Els resultats de PISA toquen fons i alerten d’un retrocés educatiu global

L’informe PISA 2025 ha encès les alarmes sobre l’evolució de l’educació a escala mundial. Al nostre país han cridat l’atenció els resultats del País Valencià, on hi ha hagut una gran davallada. Però el problema va molt més enllà: l’informe revela que hi ha un retrocés educatiu global i que hi ha pocs països que se’n salvin.

El document assenyala que els alumnes de quinze anys dels països participants han obtingut resultats especialment baixos, sobretot en comprensió lectora i matemàtiques. Als països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), els resultats mitjans en aquestes dues competències han arribat als nivells més baixos registrats fins ara. Com ja havia passat anteriorment, els sistemes educatius asiàtics ocupen les primeres posicions.

La prova d’enguany ha avaluat uns 760.000 estudiants de 15 anys de 91 països i territoris en matemàtiques, lectura i ciències. Les dades parlen totes soles. Entre el 2015 i el 2025, els resultats en ciències han caigut set punts de mitjana als països de l’OCDE. En matemàtiques, el descens ha estat de 22 punts. La davallada és encara més pronunciada en lectura: 28 punts als països de l’OCDE durant l’última dècada, i 16 punts a la resta de sistemes participants.

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), responsable de l’estudi, considera especialment preocupant el deteriorament de la lectura, una competència que considera fonamental per a la resta d’aprenentatges. Els alumnes llegeixen cada vegada menys. I això passa en el mateix moment que els telèfons i les pantalles van guanyant pes.

El desafiament de l’ús de la intel·ligència artificial i les pantalles

L’informe PISA 2025 ha incorporat per primera vegada una anàlisi àmplia de l’impacte de la intel·ligència artificial generativa en l’aprenentatge. L’OCDE alerta que les eines digitals i la IA poden reforçar l’aprenentatge, però tan sols quan s’utilitzen amb criteri, amb objectius clars i de manera moderada.

L’ús intensiu o recreatiu dels dispositius a l’escola es relaciona amb pitjors resultats. Més d’un de cada quatre alumnes afirma que els seus companys es distreuen amb dispositius digitals en la majoria de les classes de ciències o en totes. Aquesta distracció també s’associa amb una menor implicació en l’aprenentatge i una connexió més feble amb l’escola.

En el cas de la intel·ligència artificial, els alumnes que asseguren que no l’han utilitzada per fer tasques de redacció obtenen més bons resultats que aquells que sí que l’han feta servir. Però l’informe introdueix un matís important: entre els usuaris habituals, el rendiment és superior en aquells estudiants que reben orientació o formació per utilitzar la intel·ligència artificial. Dit d’una altra manera: quan s’entén la IA com una eina de treball i no pas de suplantació de funcions, el resultat és millor.

Això indica que el debat no és simplement si els alumnes han d’utilitzar la intel·ligència artificial o no, sinó com i amb quins objectius. La consellera d’Educació, Esther Niubó, té coll avall que és un dels principals desafiaments dels anys vinents. Perquè la IA ja resumeix i redacta texts amb molta facilitat. I això ara s’ha comprovat que empitjora els resultats. En canvi, quan es fa servir per reflexionar o investigar, els resultats varien.

L’OCDE també prova de determinar fins a quin punt alguns altres factors expliquen la davallada. S’indica que els resultats no es poden atribuir a un canvi en la prova ni a una fatiga extraordinària dels alumnes. Tampoc no hi ha una relació clara entre l’expansió de les prohibicions dels mòbils als centres educatius i l’evolució dels resultats. Això obre una pregunta que va més enllà de les aules: quin ús del telèfon mòbil fan els alumnes tan bon punt surten dels centres escolars?

El secretari general de l’OCDE, Mathias Cormann, ha advertit que els resultats demostren que és “urgent revertir la disminució del rendiment acadèmic”. Segons Cormann, els sistemes educatius amb més bons resultats tendeixen a concentrar-se en menys àrees i a treballar-hi amb més profunditat, invertir en els docents, implicar-hi les famílies i oferir suport específic als alumnes i centres que més ho necessitin.

Àsia torna a dominar la classificació

Malgrat el retrocés general, els sistemes educatius asiàtics tornen a ocupar les primeres posicions del rànquing. Les províncies i els municipis xinesos participants, juntament amb Estònia, el Japó, Corea del Sud, Singapur, Taiwan i el Regne Unit, es troben entre els deu sistemes amb més bons resultats en les tres competències avaluades.

Les regions xineses de Pequín, Xang-hai, Jiangsu i Zhejiang encapçalen les classificacions de matemàtiques i ciències. Singapur ocupa la primera posició en lectura. Macau, Taiwan, el Japó i Corea del Sud també se situen entre els sistemes educatius amb més bons resultats.

En canvi, cap país llatinoamericà no apareix entre els més ben classificats globalment. L’Uruguai i Xile encapçalen la regió en ciències, amb 445 i 442 punts respectivament, tot i que encara són molt per sota dels asiàtics. Tanmateix, l’Uruguai, Costa Rica i el Salvador han millorat els resultats en ciències respecte del 2022.

En la tendència negativa general, hi ha excepcions. Per exemple: entre el 2015 i el 2025, han millorat els resultats en ciències alguns sistemes educatius, com ara els de Lituània, Eslovàquia, Turquia, la República Dominicana, Geòrgia, Macau, Montenegro, Catar, Tailàndia, els Emirats Àrabs Units i l’Uruguai.

La desigualtat continua marcant els resultats

El context socioeconòmic continua essent un dels factors més importants per a predir el rendiment dels alumnes. Als països de l’OCDE, els estudiants de famílies benestants obtenen de mitjana 85 punts més en ciències que no els alumnes desfavorits.

La distància s’ha reduït entre el 2022 i el 2025, però l’OCDE adverteix que això no es deu principalment a una millora dels alumnes amb menys recursos, sinó a l’empitjorament del rendiment dels estudiants més afavorits. De fet, l’anàlisi internacional detecta una caiguda especialment intensa entre els alumnes de nivell socioeconòmic alt, un fenomen que no s’havia observat amb aquesta magnitud aquestes darreres dècades.

El cas de l’estat espanyol és especialment significatiu. Entre el 2015 i el 2025, ha perdut 45 punts en lectura, 29 en matemàtiques i 16 en ciències, una davallada superior a la mitjana de l’OCDE. A més, és un dels dos únics sistemes educatius del món on ha disminuït simultàniament la proporció d’alumnes d’origen desfavorit amb un alt rendiment tant en lectura com en matemàtiques.