La donació de riquesa més gran de la història moderna aspira a transformar el món

San Francisco. OpenAI, l’empresa creadora de ChatGPT, i els seus rivals en el sector de la intel·ligència artificial han promès als inversors beneficis immensos, alhora que han advertit que la seva tecnologia alterarà la societat amb l’automatització de llocs de feina i la creació de noves amenaces per a la seguretat dels estats.

Ara, aquestes mateixes empreses destinen centenars de milers de milions de dòlars a projectes benèfics que intentaran d’esmorteir-ne les conseqüències.

Anthropic, l’empresa creadora del xatbot Claude, va anunciar diumenge que donaria el 5% de la companyia a un nou fons en benefici de la societat. Segons l’empresa, el fons es podria utilitzar per a afrontar els efectes desestabilitzadors de la intel·ligència artificial sobre els treballadors, incloent-hi pagaments “a col·lectius específics”. Si l’empresa assoleix una valoració de dos bilions de dòlars quan surti a borsa enguany, tal com preveuen alguns analistes, el fons disposarà d’un patrimoni de 100.000 milions de dòlars. Els set fundadors d’Anthropic –tots amb perspectives d’acumular fortunes de milers de milions de dòlars– han anunciat, a banda, que donaran el 80% de la seva riquesa a causes benèfiques.

L’endemà de l’anunci d’Anthropic, el fundador de SpaceX, Elon Musk, va dir: “L’any vinent tinc previst de donar una de les meves accions de SpaceX a cada infant dels Estats Units.” I va afegir que faria més donacions en el futur. Més tard, el president Donald Trump va dir que les accions es distribuirien mitjançant els comptes Trump, un programa en què s’han inscrit 70 milions d’infants d’ençà que es va posar en marxa, al juliol. Segons el preu de les accions de SpaceX de dimecres a última hora, l’aportació de Musk podria superar els 11.000 milions de dòlars.

Si s’hi afegeix el patrimoni de la fundació filantròpica d’OpenAI, que segons l’empresa té aproximadament una quarta part de la companyia, els diners reservats per aquestes tres empreses de IA podrien representar gairebé 300.000 milions de dòlars de capital filantròpic: més del triple del patrimoni de la influent Fundació Gates, dirigida pel cofundador de Microsoft Bill Gates.

Aquests compromisos immensos podrien donar a les empreses d’intel·ligència artificial una influència que anés molt més enllà dels seus interessos empresarials. Gates i més multimilionaris, com ara George Soros i Charles i David Koch, van propiciar grans canvis en les polítiques de salut mundials i de lluita contra el canvi climàtic i en la política dels Estats Units, amb quantitats molt inferiors a les que tenen a disposició les empreses d’intel·ligència artificial.

Anthropic ha dit que el seu nou fons no farà donacions polítiques. La fundació d’OpenAI tampoc no en pot fer, atès que és una organització sense ànim de lucre de la categoria 501(c)(3).

Anthropic i la fundació d’OpenAI ja han donat suport a projectes que treballen en nous tractaments per a malalties respiratòries i l’Alzheimer. Però no han fet públics plans detallats sobre els seus enormes fons filantròpics.

Totes tres empreses han parlat de fer servir la filantropia per a compensar les desigualtats que, segons les seves previsions, pot causar la nova tecnologia, o bé per a distribuir més àmpliament la riquesa generada per la intel·ligència artificial.

La fundació d’OpenAI identifica els efectes de la intel·ligència artificial sobre l’ocupació i l’economia com un dels àmbits d’actuació principals i al maig ja va destinar 250 milions de dòlars a estudiar-los. Anthropic ja havia reservat 200 milions de dòlars per a finançar investigacions sobre l’efecte de la intel·ligència artificial en l’ocupació i ha dit que el fons anunciat aquesta setmana abordarà aquesta mateixa qüestió amb “enfocaments més agosarats”.

L’anunci que Musk va fer el cap de setmana, de donar accions a la població, és coherent amb afirmacions anteriors segons les quals la intel·ligència artificial generarà una abundància econòmica tan gran que el govern podria distribuir xecs que permetessin d’establir una “renda alta universal”.

Arvind Narayanan, professor d’informàtica de la Universitat de Princeton, va dir que les darreres propostes filantròpiques dels gegants de la intel·ligència artificial eren un senyal de “la gran desconnexió entre la manera com els dirigents del sector veuen els possibles efectes de la intel·ligència artificial i la manera com els veu la gent corrent”. Segons que va dir, les enquestes recents mostraven que els nord-americans volien tenir una feina de debò, no pas viure d’ajuts. “No crec que ‘automatitzar i compensar’ sigui el camí”, va dir Narayanan.

