Sílvia Orriols ja es va oposar fa un any a sancionar Vox per haver qualificat Companys d’assassí

No és pas cert que Aliança Catalana s’equivoqués quan dimarts va fer costat a Vox tot demanant la reconsideració de l’amonestació per haver tractat d’assassí el president Lluís Companys. Sembla, més aviat, un canvi de posició sobtat per l’escàndol que va esclatar quan es va fer públic. Perquè aquesta posició és coherent amb la mantinguda per Aliança d’ençà de fa gairebé un any en relació amb aquesta mateixa qüestió. Tant la presidenta del partit, Sílvia Orriols, com la diputada Rosa Maria Soberana, van refusar la possibilitat d’amonestar o de sancionar de cap manera el diputat de Vox Joan Garriga per haver qualificat d’assassí Lluís Companys; s’hi van oposar en les dues reunions de la comissió de l’estatut dels diputats que en van parlar, la del 23 d’octubre de l’any passat i la del 14 de juliol d’enguany, segons que ha pogut contrastar VilaWeb de fonts diverses i coincidents.

El suport a la junta de portaveus

Dimarts, la junta de portaveus del parlament va debatre la proposta de reconsideració de l’amonestació al portaveu de Vox, arran d’aquelles paraules contra Companys. I els representants d’Aliança i del PP hi van votar a favor: no estaven pas d’acord que se l’amonestés, tot al·legant que allò topava amb la llibertat d’expressió dels diputats. Però, poc després d’haver-se’n fet pública la notícia, Sílvia Orriols va dir que la diputada que assistia a la junta de portaveus, Rosa Maria Soberana, s’havia equivocat a l’hora de votar, que realment no volien votar allò i que demanarien a la mesa del parlament de canviar el sentit del vot, que en cap cas no toleraven que Vox qualifiqués Companys d’assassí.

D’entrada, cal precisar que, tot i que Orriols parla de “la votació” a la junta de portaveus, no n’hi va haver cap, ni amb botons ni a mà alçada. Senzillament, perquè això no se sotmetia pas a votació. Sí que hi va haver, en canvi, una presa de posició de cadascun dels portaveus parlamentaris presents a la reunió, que van argumentar per què refusaven o per què aprovaven la petició de reconsideració de l’amonestació a Garriga. Segons uns quants diputats presents a la reunió, tots van anar exposant els arguments, de tal manera que quedava ben clar de què parlaven i sobre què debatien.

Tots es van oposar a la reconsideració, tret del PP, d’Aliança Catalana i, és clar, de Vox. El cas és que Soberana fou la darrera a intervenir-hi: és a dir, que va tenir temps d’escoltar els arguments de tots els altres companys de la junta i, també, dels arguments jurídics que va expressar Garriga per a negar que pugui ésser amonestat per haver qualificat d’assassí Companys. I va escoltar com el diputat de Vox va donar les gràcies a la portaveu del PP, Lorena Roldán, quan va demanar de reconsiderar l’amonestació. Quan li va arribar el torn, Soberana va dir que també hi donava suport, perquè es tractava de defensar la llibertat d’expressió del diputat de Vox.

Com que és clar que no hi va haver cap votació i que és impossible una equivocació de l’estil d’haver votat, per descuit, allò que no tocava, avui Soberana ha mirat de desdir-se’n, com si hagués estat un error esporàdic. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha dit que es va equivocar i que ha presentat un escrit a la mesa del parlament, que ella mateixa ratificaria a la junta de portaveus següent, perquè en quedi constància. Segons que ha dit ara, una cosa és defensar la llibertat d’expressió –”fins i tot davant opinions que ens desagraden”– i una altra avalar els cartells, i s’ha justificat dient que s’havia confós a l’hora d’entendre l’explicació prèvia.

Però el cas és que la posició que va manifestar Soberana a la junta de portaveus de dimarts és coherent amb la que tant ella com Orriols han mantingut sobre aquesta qüestió d’ençà de l’octubre de l’any passat. Concretament, d’ençà del 23 d’octubre, en una reunió de la comissió de l’estat dels diputats del parlament. En aquella sessió, la CUP, els Comuns i ERC van presentar una proposta per a obrir un expedient a Garriga per si havia vulnerat el codi de conducta per haver titllat d’assassí Companys, tot coincidint amb l’homenatge anual que li dedica el parlament.

Tant les votacions com les intervencions que es fan en aquesta comissió tenen el caràcter de secretes i no queden enregistrades. Però VilaWeb ha pogut contrastar que, en aquella sessió, Orriols va votar en contra d’obrir una investigació i, arran de l’enrenou que va causar aquell posicionament, va demanar la paraula per explicar-se. En aquella intervenció, Orriols va defensar que Vox havia de poder tractar Companys d’assassí, si així ho volien, igual que ella podia considerar Franco un assassí. Cal tenir en compte, a més, que en aquella sessió també es va aprovar d’investigar si Orriols havia vulnerat el codi de conducta per haver dit que Natjat Driouech (ERC) normalitzava la misogínia i el fonamentalisme islàmic perquè porta vel.

Una volta oberta la investigació, la qüestió va quedar pendent fins aquest mes de juliol passat. La comissió de l’estatut del diputat es va tornar a reunir, el 14 de juliol, amb la conclusió de la investigació i la proposta d’amonestar Orriols i Garriga per infraccions lleus del codi de conducta de la cambra. Cada expedient es va votar separadament i, en aquella sessió, Aliança va tornar a fer costat a Vox votant en contra de l’amonestació per haver tractat d’assassí el president Companys. Qui va representar el partit en aquella sessió va ser Rosa Maria Soberana. La mateixa diputada que dimarts, a la junta de portaveus, va votar en favor de reconsiderar l’amonestació a Vox.