Els tres trets intencionats de l’escopeter que va buidar l’ull de Roger Español

El judici als quatre agents de la policia espanyola acusats d’haver mutilat Roger Español pel tret d’una bala de goma el Primer d’Octubre arriba a la recta final. Els acusats no declararan fins demà, just nou anys després del referèndum; les acusacions (exercides per Irídia, com a acusació particular, i l’ANC i Òmnium) demanen tretze anys de presó per a cadascun per un delicte greu de lesions amb pèrdua o inutilitat d’un òrgan principal, amb l’agreujant de prevalença de càrrec públic, i per un delicte de tortures. Però abans no declarin demà, avui hi haurà una sessió important, que posarà de manifest l’enorme tasca d’investigació duta a terme per Irídia durant tots aquests anys. Perquè s’hi presentaran les proves pericials que van servir per a identificar l’escopeter que va disparar contra Roger Español i els seus comandaments superiors –tots ells asseguts avui al banc dels acusats–, i la manera com van disparar, quantes vegades ho van fer, i quin impacte físic, psíquic i psiquiàtric van tenir per a ell.
Una d’aquestes pericials que s’examinaran és l’informe que van elaborar els Mossos d’Esquadra, a requeriment judicial, en què es pot comprovar que l’escopeter acusat va arribar a disparar tres vegades contra la zona del carrer de Sardenya on hi havia Español, i on va resultar ferit. L’informe fa un seguiment dels moviments d’aquest agent quan es trobava a l’altura dels números 228 i 230 del carrer de Sardenya, el punt on va resultar ferit prop de l’escola Ramon Llull. Ho fa amb les imatges recollides per veïns i mitjans de comunicació i que aporten angles de visió complementaris, i que permeten de concloure que hi havia la intenció de fer mal a Español, per la reiteració dels trets, en el mateix lloc i amb molt poca diferència de temps, i per la poca distància a què ho van fer.
Els enregistraments i les fotografies, inclosos en l’informe al qual ha tingut accés VilaWeb, mostren unes quantes seqüències consecutives: a la primera, es veu com hi ha un primer tret de l’escopeter UC563 a la zona pròxima on hi ha Roger Español, a la confluència del carrer de Sardenya amb el carrer de la Diputació, tot i que no s’ha pogut determinar si va ser una salva o una bala de goma. En la segona, es veu com l’escopeter apunta cap a Español just quan ell és a punt de xutar cap a la línia policíaca un objecte pla que era a terra. Els Mossos asseguren que l’agent ja va disparar en aquest moment un tret cap a Español, tot i que no especifiquen si es tractava només d’una salva sonora sense projectil o d’una bala de goma. Després d’aquest moment, Español va tornar cap a la vorera.
En la tercera seqüència es veu com l’escopeter identificat fa el mateix moviment i retrocedeix per acabar accedint per darrere d’uns contenidors a la mateixa vorera on es troba Español. Després d’uns quants moviments, dispara per segon cop. En aquest cas sí que és una bala goma, que és la que impacta en Español. El fet que hi hagi més d’un tret contra Español reforça la tesi que no va ser una resposta aleatòria, sinó que fou un acte intencionat, que és la clau per a poder condemnar tant l’escopeter com els seus comandaments.
Vet aquí una de les principals proves de què disposen les acusacions. En el seu interrogatori durant la fase d’instrucció, l’escopeter va admetre que havia disparat “un parell de pilotes” de goma contra les persones que es trobaven al carrer de Sardenya, però es va situar a la vorera contrària del punt en què Español va resultar ferit i en el qual el situa l’informe dels Mossos. L’agent va insistir que havia complert en tot moment el protocol i que havia llançat els projectils a molta distància i amb poca intensitat. “No es podia disparar amb menys potència”, va assegurar, i va concloure: “Va ser de llibre.” El policia també va afirmar que havia comptat amb l’aval dels seus comandaments. Caldrà veure si demà reafirma aquesta versió dels fets i si hi ha cap mena de contradicció entre els diferents acusats.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.