“Prou de regalar el C1 de català”: els professors denuncien que el certificat no reflecteix el nivell dels alumnes

El català a les aules esdevé, periòdicament, un tema de debat. Darrerament, s’ha qüestionat el nivell de català dels alumnes que acaben l’ESO a Catalunya, perquè per llei i de manera automàtica reben el títol del C1 quan aproven l’assignatura, tinguin la nota que tinguin. La comunitat educativa ha alçat la veu i ha dit que no pot ser que rebin aquesta titulació oficial perquè el seu nivell real queda molt per sota. 

“Es dóna el missatge que no cal que l’alumne parli bé català, o fins i tot que no cal gairebé ni que el parli, perquè si acabes l’ESO amb un cinc pelat de català, ja tindràs el C1”, subratlla Llucia Màrquez, professora de català a secundària i delegada del Sindicat de Professors de Secundària. “D’ençà de fa més d’una dècada que assistim al deteriorament del català als centres educatius. I atorgar el C1 als alumnes que surten de l’ESO podríem dir que és un regal”, diu al seu torn Susanna Tercero, professora de llengua i literatura catalanes i membre de DocentsCat. 

Segons la normativa vigent a Catalunya, qualsevol alumne que hagi cursat com a mínim tres anys de primària i tota l’ESO al sistema educatiu català, i que hagi aprovat la matèria de llengua catalana, obté el C1. És una situació anòmala si es compara amb allò que passa en uns altres territoris de parla catalana: al País Valencià, a les Illes i a Andorra, els alumnes acaben l’ESO amb el B2, i tan sols poden optar al C1 una vegada finalitzat el batxillerat i només si tenen una mitjana de més d’un 7 en la matèria de català. 

Un títol regalat? 

“Ja n’hi ha prou de regalar el C1 de català”, deia fa pocs dies Professors de Secundària en un manifest. El sindicat defensa que atorgar el títol a tothom que acabi aquesta etapa educativa és fer trampes al solitari, sobretot perquè la gran majoria d’alumnes, malauradament, no tenen aquest nivell. Per això ha organitzat una recollida de signatures per a portar a debat parlamentari la proposta d’aturar la concessió automàtica del certificat C1 de català als alumnes que obtenen el títol de graduat de l’ESO. Màrquez fa una reflexió: “Imagino que deu ser un tema polític perquè, si no, no ho entenc. No entenc de quina manera beneficia un país o la llengua d’aquest país donar aquests títols, que tots sabem que no es corresponen amb la realitat.” 

Professors de Secundària no és l’única veu que ho ha denunciat. Fa temps que sindicats de docents com la Intersindical, la USTEC i la CGT reivindiquen la importància de blindar la llengua a les aules i no devaluar-la tot atorgant titulacions que no són realistes. 

També és una reivindicació que sosté d’ençà de fa anys el col·lectiu de professors DocentsCat, que ha anunciat que volia impulsar una prova pilot adreçada als alumnes de 4t d’ESO per comprovar si realment tenen el nivell corresponent al títol del C1 del MECR (marc europeu comú de referència). Tenen l’objectiu de fer aquesta prova a final de curs, però no seria vinculant i tan sols serviria per a establir un retrat realista del nivell de llengua dels alumnes de quart d’ESO. “Si la prova no la fa el departament, doncs la farem nosaltres, tot i l’esforç extra que representa per a molts docents haver de preparar la prova en les hores i dies lliures”, comenten fonts del col·lectiu. En aquest sentit, la setmana passada DocentsCat es va reunir amb el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i li va traslladar aquesta proposta, a més de demanar-li que es desvinculés el certificat C1 de la finalització de l’etapa de secundària. 

“Ningú no ha comprovat mai si realment els alumnes tenen el C1, sempre parlem d’un punt de vista teòric. Per això creiem que és necessària la prova, per a fer-ne la diagnosi. Per contra, si no estableixes uns mínims i dónes el certificat a tothom, allò que fas és devaluar la llengua i, de retruc, enganyar l’alumne”, explica Tercero. 

Però a l’Assemblea Educativa de Catalunya (AEC) encara volen anar més enllà. La comissió de llengües ha engegat Treu la Llengua, una iniciativa que proposa que l’eventual prova de català que es faci als alumnes al final de quart d’ESO sigui vinculant, tant com sigui possible (i segons la llibertat de cada professor al centre educatiu). Ras i curt, fa una crida al professorat de quart d’ESO perquè suspengui la matèria de català a tots aquells estudiants que no demostrin tenir-ne un nivell mínim. 

De moment, l’AEC ha fet públics uns models d’exàmens que qualsevol professor pot descarregar per practicar a l’aula. Amb vista al segon trimestre, ja publicaran un nou model que podria ser utilitzat com a prova vinculant. “Oi que ningú vol ser operat per un metge sense títol? O que el defensi un advocat sense títol? O que li arregli el cotxe un mecànic sense títol? Doncs amb el català hauria de ser igual, no s’hauria de regalar el C1”, diu Víctor Vallejo, professor de secundària i membre de la comissió de llengua de l’AEC: “En el fons, només volem que hi guanyi la llengua.”

