Així és el model de supermercats públics de Nova York que Collboni vol portar a Barcelona

El batlle de Barcelona, Jaume Collboni, va aprofitar la reunió amb el batlle de Nova York, Zohran Mamdani, per anunciar una nova iniciativa del govern municipal: crear una xarxa de comerços assequibles en zones amb dificultats per a obtenir productes alimentaris frescs i de primera necessitat.

La xarxa s’instal·larà en baixos de titularitat municipal i tindrà l’objectiu garantir una oferta alimentària de qualitat i a preus assequibles en barris en transformació o amb poca presència de comerç alimentari tradicional.

Segons que ha explicat Collboni, el primer pla pilot es farà al barri de la Marina, previsiblement durant el segon semestre del 2027, tot i que ha dit que voldria avançar-lo si fos possible. L’ajuntament diu que la xarxa no pretén substituir el comerç privat ni competir-hi, sinó complementar-lo amb una eina pública. Els establiments seran gestionats per entitats del tercer sector o sense ànim de lucre.

El pla adapta a Barcelona una iniciativa que Mamdani va presentar fa poques quantes setmanes per a Nova York. L’administració novaiorquesa preveu d’obrir cinc establiments, un a cada districte de la ciutat, dins el programa N.Y.C. Groceries, destinat a oferir productes bàsics bé de preu.

Com funciona el programa N.Y.C. Groceries?

Una de les principals promeses de Mamdani durant la campanya a la batllia de Nova York va ser la creació de N.Y.C. Groceries, una xarxa de supermercats públics amb preus assequibles. L’ajuntament justifica el projecte adduint l’encariment dels aliments. Segons les dades recollides al pla, els preus han pujat prop d’un 30% d’ençà de la pandèmia i no han tornat als nivells anteriors. El projecte és gestionat per la New York City Economic Development Corporation (NYCEDC), l’organisme públic de desenvolupament econòmic de Nova York.

En un document oficial publicat per la NYCEDC, s’explica que els establiments funcionaran com supermercats convencionals, amb una oferta àmplia, però concentraran els descomptes en una cistella comuna de productes bàsics, que inclourà tota la fruita i verdura fresca, carn, peix i marisc, a més de proteïnes vegetals, productes de rebost i una selecció de lactis, congelats i aliments de llarga conservació. Tots aquests productes inclosos tindran, de mitjana, un preu un 30% inferior al de mercat.

Els supermercats seran oberts a tothom i no caldrà acreditar cap nivell d’ingressos per comprar-hi. Cada establiment adaptarà una part de l’oferta a la diversitat cultural del barri on sigui. A més, se situaran preferentment en zones amb poca oferta alimentària, especialment de productes frescs i saludables, per ampliar les opcions de compra dels veïns.

Els preus de la cistella bàsica es revisaran cada mes i es mantindran fixos durant tot aquell període. Es podran actualitzar al començament del mes següent segons l’evolució del mercat. Els operadors també hauran de garantir preus considerats justs en els productes sense descompte i informar regularment l’ajuntament sobre el funcionament dels establiments.

Tot i que els supermercats seran de titularitat municipal, l’ajuntament no els gestionarà directament. La ciutat seleccionarà operadors privats amb experiència en el sector, que s’encarregaran del personal, el proveïment, l’exposició dels productes i el funcionament quotidià dels establiments.

L’ajuntament facilitarà locals públics o espais a baix cost, assumirà el lloguer i els imposts sobre la propietat, finançarà l’adequació inicial dels establiments i aportarà subvencions perquè els aliments de la cistella bàsica es puguin vendre més barats. Els operadors, alhora, hauran de traslladar aquest estalvi públic directament als consumidors.

El projecte té un pressupost d’inversió de 70 milions de dòlars per construir els supermercats, dels quals 30 milions es destinaran a construir de cap i de nou l’establiment de N.Y.C. Groceries de La Marqueta, a East Harlem.

Entrebancs als jutjats

La Multicultural Business Coalition, una organització que representa centenars de petits supermercats i botigues d’alimentació de Nova York, ha presentat dues demandes contra el batlle, Zohran Mamdani, pel projecte.

L’entitat sosté que el projecte vulnera els drets civils dels petits negocis perquè no podran igualar els descomptes dels establiments municipals i, segons que argumenta, això els podria obligar a tancar.

Segons una de les demandes, l’ajuntament no va fer cap anàlisi prou aprofundida de l’impacte que els nous establiments pot tenir sobre els petits comerços dels barris abans d’impulsar el projecte. L’altra qüestiona que l’administració municipal tingui competències legals per a crear-los.

