Pep Massana crea un instrument únic al món inspirat en Da Vinci

Descalç i amb uns mitjons negres, el músic igualadí Pep Massana s’asseu a la banqueta d’un instrument inèdit al món: el violí organista. Aquest projecte, elaborat juntament amb el lutier Ramon Elias, és un homenatge al compositor alemany Nicolaus Bruhns, i té com a fonament uns plànols de Leonardo da Vinci.

Al seu estudi d’Igualada (Anoia), després d’interpretar uns acords de Vivaldi mentre fa sonar amb els peus un pedal címbal i fa lliscar un arc per les cordes d’un violí, explica que ha invertit prop d’una dècada a fer realitat aquesta idea. Dit d’una altra manera, ha concentrat hores d’estudi per resoldre com combinar la interpretació d’orgue i de violí a la vegada.

Massana, afeccionat a l’enginyeria i professor al Conservatori d’Igualada des de fa més de trenta anys, ha actuat en diversos grups musicals i fa un temps la figura de Nicolaus Bruhns el va captivar. Segons que li va dir Jonatan Carbó, professor d’orgue, Bruhns era un músic admirat per Bach i, amb tan sols 31 anys de vida, deixava astorat el públic de les esglésies interpretant alhora l’orgue i el violí.

El repte d’interpretar a dues veus

Amb una trentena d’instruments a casa, Pep Massana va pensar de dur al públic el que Bruhns feia des del cor de les esglésies, després d’aprendre recentment a tocar l’orgue. Volia fer visible la coordinació d’ambdós instruments de cara a l’audiència.

Durant la pandèmia, el projecte va avançar de manera decidida. Amb Ramon Elias, lutier lleidatà i antic alumne seu, van començar a investigar com construir un instrument desmuntable, transportable, apte per a esglésies i auditoris. L’objectiu era que tothom veiés com es mouen alhora peus i mans però interpretant partitures diferents per a orgue i violí.

“És com anar en bicicleta. És la similitud més pròxima que se m’acut, perquè, al principi, hi ha la sensació que això no pot funcionar de cap manera. Però hi ha unes sincronies, uns moviments i, al final, ni penso. Penso en la música i va venint, als concerts és una sensació molt forta. El cervell té molta capacitat de memoritzar moviments”, diu Massana. Sol anar descalç pel fet que el pedal címbal del seu instrument és més reduït i així troba millor les tecles.

La construcció, inspirada per Da Vinci

Feta de fusta d’avet, en una primera fase van construir el pedal címbal i van fer algunes proves sonores. Però, segons que explica Massana, hi trobaven a faltar “el so sostingut que ens podia donar una viola de roda multifònica, amb vint cordes, que havíem de connectar amb el pedal”.

Mentre definien la viola de roda multifònica, van consultar arxius i biblioteques digitals fins a topar-se amb uns plànols de Leonardo da Vinci sobre aquest tipus d’instrument. Eren documents que, centrats amb l’ajuda d’eines de disseny actuals com AutoCAD, van esdevenir clau per donar-li forma definitiva.

Massana reconeix que el violí organista actual ha estat fruit “de fer dos passos cap endavant i un cap enrere, perquè havia de sonar a la perfecció”.

Estrenes i propera gira

Després de presentar-se en festivals d’orgue a Itàlia i Alemanya amb bona rebuda de públic i crítica, ara Massana espera poder fer gira per Catalunya i l’estat espanyol.

Respecte del repertori, admet que com que només hi ha una cantata pensada originalment per a orgue i violí, als concerts ha optat per adaptar “Les quatre estacions” de Vivaldi i peces d’Antonio Valente, entre d’altres.

L’espai ideal i l’emoció del directe

“El lloc on sona més natural aquest instrument i on pots trobar l’art total és en una església barroca. Allà tot connecta. És com una recreació històrica, amb la iconografia i l’acústica per a la qual es va crear aquesta música, encara que també se sent bé en un auditori amb una bona sonorització”, diu Massana.

Després d’una hora i quart d’audició, subratlla que el seu afany és “fer arribar a l’espectador la màxima bellesa possible i aconseguir una màxima emoció musical. En definitiva, aportar felicitat”. Pel que fa a l’esgotament físic, confessa que acaba la música i se sent, simplement, “eufòric”.