Un nivell insuficient: passar del C1 al B2 

L’AEC es mostra convençuda que els alumnes que acaben l’ESO no tenen el nivell corresponent al C1. Per això demanen que els donin el B2 i que el C1 no s’obtingui fins al batxillerat, depenent de la nota que tinguin. Comparteixen aquesta opinió DocentsCat i Professors de Secundària. Per a tots ells, l’opció ideal seria que Catalunya s’adaptés al model vigent que hi ha a les Illes i al País Valencià. Explicat de manera planera i sense entrar en detalls ni excepcions, en aquests territoris els alumnes obtenen el B2 quan acaben l’ESO segons la nota que tinguin a la matèria de català, i el C1 no el poden obtenir si no superen l’assignatura de català al batxillerat amb un 7 o més. 

“Som davant un marc d’aprovat general: és complicat no obtenir el títol de l’ESO. Si això passa d’ençà de fa anys, és encara més greu el fet de donar un títol oficial amb aquest nivell”, lamenta Màrquez. A més, afegeix que, atès que en una mateixa classe els professors adapten la matèria a les necessitats i capacitats de cada alumne, que el C1 sigui igual per a tothom no té cap mena de sentit. Segons el seu parer, seria millor que el títol de català s’obtingués mitjançant una prova externa a les escoles i els instituts. 

“Sabem, perquè ho veiem cada dia, que el nivell de quart d’ESO no és el que es diu després al currículum’”, avisa Tercero. Per això a DocentsCAT insisteixen en la importància de fer una prova avaluativa del nivell real a les aules al final de quart d’ESO. Si la iniciativa té èxit, els impulsors calculen que faran entre 2.000 mostres de proves i 3.000. De moment, tot i que encara no han publicitat als centres l’existència de la prova, uns quants instituts ja han contactat amb DocentsCat per demanar-los de participar en la prova pilot: “Tenim un degoteig constant de centres que hi estan interessats, tot i que no sàpiguen encara els detalls exactes de com serà aquesta prova. Això demostra un gran interès per la qüestió”, diu Tercero. 

D’una altra banda, Màrquez denuncia que aquesta laxitud a l’hora de donar el títol acaba representant un greuge comparatiu amb la resta de ciutadans: “Qualsevol persona que vulgui accedir a certs llocs de feina de la funció pública i vingui de fora de Catalunya, ha d’obtenir un C1 i passar una prova externa i oficial. També l’han de fer aquells que van acabar l’ESO abans del 2009. Per tant, també hi ha una injustícia entre generacions”, explica.

De fet, segons que diu, darrerament s’exigeix el C2 a molts llocs de feina en què abans no era necessari, perquè els títols “s’han buidat de contingut”: “Si tanta gent té el C1 automàticament, quan treballes en alguna feina relacionada amb l’àmbit lingüístic t’han de demanar un nivell més alt, perquè el C1 ja no té valor. De fet, és lògic que demanin al professorat tenir més que un C1, perquè això és el que es dóna als alumnes. És bastant pervers, tot plegat.”  

La davallada del nivell a les aules i el futur del català 

Màrquez constata una davallada del nivell de català a les aules i de les exigències a l’hora d’avaluar: “A Catalunya s’atorga el C1 d’ençà del 2009, any que coincideix amb una davallada de l’exigència dins l’ESO en tots els nivells, també quant a la llengua catalana. El rigor i l’exigència vers els alumnes ha caigut.” Afegeix també que tot plegat és una conseqüència directa de lleis com la LOMLOE –que promou el sistema competencial en detriment de matèries comunes truncals com la llengua i les matemàtiques– i de les retallades en educació arran de la crisi del 2008. 

Per tot plegat, demana de tornar als mètodes educatius anteriors: “Cal tornar als bàsics i fer una reforma educativa de totes les etapes, bo i posant la llengua al centre. Tot ha anat una mica enrere aquests darrers anys, hem anat cap a una simplificació, cap a una gamificació que ho volia fer tot més divertit, però això no funciona si allò que volem és que els alumnes de Catalunya tingui un bon nivell de català. Perquè valorin la llengua, cal que nosaltres hi posem rigor”, destaca Màrquez.

Una idea que comparteix Tercero, que també és professora: “Perdem un llençol a cada bugada. Ara s’han adonat que la lectura és fonamental i tornen a fer el pla de lectura. Però fa molt de temps que exigim el retorn a les 3 hores de matèria de català al batxillerat i encara no ens han fet cas.” 

“L’educació no pot anar a cop de titular”, remarca: “Revertir la tendència negativa d’aquests darrers anys no pot implicar només millorar el pla lector. S’ha de tenir una mirada sistèmica, bo i pensant en totes les etapes. Hi ha alumnes que arriben al batxillerat amb mancances que arrosseguen de l’ESO, o alumnes que arriben a secundària i no saben parlar bé català tot i haver-se escolaritzat aquí. Com és possible que un alumne català no entengui el català?”, lamenta. Per això, Tercero diu que cal aconseguir que l’escola sigui un lloc d’integració a Catalunya i on la llengua vehicular sigui veritablement el català. I acaba amb una reflexió: “Si ens preocupa l’ús de la llengua, tots som responsables d’usar-la a les aules. També els professors, també els pares, també els professionals dels centres educatius que van més enllà dels docents. Perquè els professors som un mirall per als alumnes i n’hem de ser els referents, també lingüísticament.”