Les eleccions de mitjan mandat als EUA: què decideixen i per què són clau per a Trump?

Els Estats Units es preparen per a unes eleccions que poden marcar el futur de la presidència de Donald Trump. Demà els nord-americans són convocats a les urnes per a renovar les dues cambres del congrés, en les anomenades eleccions de mitjan mandat (midterms, en anglès). El resultat determinarà l’equilibri de poder a Washington i el marge que tindrà Trump per tirar endavant el seu programa durant els dos anys que li resten a la Casa Blanca.

Actualment, el Partit Republicà controla tant la Cambra de Representants com el senat, cosa que ha facilitat l’aprovació de les iniciatives legislatives del president. Tanmateix, les majories són estretes i els demòcrates aspiren a capgirar la situació. Si aconsegueixen el control d’una sola cambra, ja tindran la capacitat de blocar lleis, condicionar pressuposts i impulsar investigacions.

Les eleccions arriben en un context de descontentament pel cost de la vida, les actuacions violentes dels agents federals durant les batudes contra els immigrants i la guerra contra l’Iran. Les enquestes reflecteixen un desgast de la popularitat de Trump, que ja solament té l’aprovació d’un terç de la població. A més, històricament, les eleccions de mitjan mandat ja acostumen a perjudicar el partit que ocupa la Casa Blanca.

Què es vota aquest 3 de novembre?

Als Estats Units, el president és elegit per un període de 4 anys, però cada 2 anys es renova el poder legislatiu federal. Quan aquestes eleccions es fan a la meitat del mandat presidencial, reben el nom d’eleccions de mitjan mandat.

Ara es renoven els 435 escons de la Cambra de Representants, perquè els membres tenen un mandat de 2 anys. Cada representant és elegit en un districte electoral i el total de districtes de cada estat depèn de la població. Califòrnia, per exemple, té 52 representants; en canvi, estats menys poblats, com ara Wyoming o Vermont, solament en tenen 1.

Al senat, en canvi, els mandats són de 6 anys i cada 2 anys es renova aproximadament un terç de la cambra. Aquesta vegada s’elegiran 35 senadors: 33 en eleccions ordinàries i 2 en eleccions especials, a Florida i Ohio, per a cobrir els escons que ocupaven Marco Rubio, l’actual secretari d’estat, i JD Vance, el vice-president dels EUA. A diferència de la Cambra de Representants, cada estat té 2 senadors, independentment de la població.

Les votacions també serviran per a elegir governadors en 36 estats dels 50 que hi ha, a més de representants dels parlaments estatals, autoritats locals i més càrrecs públics. En alguns territoris també es faran referèndums sobre diferents qüestions, com ara la fiscalitat, les normes electorals o el funcionament de les institucions.

Què els cal als demòcrates per a recuperar el congrés?

Els republicans controlen actualment totes dues cambres, però tenen una majoria molt ajustada a la Cambra de Representants: 218 escons, contra els 214 dels demòcrates. També hi ha un diputat independent, l’ex-republicà Kevin Kiley, que continua integrat en el grup parlamentari republicà, i 2 escons vacants arran de les dimissions de dos congressistes, un de republicà de Texas i una de demòcrata de Florida, tots dos implicats en escàndols.

La majoria absoluta se situa just als 218 escons, de manera que els demòcrates necessiten aconseguir-ne, pel cap baix, quatre més dels que tenen actualment per recuperar-ne el control. Les projeccions electorals estimen que els demòcrates poden obtenir més de 230 escons, una xifra força superior a la que marca la majoria absoluta. Tanmateix, el resultat dependrà d’un grup relativament reduït de districtes en què la disputa entre tots dos partits és més ajustada.

Per la seva banda, al senat, els republicans disposen de 53 escons; en canvi, els demòcrates en tenen 45 i compten amb el suport habitual de 2 senadors independents. Per recuperar-ne el control, els demòcrates necessiten arribar als 51. No en tindrien prou amb empatar a 50, perquè, en aquest cas, el vot de desempat correspon al vice-president dels Estats Units, el republicà JD Vance.

La disputa pel senat també es concentra en un grapat d’estats. Els demòcrates aspiren a arrabassar als republicans els escons de Maine, Carolina del Nord, Ohio, Iowa i Alaska. Els sondatges més recents situen els candidats demòcrates davant en aquests 5 estats, tot i que les diferències són especialment reduïdes a Iowa, Alaska i Maine. També tenen opcions a Texas i Kansas, dos estats tradicionalment republicans. En canvi, els republicans poden apoderar-se de Geòrgia i Michigan. Per tant, el repte dels demòcrates no és solament guanyar terreny, sinó fer-ho sense perdre els escons que ja controlen.

Per què són tan importants les eleccions per a Trump?

