“Cinquanta i pico”? Més de deu de maneres de dir-ho sense recórrer al castellà

En el llenguatge col·loquial és molt habitual de sentir frases com ara “Érem cinquanta i pico” o “Això val cent euros i pico”. Tenim moltes maneres d’evitar aquest pico copiat del castellà.

La solució més coneguda és i escaig, que fem servir quan volem indicar que una quantitat supera lleugerament una xifra rodona, sense precisar-ne la diferència.

• Hi havia cinquanta persones i escaig.
• La reparació va costar dos-cents euros i escaig.
• Fa trenta anys i escaig que es coneixen.

El diccionari ens diu que escadús i remitjó tenen aquest mateix significat.

Però moltes vegades podem evitar el calc amb una construcció ben simple: més de, una mica més de o passar de.

• Hi havia més de mil manifestants (i no pas “mil i pico”).
• La reunió va durar una mica més de dues hores (i no pas “dues hores i pico”).
• Els assistents passaven de cent (i no pas “Hi havia cent i pico assistents”).

Quan parlem de l’edat, tenim encara més recursos. En lloc de dir “Té quaranta anys i pico”, podem dir té quaranta anys llargs o passa de quaranta anys. També podem fer servir construccions com ara vint-i-pocs anys, trenta-tants (o trenta i tants) o vuitanta-molts (o vuitanta i molts).

I quan parlem de les hores, ens podem servir de tocades (o tocats):

• Són les deu tocades.
• Són tres quarts d’onze tocats.

Hi ha variants territorials que convé de preservar. A les Illes, per exemple, podem sentir i busques (“En vindran cinquanta i busques” “M’ha costat cinc-cents euros i busques”). Al País Valencià es diu i un poc més (“En vindran cinquanta i un poc més”).

Finalment, hem de recordar que en castellà pico també es fa servir per a referir-se a una quantitat considerable de diners, com en l’expressió cobrar un buen pico. En català tenim un mot ben expressiu per a aquests casos: picossada.

• Amb aquell negoci va guanyar una bona picossada.
• La reforma de la casa ens ha costat una picossada.