Models que ja funcionen

L’Azalea Fresh Market, a Atlanta (Geòrgia), va obrir el 2025 i és probablement el precedent més semblant als projectes de Nova York i Barcelona. En aquest cas, l’Ajuntament d’Atlanta va actuar com a inversor i va aportar prop de 8 milions de dòlars en subvencions i préstecs sense interessos per obrir dos establiments.

Tal com preveuen els plans de Barcelona i Nova York, la gestió quotidiana és privada i va a càrrec de l’empresa Savi Provisions. El govern municipal no intervé en la contractació de personal, el proveïment ni el funcionament diari. El primer establiment ja va obrir fa uns quants mesos i el segon ha d’obrir aquesta tardor.

L’objectiu és que els establiments s’autofinancin amb els ingressos de l’activitat diària al cap de tres anys a cinc. Fins al juny, Azalea havia atès més de 150.000 clients.

Un altre precedent és St. Paul, a Kansas, una localitat de poc més de sis-cents habitants que es va trobar sense cap supermercat als anys vuitanta. Per compensar aquesta manca d’oferta, el 2008 el govern municipal va obrir un supermercat gràcies una col·laboració público-privada. El 2013, l’establiment va passar a ser de titularitat i gestió plenament municipals. L’edifici és propietat de l’ajuntament, de manera que no ha de pagar lloguer i, segons un representant del supermercat, amb els ingressos diaris n’hi ha prou per a cobrir les despeses de funcionament.

Ara, no totes les experiències de supermercats gestionats o impulsats per governs locals han reeixit. Establiments de Baldwin (Florida), Kansas City (Missouri) i Erie (Kansas) han acabat tancant.

En localitats petites com Baldwin, amb els ingressos no n’hi hagué prou per a cobrir les despeses, sobretot perquè hi havia oferta privada a prop. A Kansas City, l’administració local va destinar 29 milions de dòlars de diners públics a obrir un supermercat el 2022, però l’activitat va acumular pèrdues i l’establiment va tancar el 2025.

L’oposició critica la proposta

Junts, PP i ERC ja han expressat recels pel projecte. Junts i PP consideren que els establiments poden perjudicar els mercats municipals i el comerç de proximitat; en canvi, ERC acusa Collboni d’haver improvisat la iniciativa.

El president del grup municipal de Junts per Barcelona i candidat a la batllia, Jordi Martí, ha dit que els supermercats públics proposats per Collboni faran competència deslleial. També ha qualificat la proposta de populisme ideològic i ha avançat que el seu grup no hi donarà suport.

Martí també ha demanat a Collboni que actuï contra allò que considera competència deslleial dels supermercats oberts vint-i-quatre hores i que reforci la xarxa de mercats municipals. Sobre la inspiració novaiorquesa del projecte, ha dit que “la realitat comercial de Barcelona no té res a veure amb la de Nova York”.

El president del grup municipal del PP, Daniel Sirera, també ha rebutjat el projecte i ha demanat a Collboni que deixi de competir amb els comerciants i els ajudi a abaixar els preus. Sirera considera difícil d’explicar que l’ajuntament vulgui crear comerços subvencionats amb diners públics que competeixin amb els paradistes dels mercats i els comerços de proximitat, que paguen imposts, taxes, lloguers i nòmines.

La presidenta d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Elisenda Alamany, ha acusat Collboni d’improvisar. “Ni ho tenia previst, ni ho havia anunciat, ni hi ha cap projecte”, ha dit en un missatge a X. “Més preocupar-se pels mercats municipals i els comerços de proximitat, que ho estan passant molt malament, i menys anuncis des de Nova York”, ha afegit.

Havent llegit tot, cal dir que l’anunci de supermercats de Collboni és una mesura totalment improvisada, clar exemple del mandat actual. O improvisar o anar a remolc de les propostes d’altres. Ni ho tenia previst, ni ho havia anunciat, ni hi ha cap projecte.
Més preocupar-se pels…

— Elisenda Alamany (@Elisendalamany) September 21, 2026

I PIMEC Comerç ha proposat que la xarxa de comerços assequibles es desplegui prioritàriament mitjançant els establiments de proximitat que ja existeixen. La patronal demana que els recursos destinats a la iniciativa serveixin perquè aquests comerços puguin oferir determinats productes bé de preu. També demana que es garanteixin “condicions de competència equilibrades i les mateixes regles de joc per a tots els operadors”.