Les eleccions del 3 de novembre als EUA tindran més candidats indis nord-americans que mai

Cap dona indígena no ha ocupat mai el càrrec de governadora d’un dels cinquanta estats ni cap escó al senat dels Estats Units. Però això podria canviar enguany si l’antiga secretària d’Interior Deb Haaland guanya la cursa al govern de Nou Mèxic i si l’antiga congressista Mary Peltola (demòcrata, Alaska) o la vice-governadora de Minnesota Peggy Flanagan (demòcrata) s’imposen en les candidatures al senat.

Haaland, Peltola i Flanagan formen part d’una fornada electoral històricament nombrosa: no pas menys de 355 candidats nadius nord-americans i indígenes s’han presentat o es presenten enguany a primàries i a eleccions generals locals, estatals i federals. Molts són demòcrates, però també n’hi ha de republicans, com ara els congressistes d’Oklahoma Tom Cole i Josh Brecheen.

El rècord anterior era del 2024, quan 263 candidats nadius es van presentar a càrrecs electes, segons les dades que recullen Advance Native Political Leadership, una organització nacional dirigida per nadius nord-americans que vol augmentar el nombre de legisladors indígenes, i el mitjà Indian Country Today.

“El meu objectiu sempre ha estat que hi hagi més nadius nord-americans amb l’oportunitat de liderar”, va escriure Haaland en un correu electrònic a The Washington Post. “Ara veig més gent nadiua que es presenta, que guanya i que lidera les comunitats, i els dono suport en cada pas.”

Gabriel Sanchez, investigador sènior de la Brookings Institution i membre fundador del Native American Budget and Policy Institute de la Universitat de Nou Mèxic, va explicar que la sobirania tribal i la protecció de les terres tribals probablement havien empès els candidats a presentar-se enguany, i que sovint figuraven entre les preocupacions principals dels votants nadius nord-americans a les enquestes.

“Els nadius nord-americans no són tan partidistes com la resta de nord-americans, i sovint no decideixen el vot pel partit, sinó per quin candidat creuen que defensarà millor els interessos de la tribu”, va dir.

Sanchez va remarcar que molts nadius nord-americans veien el fet de presentar-se a unes eleccions amb aquesta mateixa òptica, i que l’augment d’enguany probablement naixia de la preocupació que el sistema no funciona per a les seves comunitats.

“No és casualitat. Crec que l’interès creixent dels nadius nord-americans per a presentar-se a unes eleccions és, d’entrada, conseqüència de tot aquest context”, va dir.

Molts organitzadors nadius i indígenes atribueixen aquest increment de candidatures a un canvi en la manera com les comunitats veuen el servei públic. Tot plegat va començar el 2018, quan Haaland, membre de la tribu de Laguna Pueblo, i la congressista Sharice Davids (demòcrata, Kansas), membre de la nació ho-chunk, es van convertir en les primeres dones nadiues nord-americanes elegides al congrés dels EUA.

Aquest canvi va accelerar quan Haaland va esdevenir la primera persona nadiua nord-americana que ocupava una secretaria del govern federal, com a secretària d’Interior de l’administració Biden, segons Jordan James Harvill, director sènior de programes nacionals d’Advance. Harvill va afegir que nadius nord-americans i indígenes feien cua per seguir les sessions de confirmació, compartien mems i parlaven obertament de la necessitat de més representació en l’àmbit federal.

“La gent nadiua presenta un dels índexs de confiança en el govern més baixos de tot el país”, va dir Harvill, en part per una llarga història de tractats incomplerts, d’assimilació forçada, de recol·locacions i d’expulsions. “Poder-nos veure en els càrrecs, i creure que això podia tenir un efecte, va canviar alguna cosa de fons.”

Si bé figures com Haaland, Davids i Peltola han estat font d’inspiració, organitzadors i experts diuen que el creixement de candidatures nadiues i indígenes també és fruit d’anys d’organització i de feina de proximitat.

Haaland, que segons les enquestes encapçala la cursa per al govern de Nou Mèxic, va arribar a la política per mitjà de l’activisme. Explica a les memòries que una vegada va inscriure quatre-cents membres tribals al cens electoral en un sol cap de setmana i que va fer campanya a Nou Mèxic per l’aleshores candidat a la presidència Barack Obama abans de presentar-se ella mateixa.

