Andreu Martí prova de desviar responsabilitats cap a funcionaris i atribueix els comptes andorrans al patrimoni familiar

L’ex-batlle de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, ha intentat desviar cap a funcionaris municipals la responsabilitat de l’actuació de la consultora al capdavant de la Cala Gestió i ha declarat que els 2,4 milions acumulats en comptes a Andorra provenien de la gestió del patrimoni familiar. Martí, principal acusat en la trama del cas Efial que es jutja a l’Audiència espanyola i que s’enfronta a una petició de pena de quinze anys de presó, ha respost només a les preguntes de la seva defensa. Ha negat haver rebut comissions de les empreses adjudicatàries de les obres i ha assegurat que la llista amb les quantitats que li va trobar la Guàrdia Civil durant els escorcolls l’havien oblidat empleats d’Efial quan van deixar un pis que els havia llogat.

A preguntes del seu advocat, Carles Mascort, Martí ha intentat, de forma reiterada, traslladar la responsabilitat de la creació i el funcionament de La Cala Gestió als funcionaris municipals que, segons ell, tenien l’obligació de controlar-la com a part de les seves competències orgàniques.

Ha assegurat que ni el secretari ni la interventora de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar van posar cap objecció a la creació de la societat municipal l’any 2008 (que, ha assegurat, van acordar de forma “conjunta” els diferents grups municipals), així com tampoc a la contractació de la consultora Efial per gestionar-la. També els ha assenyalat com a responsables de la “supervisió” dels projectes que treia a licitació la societat i que s’aprovaven per “unanimitat” per part del consell d’administració. “Mai vaig haver d’exercir el vot de qualitat”, ha assegurat.

D’acord amb el seu relat, la nova societat donaria resposta a la suposada demanda efectuada pels mateixos funcionaris de poder recuperar l’IVA a l’hora de projectes executats. Amb l’argument de què “l’Ajuntament no disposava de capacitat per desenvolupar projectes immobiliaris i urbanístics”, en un context de dificultats normatives per a fer noves contractacions, es va acabar recorrent la consultora externa. Martí no ha perdut l’oportunitat per recordar que el contracte amb Efial va passar també pel ple, on CiU tenia majoria absoluta.

En contra del que sostenen els investigadors, Fiscalia i l’acusació particular de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Martí ha negat haver rebut pagaments o comissions per l’adjudicació de diverses obres per part d’Efial, del seu responsable Antoni Martos, de l’empresari Josep Manel Bassols, l’enginyer municipal Jaume Beltran o les constructores Oproler, Construcciones Peache, Benito Arnó o la societat Deep Blue Business. “Mai. A més no ho hauria permès”, ha precisat.

A banda d’intentar espolsar-se les responsabilitats en relació amb la contractació d’Efial i la seva actuació, l’interrogatori de la defensa també ha abordat la qüestió del patrimoni acumulat en comptes andorrans per part de Martí i la seva parella, María Dolores Martínez, que va declarar aquest dimarts com a acusada. Segons Fiscalia i els informes de l’Agència Tributària, en total es van trobar prop de 2,4 milions d’euros, que procedirien (rendiments posteriors a banda) d’ingressos no justificats per la seva activitat.

“Bucs” d’arrossegament i supermercats

Martí ha intentat justificar l’obtenció d’aquestes quantitats assegurant que provenien de la gestió del patrimoni familiar tot assegurant que ja tenia diners a Andorra abans de ser alcalde. “La meva família era molt coneguda per activitats i negocis diversos. Tenia una situació dinerària força solvent”, ha relatat. Entre aquest patrimoni, “dos bucs de pesca d’arrossegament”, de la seva mare i el germà. També “supermercats” i “actius immobiliaris” per banda paterna. Ha assegurat que ell va aconseguir la “confiança” dels seus parents per gestionar aquest patrimoni.

Segons ha defensat, anteriorment a la creació de l’entrada en escena d’Efial el 2008 havia enviat “grans quantitats” de diners cap a Andorra (segons l’Agència Tributària, només comptava un compte menor compartit amb la seva exdona). Per gestionar i fer treballar aquest patrimoni, ha explicat, va recórrer als serveis del difunt Daniel Mestre, pare de l’acusat Oriol Mestre, que va acceptar la culpabilitat a l’inici de la vista oral.

Martí (que segons els investigadors disposava de productes bancaris de societats panamenyes) ha atribuït els moviments detectats entre els seus comptes andorrans i altres societats als honoraris pels serveis de Mestre i només ha reconegut haver fet reintegraments per despeses personals i “viatges”.

Entre les proves que els investigadors van aconseguir sobre el cobrament de comissions per adjudicacions d’obres que hauria rebut Martí als comptes andorrans, hi havia una llista detallada apareguda durant els escorcolls en un traster de la seva propietat. A preguntes del seu advocat, l’exalcalde ha explicat que va llogar a Efial un dels pisos de la seva propietat a l’Ametlla de Mar per acollir els seus treballadors i, un cop l’haurien abandonat, va aparèixer “documentació on posava Efial”, que va decidir guardar al traster.

