El consum familiar empeny amb força l’economia

L’OCDE, Funcas i els serveis d’estudis del BBVA i CaixaBank ja havien apuntat darrerament que l’economia estatal estava funcionant millor del que s’esperava i havien revisat a l’alça les previsions de creixement per a enguany. Divendres passat era el Banc d’Espanya qui s’afegia a aquesta llista, apujant tres dècimes la seva previsió de creixement i col·locant-la al 2,6% per a enguany, un nivell igual al que havien previst l’OCDE i els dos serveis d’estudis bancaris. El Panell de Funcas ho deixava en el 2,5%. Entre les respectives causes del canvi esmentades, totes tenen un denominador comú, perquè assenyalen el dinamisme més alt en el consum privat com un dels factors clau de l’augment de la previsió.

De fet, la comptabilitat nacional ja havia assenyalat que la taxa interanual de creixement del consum privat s’havia accelerat del 3,0% al 3,5%, entre el primer i el segon trimestre, la qual cosa en mostrava el dinamisme, molt superior al de l’economia global, que va repetir en el 2,6%, durant els dos trimestres.

Per això, l’informe del tercer trimestre de l’economia espanyola del Banc d’Espanya afirma que el consum privat continua sent el principal motor de l’activitat, malgrat que preveuen una moderació del ritme d’avanç en els pròxims trimestres a causa, en bona part, de la inflació que la dispara tres dècimes fins al 3,9%. De moment, manté un dinamisme notable, sustentat en el creixement demogràfic (impulsat pels intensos fluxos d’immigració), la creació d’ocupació, l’augment de la renda disponible i unes condicions financeres favorables.

I fa una explicació de les causes més àmplia que la resta d’institucions, assenyalant-ne uns quants factors. En primer lloc, destaca que la confiança dels consumidors ha recuperat part del terreny perdut després de l’esclat de la guerra a l’Iran, gràcies a unes expectatives més favorables sobre l’evolució de l’activitat econòmica que les que hi havia al començament del conflicte al Pròxim Orient. En aquest mateix sentit, l’empresa internacional de recerca de mercats, Kantar, en el tercer trimestre comenta que la percepció de l’economia domèstica per part del consumidor espanyol augmenta quatre punts, de 38 a 42, i aconsegueix el millor registre d’ençà del 2021. A més, encadena tres trimestres consecutius de millora. Malgrat aquesta recuperació, continuen en terreny negatiu, per la qual cosa la valoració més favorable del present encara conviu amb prudència respecte del futur.

En segon lloc, la taxa d’estalvi, equivalent a l’11,5% de la renda disponible en el segon trimestre del 2026, continua en nivells elevats i significativament superiors a la mitjana històrica (7,3% entre 2015 i 2019), malgrat que hi ha hagut un lleuger descens els darrers mesos. Aquests nivells proporcionen un “matalàs” perquè les llars puguin esmorteir l’impacte del xoc inflacionista i l’augment dels tipus d’interès sobre la renda real disponible. És a dir, que no els caldrà ajustar bruscament decisions de consum. A més –i en fa molt d’èmfasi, d’això–, les llars afronten el xoc amb unes ràtios d’endeutament i una càrrega financera en nivells molt continguts, com també amb una posició patrimonial sòlida. Concretament, l’endeutament familiar, en proporció al PIB, va baixar al 41,9%, marcant el nivell més baix d’ençà del tercer trimestre del 1999.

En tercer lloc, en relació amb la posició patrimonial, si bé l’acumulació d’actius líquids per part de les llars s’ha moderat els darrers mesos, s’observa una recomposició de les tinences cap a instruments amb una remuneració més elevada, com els fons d’inversió i les lletres del tresor. D’una altra banda, també altera positivament el bon dinamisme de la riquesa, apuntalada per l’ascens del valor dels actius immobiliaris.

I, finalment, destaca que el finançament destinat al consum manté un dinamisme elevat i guanya pes dins el crèdit total concedit a les llars. En concret, el crèdit al consum ha crescut fins a taxes interanuals superiors al 12%. Aquest punt mereix un comentari addicional, perquè implica una contradicció amb una altra publicació del Banc d’Espanya, concretament amb la darrera enquesta de préstecs bancaris. En aquest informe va assenyalar que l’oferta de crèdit es va contreure durant el segon trimestre del 2026 de manera generalitzada. Segons que deia, les entitats van endurir els criteris de concessió i les condicions aplicades, o tots dos elements, depenent del segment.

La previsió de les mateixes entitats bancàries per al tercer trimestre apuntava a un nou enduriment de l’oferta i a una disminució generalitzada de la demanda de préstecs. Vet aquí la contradicció. Mentre el crèdit al consum manté un creixement elevat, els bancs diuen que es preparen per concedir finançament amb criteris més restrictius. Evidentment, això no significa que l’accés al crèdit es tanqui, però sí que les condicions poden ser més exigents i que algunes variables, com ara els ingressos, l’estabilitat laboral, l’endeutament previ, l’historial de pagaments, l’import sol·licitat o el termini, poden adquirir encara més importància, a l’hora de concedir el crèdit.

Veurem com s’aclareix aquesta contradicció. De totes maneres, no oblidem que els crèdits al consum són molt més rendibles per als bancs que no pas per a les hipoteques. El juliol del 2026, el tipus mitjà dels nous préstecs destinats al consum es va situar en el 7,73% TAE. Aquest tipus de crèdits, que serveixen per a finançar serveis i béns de consum durador, van aconseguir un volum de 24.500 milions en el primer semestre, és a dir, el ja esmentat 12% més que en el mateix període de fa un any. Això implica que van augmentar a un ritme quatre vegades superior al finançament destinat a l’habitatge, que va repuntar un 3,3% entre gener i juny, segons dades del Banc d’Espanya.

En definitiva, el consum privat s’ha consolidat com el principal motor de l’economia espanyola durant el 2026, aportant tres punts a la demanda interna i aconsellant a unes quantes institucions d’elevar la seva previsió de creixement del PIB fins al 2,6%.