“Has d’anar a les comunitats nadiues i parlar cara a cara amb la gent per animar-la a inscriure’s per votar”, va dir Haaland: “Cal invertir temps i recursos per a arribar a la gent.”

Per ampliar el planter de candidats, Advance va començar a reclutar aspirants el 2021. Harvill diu que més de mil persones nadiues i indígenes s’han inscrit a un programa que recluta i forma membres per presentar-se a eleccions, i Flanagan atribueix a aquesta iniciativa un canvi real.

“Iniciatives com el Native American Leadership Program, que es va convertir en Advance Native Political Leadership, formen gent perquè es presenti a les eleccions i guanyi”, va dir Flanagan. “Com més gent veu algú com ella fent-ho, més gent s’hi anima. Però encara hi ha obstacles reals, sobretot en la recaptació de fons i a l’hora de guanyar suport.”

Advance també col·labora amb organitzacions de votants per ajudar els membres tribals a inscriure’s al cens i assegurar-se que la inscripció és vàlida, enmig dels esforços en marxa per depurar els censos electorals de no-ciutadans.

Un d’aquests grups és Arizona Native Vote, fundat per Jaynie Parrish, ciutadana de la nació navajo, que ha passat aquest últim any ajudant membres tribals a confirmar que estaven ben inscrits per votar. La normativa d’Arizona exigeix que els votants acreditin la ciutadania i la residència per rebre una papereta completa, cosa que dificulta l’accés al vot als membres tribals que no tenen passaport ni partida de naixement, que tenen documents amb noms o dates que no coincideixen o que viuen a hores de distància del centre d’inscripció més pròxim.

“És una bogeria que hàgim de parlar amb ells i dir-los: ‘Ho sento, hem de verificar la ciutadania'”, va dir. “Això és una barrera.”

Parrish treballa en un districte congressual on es presenta un dirigent nadiu nord-americà, l’antic president de la nació navajo Jonathan Nez, demòcrata, que disputa l’escó al congressista Eli Crane (republicà). El districte d’Arizona és majoritàriament rural i més gran que l’estat de Pennsilvània, cosa que, segons els organitzadors, fa més difícil d’inscriure-hi votants i animar-los a anar a votar.

Tot i que el Cook Political Report qualifica ara la cursa de “probablement republicana”, Nez confia en la mobilització dels votants nadius, que són el 20% de la població del districte, per capgirar la tendència, i també en la participació dels independents, que són el 30% dels votants inscrits. (Tots dos grups se solapen en part: aproximadament una quarta part dels votants nadius de tot el país s’identifiquen com a independents.) Nez va perdre contra Crane per nou punts el 2024, però va obtenir sis punts més que no pas la candidata demòcrata a la presidència, Kamala Harris.

Nez, que es va criar en un ranxo sense aigua corrent ni electricitat a la nació navajo, diu que les comunitats tribals del seu districte encara tenen moltes mancances d’infrastructures, com ara problemes greus d’accés a l’aigua. I, com els votants de tot el país, els residents nadius diuen que l’encariment del menjar i de la gasolina ha reduït encara més uns pressuposts que ja eren ajustats.

“El meu rival ha votat sis vegades en favor de continuar donant suport a la guerra de l’Iran, tot i saber que la gent d’aquest país ho nota a la butxaca”, va dir Nez.

Ben Petersen, portaveu del Comitè Nacional Republicà del congrés, va dir que Nez s’equivocava de diagnòstic sobre les qüestions que més preocupaven la gent del districte. “Eli Crane és un guerrer. Allò que no agrada als votants del districte és el suport de Nez en el passat a Hillary Clinton, Barack Obama, Joe Biden i Kamala Harris”, va dir. Els portaveus de la campanya de Crane no van respondre a la petició de comentaris.

Alguns candidats que es presenten enguany diuen que esperen establir els fonaments per als futurs candidats nadius i que, sigui quin sigui el resultat, confien que d’aquí a unes quantes dècades un gran nombre de candidats nadius no sorprengui ningú.

“Vull que la meva filla i més noies i dones nadiues ho vegin com una cosa normal i possible”, va escriure Flanagan per correu electrònic. “La gent nadiua ni tan sols podia votar en aquest país fins al 1924, fa uns cent anys. Ara tenim l’oportunitat de seure a la taula.”

· Subscribe to The Washington Post

· Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb