El multimilionari i activista pro-palestí Fergie Chambers denuncia una persecució política dels EUA

El multimilionari i activista pro-palestí nord-americà Fergie Chambers ha negat haver finançat cap activitat terrorista i ha denunciat que és víctima d’una persecució política dels EUA per la seva oposició a la política nord-americana envers Palestina. “Sóc incòmode per als Estats Units”, ha dit durant la vista feta avui a l’Audiència espanyola, que haurà de decidir si n’autoritza l’extradició.

Chambers, detingut el 10 de juliol a Eivissa i empresonat provisionalment a Aranjuez, a Madrid, és reclamat pels Estats Units per presumptes delictes d’emblanquiment internacional de capitals i conspiració per a promoure desordres públics. Les autoritats nord-americanes també vinculen algunes de les seves transferències bancàries amb un possible finançament d’Hamàs, una acusació que la defensa rebutja. “N’han construït tot un relat, de mi, segons el qual hauria participat en activitats terroristes. Mai no he estat vinculat a cap activitat terrorista, ni tan sols violenta”, ha assegurat en el torn de l’última paraula. Chambers ha insistit que els Estats Units ni tan sols l’han arribat a acusar formalment de finançament del terrorisme. “Tot això passa perquè he alçat la veu i tinc més diners que la resta de persones que protestaven. Només demano justícia, raó i compassió”, ha afegit.

A l’exterior de l’Audiència espanyola, un grup de simpatitzants s’ha concentrat sota la pluja amb una pancarta amb el lema Free Fergie i banderes de Palestina i del País Basc.

Donacions humanitàries a Palestina i quatre milions a un club tunisià

Durant la declaració, Chambers ha reconegut que, mitjançant la seva fundació, havia fet donacions a organitzacions humanitàries palestines dedicades a l’atenció mèdica d’infants, el transport de persones cap a zones segures i el subministrament d’aliments i aigua potable. Ha defensat que totes aquestes transferències eren legals i que havia comprovat que les entitats beneficiàries no fossin sotmeses a sancions internacionals. “Érem conscients que les nostres activitats podien ser objecte de persecució política i que les nostres posicions entraven en conflicte amb les dels Estats Units”, ha explicat.

També ha confirmat que havia aportat quatre milions de dòlars al Club Africain, un dels principals equips de futbol de Tunísia, del qual es va convertir en un dels principals patrocinadors. Segons la seva versió, els diners es van destinar a eixugar el deute del club, finançar el futbol de base i recuperar la secció femenina.

Chambers s’havia traslladat a viure a Tunísia amb la família per motius polítics. Segons que ha explicat, no estava d’acord amb la participació dels Estats Units en allò que considera el genocidi de Palestina ni amb l’augment de la repressió política al seu país. Ha negat que el trasllat tingués cap relació amb problemes judicials. “No tenia càrrecs en contra. Feia servir el passaport, les targetes de crèdit i els comptes de les xarxes socials. Em vaig instal·lar al costat de l’ambaixador dels Estats Units a Tunísia”, ha declarat.

També ha negat haver mantingut contactes amb funcionaris iranians. Ha admès que va visitar una vegada l’ambaixada de l’Iran a Tunísia per informar-se sobre la possibilitat d’obtenir un visat turístic, però ha assegurat que no hi va trobar cap diplomàtic i que no hi va tornar.

Les protestes contra una empresa armamentística israeliana

Un altre dels punts centrals de la vista han estat les protestes contra Elbit Systems, una empresa armamentística israeliana amb instal·lacions als Estats Units. Chambers ha admès que va participar en dues mobilitzacions, a Cambridge i a New Hampshire, en què es va encadenar a l’entrada de les instal·lacions i en va blocar l’accés amb més manifestants. Tanmateix, ha negat haver causat desperfectes o haver participat en cap acció violenta.

També ha reconegut que va pagar les fiances d’uns quants activistes detinguts durant les protestes.

Les autoritats nord-americanes fan servir aquests episodis per a fonamentar l’acusació de conspiració per a promoure desordres públics. Segons la documentació presentada pels Estats Units, Chambers hauria contribuït a organitzar les mobilitzacions i a adquirir materials utilitzats per a blocar les instal·lacions.

La defensa sosté que els fets ja van ser jutjats als Estats Units i que unes altres persones implicades van rebre condemnes d’uns seixanta dies de presó. En canvi, denuncia que a Chambers li demanen cinc anys de presó pels mateixos episodis, cosa que considera desproporcionada.

La fiscalia espanyola defensa l’extradició

Malgrat les explicacions de Chambers, la fiscalia espanyola manté la petició d’extradició i rebutja que hi hagi una persecució per motius polítics.

El ministeri públic considera que les transferències bancàries investigades tenien l’objectiu de promoure activitats il·lícites i violentes que haurien beneficiat Hamàs. També defensa que la petició nord-americana compleix els requisits del tractat d’extradició entre els Estats Units i l’estat espanyol.

Els advocats de Chambers, del despatx Ilocad, vinculat a l’ex-jutge Baltasar Garzón, ja havien denunciat irregularitats en la documentació presentada per les autoritats nord-americanes. Segons la defensa, la traducció al castellà agreuja els fets atribuïts al filantrop i intenta de vincular-lo amb la promoció d’activitats terroristes, malgrat que aquesta acusació no figura formalment entre els càrrecs pels quals se’n reclama l’extradició. Chambers ha comparegut a la vista traslladat en un furgó policíac des de la presó d’Aranjuez, on continua empresonat provisionalment.

L’Audiència espanyola haurà de decidir els dies vinents si autoritza l’extradició als Estats Units, tal com demanen les autoritats nord-americanes i la fiscalia espanyola, o si accepta els arguments de la defensa i en refusa el lliurament.