[VÍDEO] El discurs punyent de Pol Guasch: “Els enemics no són els manifestants que cremaran els contenidors que facin falta”

Pol Guasch ha recollit aquest matí un dels premis Nacionals de Cultura 2026 amb un discurs punyent sobre la degradació dels serveis públics. Amb només vint-i-vuit anys, el guardonat ha reivindicat el paper de les biblioteques, l’educació pública i les beques en la seva trajectòria, i ha advertit que el seu deteriorament posa en risc les oportunitats de les generacions més joves.

“Rebo aquest premi amb alegria i tristesa”, ha començat Guasch, que ha atribuït una part fonamental del seu recorregut a tres grans sorts: “que la meva mare ens portés cada setmana, sense excepció, a mi i els meus germans a la Biblioteca Pública de Tarragona, on vam aprendre a llegir”; “que els meus pares ens matriculessin a l’escola, l’institut i la universitat pública, on vaig poder estudiar gràcies a beques i ajudes públiques”, i “haver crescut envoltat de l’amor incondicional de la meva família.”

El guardonat ha destacat especialment la influència de la biblioteca en la seva formació, tant en l’aprenentatge de la lectura com en la manera de relacionar-se amb la cultura. També ha recordat que ha pogut estudiar durant anys gràcies a ajudes i beques públiques, i ha reivindicat el valor de sentir-se estimat com una de les bases de la seva trajectòria personal.

Alhora, però, Guasch ha expressat la tristesa “de mirar cap a un passat molt recent amb una certa nostàlgia, com si es tractés d’una època gairebé mítica”. Una percepció que vincula al deteriorament que, segons ha denunciat, pateixen d’ençà de fa anys les biblioteques i l’educació públiques. “Em fa una pena profunda que els nens i els adolescents d’avui en dia no tindran ni la meitat de la sort ni les oportunitats que vaig tenir jo”, ha afirmat. I ha conclòs: “I això em fa molta, molta llàstima, cosa que em fa pensar que els enemics no són ni els immigrants, ni els llogaters que convoquen una vaga general, ni els manifestants que el dia de la vaga general cremaran els contenidors que calgui, sinó que els enemics són, des de fa molts anys, la classe política, que continua destruint allò que per a la població és realment urgent, necessari i important. No cal ser gaire intel·ligent per adonar-se que la millor manera d’entregar les claus del país a l’extrema dreta, la d’aquí i la d’allà, és precisament fer el que estem fent ara: destruir l’educació pública i les biblioteques públiques.”