentari per la via d’urgència, amb l’objectiu que sigui aprovat abans no s’acabi la legislatura. El govern considera que la reforma representa un canvi important en el tractament penal de l’avortament, tot i que no en permetrà la pràctica legal a l’estat.

El nou redactat de l’article 117 estableix expressament que “no serà punible” la dona que consenti o sol·liciti el seu propi avortament, ni tampoc la que col·labori a dur-lo a terme. D’aquesta manera, s’elimina la responsabilitat penal que fins ara podia recaure sobre les dones que interrompien voluntàriament l’embaràs.

Baró ha defensat que la reforma evita d’afegir un càstig penal a les dones que han de prendre una decisió personal especialment complexa. Segons el ministre, representa un avenç important tant per a Andorra com davant organismes internacionals, com les Nacions Unides i el Consell d’Europa, que fa anys que reclamen canvis en la legislació andorrana. “La protecció de la vida no pot comportar la criminalització de la dona”, afirma el govern en el comunicat amb què ha anunciat la reforma. L’executiu defensa que la resposta de l’estat davant aquestes situacions ha de ser l’acompanyament i la protecció, i no pas el càstig penal. També considera que sancionar una dona que interromp l’embaràs pot representar una “segona victimització” i un càstig desproporcionat.

Els metges continuaran exposats a penes de presó

Malgrat la despenalització de les dones, l’avortament continuarà essent delicte per als professionals que el practiquin. La reforma manté les penes de presó de tres mesos a tres anys per als tercers que provoquin un avortament amb el consentiment de la dona, i també preveu la inhabilitació per a exercir qualsevol professió sanitària durant un període de fins a cinc anys. Això significa que les dones deixaran de ser perseguides penalment per avortar, però els metges que les ajudin a fer-ho continuaran exposats a sancions. Tampoc no es preveu legalitzar l’avortament en els tres supòsits habitualment reivindicats: violació, malformació fetal i risc per a la vida o la salut de la mare.

Durant les negociacions s’havia estudiat la possibilitat de despenalitzar també els professionals sanitaris que oferissin assessorament a les dones, però finalment aquesta opció ha quedat descartada. Baró ha explicat que la fórmula presentava dificultats jurídiques i institucionals.

Una altra qüestió pendent és el finançament de les interrupcions voluntàries de l’embaràs a l’estranger mitjançant la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). El ministre ha reconegut que aquesta possibilitat és complicada amb el marc legislatiu actual. “Si em demana l’íntima convicció, ho veig complicat”, ha afirmat.

Una reforma condicionada pel Coprincipat

La despenalització de l’avortament és una qüestió especialment delicada a Andorra pel sistema institucional del país, que té dos coprínceps: el president de la República Francesa i el bisbe d’Urgell. La posició de l’Església catòlica contrària a l’avortament ha condicionat durant anys les negociacions per a modificar la legislació.

El govern de Xavier Espot ha mantingut converses amb la Santa Seu per cercar una fórmula que permetés de modificar el codi penal sense comprometre la continuïtat del Coprincipat. Finalment, ha optat per eliminar exclusivament la responsabilitat penal de la dona, sense modificar la prohibició general de practicar avortaments al país. Baró ha expressat la convicció que la reforma és compatible amb el sistema constitucional andorrà. Tanmateix, ha admès que encara hi ha incògnites sobre la posició que adoptarà el Copríncep episcopal quan s’hagi aprovat la llei.

El ministre ha recordat que hi ha la possibilitat que un dels coprínceps no signi una llei i que, malgrat això, pugui entrar en vigor. També ha reconegut que es podria presentar un recurs al Tribunal Constitucional, tot i que ha evitat d’anticipar cap decisió. “El risc que ho portin al Tribunal Constitucional hi és, és una prerrogativa que tenen. Desconec què faran”, ha afirmat.

Anys de reivindicacions

La reforma arriba després d’anys de reivindicacions de les organitzacions feministes i de peticions d’organismes internacionals perquè Andorra modifiqui una de les legislacions més restrictives d’Europa en matèria d’avortament.

El govern ha remarcat que la reforma no legalitza l’avortament a Andorra, sinó que únicament elimina les penes per a les dones que decideixin d’avortar. També defensa que la reforma obre el camí a polítiques públiques de suport a l’embaràs, la criança i la conciliació. Baró ha qualificat l’aprovació del projecte de compromís polític important i ha defensat que pot contribuir a reforçar les institucions andorranes i a avançar en els drets sexuals i reproductius de les dones.

Amb l’aprovació del consell de ministres, la proposta passa ara al Consell General, que n’haurà de debatre i votar el contingut. Si prospera, les dones que decideixin d’avortar deixaran de tenir responsabilitat penal, però la interrupció voluntària de l’embaràs continuarà sense poder-se practicar legalment a Andorra.