Ucraïna ha fet miques la “IA sobirana” que somnia Putin

Un home corpulent, de barba grisosa i amb una dessuadora de color blau llampant amb el logotip de Yandex, crida per fer-se sentir entre la fressa dels ventiladors. “Tenim desenes de milers de servidors instal·lats als nostres centres de dades, i són indispensables perquè els serveis de Yandex funcionin sense interrupcions”, diu, amb un gran somriure, mentre assenyala rengleres i piles de caixes negres i argentades, interconnectades amb cables, on pampalluguegen llumetes verdes.

El vídeo –enregistrat l’any passat durant una visita a l’enorme centre de dades, conegut com a “cor de ferro”, que la companyia informàtica més important de Rússia té a uns quatre-cents quilòmetres a l’est de Moscou– ha tornat a circular per les xarxes socials aquest mes. Poc abans, els drons ucraïnesos havien destruït bona part de l’enorme instal·lació en una ofensiva coordinada.

En quatre dies d’atacs, els drons van fer diana contra la instal·lació, a la ciutat de Sàssovo, i dos centres de dades més de Yandex a les ciutats de Kaluga i Vladímir. Ucraïna també va atacar diverses instal·lacions de VK, la xarxa social més popular de Rússia, i un centre de dades en construcció, propietat del banc més important del país.

Els atacs han trasbalsat la vida digital dels russos. Yandex ha assegurat que la majoria dels serveis de la companyia es van restablir pocs dies després gràcies a uns altres centres de dades.

Però la importància dels centres de Sàssovo i Vladímir anava més enllà dels servidors Yandex: a les instal·lacions hi ha els tres superordinadors més potents de Rússia, que són la punta de llança de la indústria de la intel·ligència artificial del país.

IA “sobirana”

El Txervonenkis, el Liapunov i el Galuixkin –que duen el nom de científics soviètics i russos de renom– es van construir abans de la invasió russa d’Ucraïna, amb processadors d’AMD i acceleradors de Nvidia. Avui dia, tanmateix, les sancions occidentals fan pràcticament impossible que Rússia pugui reemplaçar aquest maquinari, indispensable per al desenvolupament del sector de la IA.

Els superordinadors són els encarregats d’entrenar models com ara YandexGPT, un dels grans models de llenguatge (LLM) capdavanters del país. Deixar-los fora de servei, ni que sigui temporalment, posa bastons a les rodes als plans del govern rus, que aspira a atrapar els millors models de IA del món i a desenvolupar una “IA sobirana”, construïda íntegrament a Rússia i amb components exclusivament russos.

El novembre de l’any passat, a la conferència AI Journey a Moscou, Putin va dir que la IA era “una qüestió de sobirania nacional, tecnològica i de valors”, i va afegir que la intel·ligència russa hauria de fer servir models íntegrament russos: “No podem dependre de sistemes estrangers.”

Sobre el paper, Rússia té les condicions idònies per als centres de dades: electricitat barata i espai abundant, en emplaçaments freds i poc poblats, cosa que resulta especialment important per a una infrastructura que consumeix grans quantitats d’energia i s’escalfa amb facilitat.

Aquest és l’argument que l’emissari econòmic de Rússia, Kiril Dmítriev, va repetir a l’enviat especial del president Donald Trump, Steve Witkoff, durant la seva visita a Moscou, la setmana passada. “Els centres de dades conjunts poden esdevenir un dels àmbits de cooperació tecnològica entre els Estats Units i Rússia”, va dir a la premsa.

Abans de la invasió d’Ucraïna del 2022, Rússia semblava tenir-ho tot de cara per a consolidar-se com un dels països capdavanters en matèria de IA. Tot i no estar en condicions plenes de competir amb els gegants informàtics nord-americans, molt més rics, disposava de dues grans empreses amb prou recursos i infrastructura necessaris per a desenvolupar models avançats: la companyia Sber, de fet, ja havia entrenat els models ruGPT-2 i ruGPT-3, i el Txervonenkis de Yandex ocupava la dinovena posició de la llista de superordinadors més potents del món.

La invasió va fer miques tots aquests avenços en cosa de mesos. Les sancions occidentals van deixar Rússia sense accés als xips que calen per a entrenar models d’avantguarda; els professionals més qualificats del sector van fugir del país en massa per temor de ser reclutats. El 2024, Yandex es va escindir: el negoci rus de la companyia es va vendre a inversors locals i la branca internacional es va rebatejar com a Nebius i es va reconvertir en una empresa d’infrastructura de IA.

De tot plegat n’ha quedat un sector antiquat, aïllat dels grans referents internacionals i com més va més dependent de la Xina. El Txervonenkis, que havia arribat a ser el dinovè superordinador més potent del món, ha caigut ara a la 101a posició.

“Per potents que siguin els models de IA russos, la guerra ha fet recular el sector dècades, perquè la IA no viu en un buit”, explica Anton Merkúrov, ex-empresari tecnològic rus resident al Regne Unit. “El país està en guerra, i romandrà subjecte a sancions durant anys. Hi ha entrebancs miris on miris: no pots comprar l’equipament que et cal, la fuita de cervells s’agreuja, i els drons [ucraïnesos] no paren d’atacar centres de dades.”

