L’extrema dreta guanya amb claredat a Saxònia-Anhalt i aspira a governar amb pactes postelectorals

El partit d’extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD) ha provocat aquest diumenge un terratrèmol polític en guanyar de manera molt clara en l’estat federal de Saxònia-Anhalt. AfD ha aconseguit el 44 % dels vots i 39 diputats. Per governar, l’AfD necessita la majoria absoluta i aspira ara a aconseguir-la a través de pactes postelectorals.

Concretament s’hi obren dues possibilitats. Per una banda, hi hauria un pacte amb l’extrema esquerra prorussa i antiemigració del partit Aliança Sahra Wagenknecht (BSW), que ha aconseguit entrar al parlament i s’ha assegurat cinc escons. La primera reacció del partit ha estat proposar que un independent exerceixi de president i pactar amb AfD un programa de govern, malgrat les diferències entre els dos extrems. AfD, però, ha demanat a BSW una coalició de govern, coalició que BSW veu amb prevenció. Dins el partit hi conviuen fraccions molt oposades i qualsevol decisió que adopti podria provocar una crisi.

L’alternativa a un govern de l’extrema dreta és molt complexa. L’única possibilitat seria un executiu format per la Democràcia Cristiana (CDU), el Partit Socialdemòcrata (SPD) i els Verds. Però aquesta coalició hauria de comptar també amb els vots afirmatius de Die Linke (l’Esquerra) i l’abstenció de BSW.

La Democràcia Cristiana ha aconseguit 15 escons i ha patit una caiguda de 18,6 punts respecte de les darreres eleccions mentre que el Partit Socialdemòcrata d’Alemanya, l’Esquerra i Els Verds, han aconseguit 8 diputats cadascun. Die Linke ja ha dit que farà el que faci falta per impedir un govern d’extrema dreta, però que no depèn d’ells.

El programa de l’AfD

El candidat de l’AfD, Ulrich Siegmund, té trenta-sis anys, un títol en psicologia empresarial i un passat de comercial d’ambientadors. Es mou pel land amb un ciclomotor de l’època de l’RDA i té un seguiment considerable a TikTok. Quan Der Spiegel li va dedicar una portada anomenant-lo l’home més perillós d’Alemanya, ell va decidir signar exemplars de la revista als seus mítings.

El seu programa inclou deportacions d’immigrants irregulars “des del primer minut”. Canvi del lema promocional del land, que passaria de “Pensa modern” a “Pensa alemany”. Retallada dràstica del finançament de la radiotelevisió pública, que consideren un aparell de propaganda d’esquerres. L’obligació de posar banderes alemanyes a les escoles i de cantar l’himne nacional a les aules i la creació de classes separades per als fills dels demandants d’asil. També vol acabar amb les visites dels estudiants als camps d’extermini, amb l’argument que han de rebre una visió positiva de la història d’Alemanya.

Siegmund s’ha mostrat partidari de permetre l’ensenyament a casa, prohibit a Alemanya justament com a reacció a l’època nazi. Amb el seu partit considerat com un satèl·lit de Putin no és estrany que demani ampliar l’ensenyament del rus, tot i que aquest land pertanyia a l’antiga RDA.