El congrés és l’encarregat d’aprovar les lleis federals, controla la despesa pública, aprova els pressuposts i supervisa l’activitat del govern. També té competències decisives en política militar, com ara declarar la guerra, autoritzar el finançament de les operacions militars i limitar els recursos que s’hi destinen. Per tant, el partit que controli les cambres pot facilitar o dificultar l’aplicació del programa de Trump, fins i tot la política exterior i militar.

Si els demòcrates tenen la majoria en alguna de les cambres, podran frenar iniciatives legislatives del president i tindran més capacitat de negociació en qüestions pressupostàries. A més, una majoria demòcrata també pot impulsar investigacions parlamentàries sobre l’administració de Trump. Les comissions del congrés tenen la facultat de citar testimonis, reclamar documentació i examinar l’actuació del govern. Entre les qüestions que els demòcrates sospesen d’investigar, hi ha les polítiques migratòries, les possibles irregularitats de l’administració i determinades decisions del president.

El control del senat és especialment important per una altra raó: aquesta cambra ha de confirmar molts dels nomenaments presidencials, fins i tot els dels membres del govern, els ambaixadors i els jutges federals. Si els demòcrates n’obtenen la majoria, podrien blocar alguns dels candidats proposats per Trump. En el cas dels jutges federals, les conseqüències poden anar més enllà de la seva presidència, perquè són nomenats amb caràcter vitalici.

A més, la Cambra de Representants pot començar un procediment de destitució presidencial, conegut com a impeachment. Trump ja va ser sotmès dues vegades a aquest procediment durant la primera presidència, però en tots dos casos va ser absolt pel senat. Una nova majoria demòcrata a la Cambra de Representants pot tornar a impulsar-ne un, encara que la destitució requeriria el suport de dos terços dels senadors i, per tant, segurament la col·laboració d’alguns diputats republicans.

Tot i això, una victòria dels demòcrates no significa en cap cas que Trump perdi el poder. Continuaria al capdavant del govern i mantindria les competències executives, com ara dirigir la política exterior, comandar les forces armades i prendre determinades decisions sense l’aprovació del congrés. També conservaria la capacitat de vetar les lleis que aprovessin les dues cambres. Per a superar aquest vet, cal una majoria de dos terços tant a la Cambra de Representants com al senat, cosa que exigeix un suport transversal. Així doncs, un congrés controlat pels demòcrates pot limitar considerablement el marge d’actuació de Trump, però no impedir-li de continuar governant.

Què és el gerrymandering i per què ha guanyat protagonisme?

Una de les particularitats d’aquestes eleccions és la batalla entre republicans i demòcrates pel traçat dels districtes electorals. Als Estats Units, cada districte de la Cambra de Representants elegeix un sol congressista. Habitualment, els límits d’aquests districtes es revisen cada 10 anys, després del cens de població, però en alguns casos també es poden modificar entre censos.

Aquesta possibilitat permet de practicar el que es coneix com a gerrymandering: redibuixar els districtes electorals per afavorir un partit polític. Això es pot aconseguir concentrant els votants d’una formació en uns pocs districtes o repartint-los entre més per reduir-ne la influència. D’aquesta manera, un partit pot obtenir més escons sense necessitat d’augmentar el seu percentatge de vot.

La disputa s’ha intensificat durant aquest cicle electoral. Trump va reclamar als republicans de Texas que modifiquessin el mapa electoral per aconseguir 5 escons addicionals. Els demòcrates van respondre amb una iniciativa semblant a Califòrnia, impulsada pel governador Gavin Newsom, amb l’objectiu de contrarestar l’avantatge republicà.

Aquests canvis han acabat als tribunals i han alimentat el debat sobre els límits de la redistribució electoral i la protecció dels drets de les minories. En unes eleccions en què la majoria es pot decidir per uns quants escons, la manera com es dibuixen els districtes pot tenir un paper determinant.

Quan se sabran els resultats?

El recompte electoral als Estats Units no es fa de manera centralitzada, sinó que cada estat aplica les seves normes i procediments. Per això, alguns districtes poden tenir resultats força aviat, poques hores després de tancar els col·legis; en canvi, en uns altres el recompte pot allargar-se durant dies, especialment si cal comptabilitzar vots per correu, paperetes provisionals o fer recomptes.

Així, si els resultats són molt ajustats en alguns dels territoris decisius, el control d’una de les cambres podria trigar dies a ser resolt. En qualsevol cas, el nou congrés començarà el mandat el 3 de gener de 2027.

Les eleccions també marcaran el començament d’una nova etapa política amb la vista posada en les presidencials del 2028. Trump no es podrà tornar a presentar pel límit de dos mandats presidencials, però el resultat servirà també per a mesurar el pes de les diferents tendències dins el Partit Republicà i començar a situar els possibles aspirants a succeir-lo.

Abans, però, els nord-americans decidiran quin equilibri de poder hi haurà a Washington durant els dos darrers anys de la presidència de Trump. I, encara que el seu nom no aparegui a les paperetes, el resultat condicionarà bona part del seu llegat polític.