Un portaveu de la Fundació OpenAI va afirmar que la seva missió era beneficiar les persones mitjançant l’ús de la intel·ligència artificial i ajudar “la societat a preparar-se per als nous desafiaments que sorgeixin a mesura que avança la intel·ligència artificial i a desenvolupar la capacitat de resistir-los”. Segons el portaveu, l’organització ha distribuït 855 milions de dòlars d’ençà del març del 2026. OpenAI va dir al febrer que la participació de la fundació en l’empresa tenia un valor de més de 180.000 milions de dòlars. (The Washington Post té un acord de col·laboració de continguts amb OpenAI.)

Anthropic no ha volgut fer declaracions.

Sam Manning, investigador sènior de l’organització no lucrativa GovAI, un centre d’estudis dedicat a la governança de la IA, va dir que era poc probable que les empreses, totes soles, poguessin mitigar les alteracions causades per la seva tecnologia.

“La principal eina que caldrà activar perquè tot això funcioni bé als Estats Units serà l’actuació política tant del govern federal com dels governs dels estats, i això no és una cosa que es pugui resoldre simplement amb diners de la filantropia”, va dir Manning, que anteriorment havia estudiat les conseqüències econòmiques de la intel·ligència artificial com a contractista d’OpenAI.

Segons Manning, donar diners tampoc no pot resoldre alguns dels efectes més importants d’una intel·ligència artificial capaç de substituir els humans en els llocs de feina. Els treballadors les trajectòries professionals dels quals es vegin transformades radicalment per màquines més intel·ligents poden experimentar una pèrdua d’identitat, no tan sols d’ingressos, va dir.

Els crítics de la indústria de la intel·ligència artificial han sostingut que els compromisos benèfics equivalen a una campanya de màrqueting destinada a guanyar-se la simpatia de la població envers una tecnologia que gaudeix de poca popularitat. Segons una enquesta de The Washington Post, ABC News i Ipsos publicada dimecres, la majoria dels nord-americans creu que la intel·ligència artificial destruirà molts llocs de feina i que és perjudicial per a la societat.

Alhora, les aportacions del sector privat, com ara la promesa de Musk de donar accions de SpaceX, desperten un entusiasme real entre moltes persones que tenen dificultats econòmiques en el context actual, segons Linsey McGoey, professora de sociologia de la Universitat d’Essex, al Regne Unit.

“Els comptes d’inversió com els de Robinhood són populars per alguna raó”, va dir. “En compte de renyar els votants, els qui volem una economia més justa hem d’aprofitar i redistribuir el poder del mercat de maneres noves.”

Gene Sperling, un economista que va supervisar el pla d’ajuts d’1,9 bilions de dòlars contra els efectes del coronavirus durant el govern de Biden i que va fundar el Laboratori de Dignitat Econòmica de la Universitat de Georgetown, va dir que donar accions a la població tenia limitacions.

No es pot accedir al valor de les accions si no es venen. A més, segons Sperling, les donacions d’accions en massa podrien servir per a “comprar el suport de l’opinió pública” a una empresa, cosa que podria afeblir els intents d’introduir regulacions raonables que n’afectessin l’activitat.

Independentment de la forma que adoptin les donacions, les empreses d’intel·ligència artificial s’han compromès a aportar prou diners per a tenir un gran impacte al món.

Brian Galle, professor especialitzat en fiscalitat i organitzacions no lucratives a la Facultat de Dret de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, va dir que les empreses d’intel·ligència artificial podrien tenir un impacte positiu considerable si concentressin la despesa en objectius concrets.

Va comparar aquest potencial amb la manera com les inversions de la Fundació Ford en recerca agrícola durant la dècada del 1960 van ajudar a desenvolupar conreus més productius per als països en desenvolupament. “Van ser capaços d’aprofitar-ho per a crear un programa que, a llarg termini, va evitar que milers de milions de persones passessin fam”, va dir.

Segons Galle, Anthropic i OpenAI podrien fer una cosa semblant al món si s’ho proposessin. “Això dóna als finançadors l’oportunitat d’abordar realment un problema de la seva elecció a gran escala, d’una manera que gairebé ningú no té mai la possibilitat de fer.”

Una de les vies que podrien seguir les empreses d’intel·ligència artificial, segons Galle, seria cobrir les mancances en l’ajut humanitari que ha deixat el desmantellament de l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID) per part del Servei DOGE dels Estats Units de l’administració Trump, l’organisme que anteriorment havia estat supervisat per Musk. Això probablement oferiria “un rendiment social molt elevat dels diners invertits”.