“Virgili, el poeta de la pàtria romana”, una conferència de Tomàs-Maria Porta i Calsina

La conferència “Virgili, el poeta de la pàtria romana” anirà a càrrec de Tomàs-Maria Porta i Calsina, membre del grup, escriptor i amant del món clàssic greco-llatí.
Publi Virgili Maró va néixer l’any 70 aC a Màntua i es va morir el 19 aC a Nàpols. És considerat el poeta més important de la literatura llatina i, juntament amb Homer, és un dels més importants de la literatura greco-romana.
La vida de Virgili va molt lligada a la política. Va néixer durant el consolat de Pompeu i Cras. És a dir, va viure un període d’una forta inestabilitat política, amb unes quantes guerres civils.
La relació de Virgili amb la política va començar amb mal peu. Durant la guerra civil entre els seguidors de Juli Cèsar –els partidaris de l’imperi– i els seus assassins –els partidaris de la república–, Virgili va triar el bàndol que acabaria perdent. Arran d’això, li van confiscar les terres a Màntua. Però va aconseguir, mitjançant la publicació de les èglogues dedicades als vencedors, que li fossin retornades. I una cosa encara més important: va entrar en contacte amb Mecenes i, a través seu, amb August, la persona que, finalment, va aconseguir d’acaparar el poder absolut a Roma. I Virgili no sols va ser al seu costat, sinó que també va compondre probablement l’apologia d’un personatge polític més important que s’hagi escrit mai. Ho va fer amb l’ajut de Mecenes, que venia a ser com una mena de conseller cultural d’August. Això demostra que, per a Octavi, la cultura fou essencial a l’hora de bastir una nació i un imperi. L’obra cultural d’August és importantíssima: a més de Virgili, hem d’esmentar Horaci, Ovidi, Tibul, Properci, Titus Livi… A Roma es van fer grans escultures com la Prima Porta que representa August, el relleu Ara Pacis i el Fòrum d’August.
August fou un polític pragmàtic, sense escrúpols, que va assolir el poder absolut i la Pax Romana, després de molts anys de guerra civil. Alhora, fou un polític que tenia clar que la cultura era important i, amb Mecenes, va afavorir els artistes. I encara en aquest context, August va pensar que a Roma li calia un poema nacional equiparable a allò que van significar per als grecs la Ilíada i l’Odissea d’Homer. L’Eneida va néixer de tot això.
Va ser el mateix August qui en va encarregar a Virgili la redacció, encara que sembla que l’autor ja hi havia pensat. Hi va dedicar, infatigablement, els darrers onze anys de vida. August, dia si dia també, preguntava al poeta pels progressos de l’obra. Expliquen que el poeta va quedar tan tip, de les intromissions i les demandes de l’emperador, que, abans de morir-se –quan mancaven uns pocs retocs a l’obra– va demanar que fos cremada. Potser també era conscient que havia bastit, en versos magnífics, una obra perfecta, però que no deixava de ser un pamflet amb elogis a August sovint exagerats.
Malgrat el caràcter pamfletari de l’obra, no ens ha de fer oblidar la genialitat artística ni l’humanisme de l’autor, que justifiquen àmpliament la transcendència que ha tingut en la nostra cultura.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.