Denuncien que el registre de la propietat de Cambrils penalitza amb nou dies d’espera la documentació en català

Demanar una nota simple i una factura en català va costar nou dies d’espera a un ciutadà al Registre de la Propietat de Cambrils. La mateixa documentació s’expedeix immediatament quan es demana en castellà, segons denuncia Plataforma per la Llengua, que considera que el cas evidencia una discriminació estructural del sistema registral.

El ciutadà va anar al registre el 9 de juny i va demanar una nota simple, el document informatiu oficial d’un immoble, i la factura corresponent en català. D’entrada, l’oficina s’hi va negar. Va al·legar que les limitacions tècniques del sistema impedien d’expedir els documents en aquesta llengua. El mateix registrador va reconèixer més endavant que la nota simple “s’emet, per defecte, en castellà” i que no era possible de traduir la factura per les limitacions del sistema. Així, el castellà funciona com a llengua automàtica del servei, mentre que el català és tractat com una excepció que requereix una traducció i tràmits addicionals.

Davant la negativa, el ciutadà va presentar una reclamació el 12 de juny al Servei Registral d’Atenció als Consumidors i Usuaris i Atenció al Col·legiat de Catalunya. Aquell mateix dia li van comunicar que podria recollir la documentació en català a partir del 18 de juny. Va haver d’esperar sis dies d’ençà de la reclamació i nou d’ençà de la petició inicial per obtenir uns documents que en castellà s’haurien lliurat al moment.

Quan va tornar a l’oficina el 19 de juny, uns quants treballadors li van retreure que hagués presentat la queixa, segons el seu relat. També li van advertir que, si tornava a demanar una nota simple en català, tampoc no podria obtenir-la immediatament. El registrador ho va confirmar en la resposta posterior: les notes simples sol·licitades en català no es poden lliurar al moment i l’usuari ha d’esperar dos dies perquè siguin traduïdes. Per a Plataforma per la Llengua, aquesta admissió demostra que parlar català comporta una penalització temporal que no s’imposa als que opten pel castellà.

Neguen la discriminació malgrat el tracte diferent

Tot i la negativa inicial i els nou dies d’espera, el servei d’atenció dels registradors ha desestimat la queixa. L’organisme diu que no s’ha acreditat cap perjudici efectiu, represàlia, dilació injustificada ni actuació discriminatòria perquè, finalment, el registre va lliurar els documents en català. La resolució admet que la documentació no es va lliurar al moment, però evita de considerar discriminatori que una llengua oficial impliqui més espera que l’altra. També diu que no es poden acreditar objectivament els retrets que el ciutadà assegura haver rebut dels treballadors.

La Plataforma per la Llengua considera que aquest raonament buida de contingut els drets lingüístics. L’entitat sosté que el dret de rebre documentació en català no queda garantit si exercir-lo comporta terminis més llargs, reclamacions o gestions que no s’exigeixen als castellanoparlants.

Un sistema que obliga a traduir al català

L’organització remarca que no es tracta d’un error puntual, sinó d’un problema del funcionament del sistema: els documents es generen en castellà i el ciutadà que els vol en català ha d’esperar que siguin traduïts. Aquesta configuració converteix una de les dues llengües oficials en la llengua ordinària i relega l’altra a una tramitació excepcional. Per això, la Plataforma per la Llengua ha presentat escrits a la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública del Ministeri de Justícia espanyol, el Departament de Política Lingüística, el síndic de greuges i el servei de protecció dels consumidors del Col·legi de Registradors de l’estat espanyol.

També ha sol·licitat informació pública per saber per què persisteixen aquestes demores i quines mesures es preveuen per a eliminar-les. El Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts se n’ha desentès, ha desestimat la petició i ha derivat l’entitat al Col·legi de Registradors. D’ençà del 2021, Plataforma per la Llengua ha rebut dinou queixes per vulneracions de drets lingüístics als registres de la propietat, mercantils i de béns mobles: disset a Catalunya, una a les Illes i una al País Valencià. La majoria són per documents expedits exclusivament en castellà o per les dificultats i els terminis addicionals que implica obtenir-los en català.