Omplir el rebost o prendre’s la medicació, un dilema cada vegada més estès

Decidir entre menjar o seguir el tractament mèdic s’ha convertit en una realitat per a cada vegada més persones. Segons dades del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), el nombre de pacients que han abandonat la medicació pel cost econòmic ha crescut d’un 32% l’últim any.

“És vergonyós i no té visibilitat, però cada vegada va a més”, explica a l’ACN el director del Banc Farmacèutic, Xavier Vinzia. Aquesta ONG opera des del 2015 per finançar la medicació a persones que, tot i el copagament, no la poden assumir. La situació afecta sobretot pacients amb malalties cròniques i el 75% dels casos atesos corresponen a patologies del sistema nerviós, cardiovascular, metabòlic i respiratori. “O mengem o prenem la pastilla”, resumeixen els usuaris.

La Criselba, usuària del Banc Farmacèutic a Barcelona, viu aquesta situació. Ella i la seva mare requereixen medicació cada dia. La Criselba té epilèpsia i la mare, diverses malalties cròniques amb medicaments “molt cars”. “No es pot deixar la medicació i hem hagut de demanar ajuda per no haver de deixar de menjar”, explica.

“L’alimentació és una necessitat molt important, però si no es pren la medicació no es podrà curar”, reflexiona la Criselba. El tractament de la mare pot costar entre 80 i 90 euros mensuals, una despesa afegida a la resta de pagaments domèstics dins d’una situació vulnerable. “Què més puc fer?”, es pregunta.

La Criselba va arribar al Banc Farmacèutic a través de la parròquia de Sant Josep de Calassanç, a Barcelona, una de les entitats col·laboradores que detecta els casos i deriva els pacients. Una vegada s’entra al circuit, parlen amb la farmàcia de referència perquè dispensi els medicaments, els quals són pagats pel Banc Farmacèutic.

Montserrat Anfrons, treballadora social de la parròquia durant molts anys, explica que, fins i tot abans que existís el Banc Farmacèutic, part del seu objectiu era ajudar els més vulnerables a pagar la medicació. Si no rebien aquest suport, molts usuaris veien els medicaments com una despesa extraordinària. “Prioritzaven menjar”.

Evolució creixent

Aquesta realitat s’ha anat agreujant. Segons l’últim baròmetre sanitari del CIS, corresponent al primer quadrimestre de 2026, el percentatge de població amb pobresa farmacèutica a Espanya arriba al 6,1%. L’any anterior era del 4,6%, cosa que suposa un increment d’un 32,61% en només un any.

Amb les dades històriques del mateix baròmetre, la situació resulta igual de preocupant en períodes més llargs. Entre 2015 i 2025, l’augment global ha estat del 20%, passant del 4% al 4,8%, fet que evidencia una acceleració dels casos últimament.

Manca d’adherència als tractaments

Les farmàcies viuen cada dia situacions “bastant tristes”. Lluís Rigat, titular de la farmàcia Sant Roc de Badalona (Barcelonès), diu que alguns clients amb dificultats econòmiques han de “triar” quina medicació es poden permetre cada mes; compren unes medicines i deixen d’adquirir-ne unes altres.

Segons que relata Rigat, hi ha qui directament ni va a la farmàcia perquè li fa vergonya haver de fer aquesta tria. El fet de no poder seguir el pla de medicació s’acaba convertint també en una causa de problemes més greus.

“La falta d’adherència a la medicació té conseqüències greus i pot agreujar les patologies o fer-ne aparèixer de noves”, adverteix Vinzia. En alguns casos, la pluripatologia pot “treure la persona del mercat laboral” i obligar a viure encara més precàriament.

En aquest mateix sentit s’expressa Mònica Moro, responsable de responsabilitat social corporativa dels laboratoris Menarini, que lamenta que, tot i que sovint es diu que “la salut és el primer”, acaba sent l’última opció davant de qüestions com tenir sostre o aliments.

En malalties cròniques, alerta, “disminuir el tractament no serveix”. L’adherència terapèutica és “la clau de l’èxit”. A Menarini, amb seu a Badalona, fabriquen un dels analgèsics més populars, l’Enantyum, que també és dels grups més requerits pels usuaris del Banc Farmacèutic.

Els analgèsics representen el 16,96% dels medicaments finançats per l’ONG, seguits de psicolèptics (9,7%), com els ansiolítics; psicoanalèptics (6,4%), com els antidepressius, i, finalment, els fàrmacs per a la diabetis (6%).

Treballadors pobres i malalties cròniques

La principal població beneficiària del Banc Farmacèutic és el “treballador pobre” –treballadors en actiu amb rendes inferiors a 18.000 euros l’any–, que representen el 93,6%. A més, acostumen a acumular malalties cròniques i plans de medicació superiors als 100 euros mensuals. Per edats, el 69% tenen entre 40 i 69 anys i el 6,9% són menors.

Les malalties ateses principalment són del sistema nerviós (36,64%), cardiovascular (17,58%), metabòlic (15,01%) i respiratori (6,01%). “Cada any ajudem unes 2.000 persones a accedir a la seva medicació i financem uns 200.000 euros en tractaments”, precisa Vinzia.

Des del 2015, el Banc Farmacèutic ha finançat més de 15.000 plans de medicació per un valor proper als 2 milions d’euros. S’ha expandit a l’Aragó i Madrid, i en la prescripció de casos col·laboren entitats socials, farmàcies, centres de salut i treballadors socials municipals.