Fiscalia demana per a Martí la pena més alta de totes: un total de quinze anys de presó pels delictes de suborn, prevaricació continuada, blanqueig de capitals, malversació de fons públic i frau continuat en concurs públic, a més d’una multa de més de 7 milions d’euros. L’acusació particular de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar li demana sis anys de presó com a suposat autor dels delictes de suborn en concurs medial amb delicte continuat de malversació de fonts públics i continuat de frau en la contractació pública, prevaricació continuada, blanqueig de capitals.

Cardús i les compareixences de premsa

Vinculat a la trama d’Efial a l’Ametlla de Mar ha declarat també com a acusat aquest dimecres l’expresident del Consell Comarcal del Baix Ebre, Ramon Cardús, en qualitat d’administrador de la societat Deep Blue Business. Tant Fiscalia com l’acusació particular de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar li demanen quatre anys de presó pel delicte de suborn.

Segons els investigadors i Fiscalia, la societat, sense activitat, hauria servit per canalitzar el cobrament de comissions entre 2009 i 2015 a l’entramat societari de l’exalcalde i la seva exparella (a través de la seva societat AL LOPD). Hauria ingressat durant aquest període 766.000 euros, 71.3000 transferits a comptes de Cardús o familiars, 124.000 per despeses domèstiques i 525.000 reintegrats en metàl·lic.

Cardús, que només ha respost les preguntes del seu advocat, Javier Faura, també ha negat haver pagat suborns. “Mai. És molt trist comparèixer en un tema que poso en dubte la meva honorabilitat perquè jo no ho mereixo això”, ha lamentat, abans que el president del tribunal el tallés. Ha negat conèixer l’empresa AL LOPD i ha justificat un ingrés efectuat a Martí com a regal per la seva boda, a la qual va ser convidat.

Des de Deep Blue Business, Cardús ha declarat que treballava com a “agent comercial” de constructores que van resultar adjudicatàries d’obres de La Cala Gestió, com és el cas de Construccions Peache i Benito Arnó. En el cas de Peache, vinculada al grup Pascual, ha recordat que la seva relació particular provenia de la seva mediació en el projecte de recuperar el balneari de Cardó que impulsava l’antic propietari de la companyia làctica. “Havia de detectar on es podien fer obres. Per les compareixences de premsa sabia amb molta antelació que podien fer una obra terminada”, ha justificat.

“Molt eficients”, segons l’ex-batlle d’Ascó

L’ex-batlle d’Ascó, Rafael Vidal, ha estat l’últim dels batlles encausats que ha prestat declaració en la vista oral. Fiscalia li demana tres anys de presó per frau continuat en concurs públic així com deu anys d’inhabilitació per prevaricació. Ha declarat (responent a les preguntes únicament del seu advocat) que la consultora va presentar “factures que es corresponien amb la justificació d’hores i resta de les tasques” efectuades. “Tots els treballs executats per l’empresa es van fer a través del contracte programa o els encàrrecs que van ser requerits, o bé pel ple o la junta de govern”, ha precisat.

Vidal ha negat haver rebut suborns o ingressos inadequats. Ha qualificat de “molt eficient” la gestió d’Efial al capdavant de l’empresa municipal Ascó Serveis per gestionar diversos projectes municipals. Ha recordat que després d’un primer contracte que es va haver de resoldre (segons els investigadors, hi havia vicis en la formalització que podien conduir a la seva nul·litat), la relació amb la consultora es va mantenir amb contractes menors fins que es va acabar ampliant definitivament.

L’exsecretari municipal i un regidor de l’oposició van qüestionar el poder de Martos i Efial a l’hora de licitar i adjudicar concursos per sobre de les competències que se li podien legalment delegar. Segons ha explicat Vidal, el mateix govern municipal va acceptar l’informe de Martos assegurant que no existia “cap incompatibilitat” en la contractació, amb la qual Martos, president d’Efial, esdevenia també director general de l’empresa municipal. “No tenia relació amb les empreses que es presentaven a licitació d’Ascó Serveis”, ha assegurat.

L’exalcalde d’Ascó també ha negat haver encarregat un informe per contradir les reserves expressades pel secretari municipal sobre la relació amb Efial.

Últimes declaracions d’acusats

Per últim, també ha declarat com a acusada la secretària de l’Ajuntament de Llinars del Vallès, Neus Puig, que ha negat haver traslladat a Efial informació sobre un procediment abans que es publiqués oficialment. En relació amb la mateixa branca del cas, les testificals de la vista oral s’han tancat amb el tècnic municipal Jordi Santamaria, el treballador de la consultora Antoni Carné, el consultor Roger Rocamora, l’advocat Carles Puigdomènech així com el també exempleat d’Efial, Daniel Martín, en relació amb el cas de l’Ajuntament de Masquefa.