A la mercè dels drons ucraïnesos

Durant els dies posteriors a l’atac, Yandex va mantenir un silenci escrupolós sobre l’estat dels superordinadors. Els experts temien que s’haguessin fet malbé encara que el foc no hi hagués entrat en contacte, atès que amb el sutge n’hi ha prou per a fer perillar una maquinària tan delicada. Finalment, l’empresa va anunciar que cap dels tres superordinadors no havien sofert cap dany, però que s’havia decidit de traslladar-los a unes altres instal·lacions –no revelades– per precaució.

Merkúrov i més experts creuen que, atesa la mida d’aquesta mena d’instal·lacions, els centres de dades continuaran essent objectius militars de primer nivell, i que Yandex corre el risc de reconstruir una instal·lació malmesa i que la hi tornin a destruir immediatament.

“Per aconseguir l’equipament que et cal [per reconstruir els centres de dades malmesos], has d’eludir les sancions, sí, però això tan sols és el primer pas: després l’has de transportar, ho has de tornar a muntar tot i ho has de sincronitzar”, explica Merkúrov. “I una volta ho tinguis tot a punt, arribarà el següent eixam de drons.”

Serhí Petrenko, enginyer i ex-cap de la divisió ucraïnesa de Yandex, que va tancar el 2017, explica que els centres de dades no són construïts per a amenaces d’aquesta mena, i que si es repeteixen els atacs amb drons els talls de servei seran com més va més llargs, i de més mal resoldre.

Al setembre, els drons russos ja van inutilitzar nombroses empreses de serveis web i instal·lacions de Kyivstar, un dels operadors de telefonia mòbil més grans d’Ucraïna, en un atac en territori ucraïnès.

Aquell mateix mes, el Ministeri de Defensa de Rússia va dir que els centres de dades són objectius legítims, perquè “processen i transmeten informació d’intel·ligència per a les forces armades ucraïneses”. A les xarxes socials, el ministeri va publicar la imatge d’un dron acompanyada de la llegenda: “Desintoxicació digital: obligatòria!”

Els experts veuen els atacs contra els centres dades russos com la continuació lògica de l’estratègia militar que Kíiv ha adoptat enguany, i que opta per traslladar a territori rus un conflicte que ja fa mitja dècada que s’allarga, i que el Kremlin ha provat de mantenir tan lluny com ha pogut de les preocupacions quotidianes dels ciutadans.

“Els nostres atacs de represàlia són tan efectius perquè a Rússia tot és més centralitzat”, va dir Zelenski fa poc sobre els atacs contra els centres de dades al país.

Segons les autoritats russes, prop d’un 80% dels centres de dades en funcionament de Rússia es concentren a la regió de Moscou; a Sant Petersburg, que ocupa la segona posició, n’hi ha un 7% més.

Sense escapatòria

Alguns alts càrrecs del govern russos ja veien venir l’amenaça dels drons ucraïnesos fins i tot abans del primer atac contra un centre de dades.

“Una de les nostres tasques prioritàries és planificar el trasllat de la capacitat de computació –és a dir, tota la càrrega informàtica essencial– fora de Moscou, de Sant Petersburg i de la regió de Moscou, cap a punts més remots”, va dir el vice-ministre de Desenvolupament Digital de Rússia, Ievgueni Filàtov, pocs dies abans del primer atac.

Però Mikhaïl Klimarev, un expert informàtic rus, explica que traslladar un centre de dades en funcionament és un procés que es pot allargar mesos, i que necessàriament implica aturades de serveis llargues o, alternativament, la construcció d’instal·lacions, cosa que és molt cara.

Arran dels atacs, uns quants alts càrrecs del govern rus han proposat de traslladar els centres de dades més importants a búnquers subterranis.

Klimarev, tanmateix, ho considera poc viable, perquè als centres de dades els calen instal·lacions enormes i ben ventilades. Trobar espais subterranis que compleixin aquestes característiques, explica, obligaria les autoritats a excavar grans superfícies, cosa que trigaria anys i costaria molt més que no es pot permetre l’economia russa, ja prou escurada.

“Cal un sistema de refrigeració, cal subministrament elèctric, i tot això haurà de continuar a la superfície –diu–. Si no destrueixen la instal·lació, en tallaran el corrent i tornaràs a començar de zero. En resum: és car i no serveix de res.”

Una solució més fàcil seria emmagatzemar part de les dades d’aquests centres en uns altres països, tal com Ucraïna va fer al començament de la guerra. Però això aniria contra la política de IA sobirana del govern rus, que es decanta per reduir com més millor la dependència de les tecnològiques estrangeres, però que ha centralitzat els centres de dades en una àrea relativament reduïda i, per tant, els ha deixats a la mercè dels drons russos.

Al juliol, Putin va aprovar una llei que defensa els models “sobirans”, construïts íntegrament a Rússia i amb components russos, i els models “nacionals”, que s’han de construir a Rússia però que poden incorporar components estrangers. La iniciativa ha estat criticada per les grans tecnològiques, que temen que aquests requisits encara posin més traves al sector; i pels experts, que consideren que Rússia continua essent massa dependent dels xips occidentals i els models xinesos per a desenvolupar sistemes íntegrament russos.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb