Els bolets es fan esperar: la sequera endarrereix el començament de la temporada

La temporada de bolets arrenca enguany amb retard per les altes temperatures i la manca de pluges a l’estiu. Ho constata l’investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya Juan Martínez de Aragón, que alerta que, tot i que al Pirineu hi ha hagut alguns ruixats, a la majoria de llocs pràcticament no ha plogut i ha fet molta calor. I això ha fet que el bosc hagi patit molt i necessiti recuperar-se.

Es dóna la circumstància que l’any passat va ser un molt bon any. Però això que passa enguany tampoc és tan estrany. Martínez de Aragón recorda que la tendència d’aquests darrers anys és que la campanya s’endarrereixi al voltant d’un mes.

“La calor ha fet que el bosc hagi patit molt i que hi hagi una sequera important”, explica Martínez de Aragón, que diu que aquesta situació afecta l’ecosistema i, per tant, també els fongs. Tal com explica, el bosc està molt sec i, per tant, “fins que no s’hidratin el bosc i els arbres, difícilment tindrem una bona campanya de bolets”.

On trobar bolets?

De moment, la temporada boletaire ha arrencat tímidament en algunes zones del Pirineu, però no pas de manera generalitzada ni tampoc amb produccions importants. El nord del Berguedà, la Cerdanya i el Ripollès són algunes de les zones on es poden començar a trobar algunes espècies.

Precisament, el Berguedà és una de les comarques amb una gran tradició boletaire. El president de la Penya Boletaire de Berga, Ramon Minoves, ha detallat que a la comarca havia sortit algun bolet de manera puntual i prou. Malgrat això, es mostra optimista: “Si baixen les temperatures i hi ha ruixats, segur que sortiran els bolets.”

El president de la Penya Boletaire de Berga també ha tornat a posar sobre la taula la regulació de la recollida de bolets. “Regular no vol dir prohibir”, diu Minoves, que afegeix: “Sempre se’n parla quan comença la temporada boletaire, però després queda en no res.” Minoves creu que caldria impulsar alguna regulació que permetés, d’una banda, l’accés lliure al bosc, però, d’una altra, controlar la massificació i la venda de bolets. “S’hauria de deixar clar d’on surt el bolet, quina varietat és i que el propietari forestal en tregui algun benefici”, diu, i aclareix que la Penya Boletaire també defensa que “aquelles famílies o grups d’amics que surten puntualment a buscar bolets per consum propi ho puguin continuar fent”.