Creix la preocupació pel brot alcista del preu dels aliments

La taxa anual de l’índex de preus de consum (IPC) del mes de setembre va ser del 4,9%, sis dècimes per sobre de la registrada el mes anterior. És la més alta d’ençà del febrer del 2023, tal com ja mostrava l’avanç del mes. Segons l’INE, els grups que més es van destacar quant a la influència positiva en la taxa anual van ser, per una banda, les activitats recreatives, esport i cultura, que van situar la taxa anual específica en el 3,6%, gairebé dos punts i mig per sobre de la del mes passat. Aquest comportament es va deure als preus dels paquets turístics, que van disminuir menys que durant el mateix mes del 2025.

I, per una altra banda, hi ha el transport, la variació anual del qual va pujar un punt, fins al 10,5%. Aquest increment va ser degut, principalment, als preus dels combustibles i lubricants per a vehicles personals, que van pujar. El setembre del 2025 havien baixat. També als preus del transport aeri de passatgers, que van disminuir una mica respecte de l’any passat.

Finalment, la variació anual de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) es va situar en el 3,1%, dues dècimes per sobre de la del mes anterior. I l’índex de preus de consum harmonitzat (IPCA), que és el que utilitza l’Eurostat per a fer comparacions entre els països, es va situar en el 5,0%, quatre dècimes més que no pas el registrat el mes anterior.

Aquesta és la informació que ens dóna l’INE a la nota oficial d’avui. Aquest mes, doncs, l’IPC definitiu no ens porta gaires novetats respecte de l’avanç. Si de cas, malgrat la forta pujada, el fet que s’estreny el diferencial amb la UE, atès que passa d’1,4 punts percentuals de l’agost a 1,2, perquè a Europa el creixement dels preus ha estat encara més important que no pas a l’estat espanyol, del 3,2% al 3,8%. Pensem, amb tot, que la bretxa que s’ha obert en quatre mesos entre ambdós índexs és molt important, perquè al maig era només de quatre dècimes.

Cal assenyalar que a Catalunya el creixement dels preus és inferior a la mitjana espanyola, del 4,5% respecte del 4,9%, i gairebé un punt per sota del de Madrid (5,3%).

Però aquest mes m’agradaria centrar l’atenció en un dels aspectes que queda amagat darrere l’espectacular augment dels combustibles i lubricants. Es tracta dels aliments. Si ens fixem en el creixement que tenen dins l’IPC general, no representen, aparentment, cap problema, perquè és del 2,7% interanual. Però si fem un pas més, la cosa ja canvia, perquè hi ha una diferència molt important entre els productes elaborats i els frescs. Així, els primers creixen d’un 1,5% i els segons s’enlairen fins al 5,8%. I, dins aquests, es destaquen la carn de boví i ovina, amb un 7,9% i un 6,3%, respectivament; els ous, amb un 12,3%; la fruita fresca, amb un 9,6%, i els llegums i les hortalisses fresques, amb un 9,8%. Veiem, doncs, que alguns productes, habituals en la nostra alimentació, se situen a nivells molt alts, entorn del 10%.

I, lògicament, el govern espanyol no està tranquil amb aquestes dades. El ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, destacava la setmana passada que l’augment dels costs energètics relacionats amb la guerra de l’Iran encara no s’havia reflectit en el preu dels aliments, el cistell dels quals s’ha reduït d’un 0,6% d’ençà del començament del conflicte.

En una entrevista radiofònica va fer saber que el govern espanyol havia encarregat a la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC) un seguiment estret del cistell de la compra en “totes les etapes” i “fases d’aquesta cadena de valor”, de l’origen al camp fins a l’arribada a les prestatgeries dels supermercats. El ministre va recordar que després de l’esclat de la guerra a Ucraïna, ja es va comprovar que l’augment dels costs energètics per als productors agraris i transportistes acabava repercutint en els aliments amb un desfasament de 8 mesos a 12.

Evidentment, sap que el producte que sempre resulta més mediàtic i ajuda a crear la percepció d’inflació entre els consumidors és el combustible. Però també sap que els aliments són clau, perquè afecten més les llars, sobretot a mesura que anem baixant en l’escala social: que es mengen una part més important de la renda familiar, vaja. Últimament, els mitjans hem estat tan preocupats amb els lloguers i l’habitatge que sembla que ens hem oblidat d’uns altres riscs que tenim a tocar.

Com, per exemple, que l’agricultura i la indústria agroalimentària depenen de moltes formes d’energia. Del combustible utilitzat en les explotacions fins al transport de mercaderies, passant per la transformació industrial, un augment energètic acaba arribant progressivament als prestatges de les botigues. Sabem que el petroli pot encarir tota la cadena alimentària i que arriba molt més enllà del preu mostrat a la benzinera. Els agricultors fan servir combustible per a tractors i màquines, i derivats per als fertilitzants. Les empreses necessiten energia per a transformar, embalar o emmagatzemar els productes. Les mercaderies han de ser transportades…

Ara, un augment energètic no es reflecteix immediatament en el preu del cistell de la compra. Les empreses poden absorbir temporalment una part dels costs, utilitzar reserves o renegociar els contractes que tenen signats. Però si el xoc s’allarga, com és el cas actual, una part de l’augment acaba repercutint en el preu dels productes. Els fertilitzants són un altre àmbit de vigilància, perquè l’agricultura també depèn fortament dels productes fitosanitaris, combustibles, aliments per a animals i equipaments que representen costs importants per a les explotacions. Quan aquestes despeses augmenten, la rendibilitat dels productors rep pressió i la viabilitat econòmica se’n ressent. Vet aquí el motiu principal de les protestes dels pagesos pels carrers de Barcelona avui.

Tot plegat explica el perquè de la decisió del govern espanyol de vigilar molt de prop què passa en el trajecte entre el camp i el supermercat. Hi ha por pel futur, veient que la crisi de l’Iran s’ha enquistat i el barril de petroli continua per damunt dels 100 dòlars. No oblidem que el preu final depèn de tota la cadena, és a dir, del productor, la transformació, el transport, la distribució i la fiscalitat.

A l’estat espanyol ja se’n comença a notar l’efecte, en una fase primerenca. La COAG (Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders estatal) calcula cada mes la diferència entre els preus d’origen i destinació d’uns quants productes, vegetals i animals, i elabora un índex (IPOD) amb el recull d’aquestes diferències. Com més creix, vol dir que els costs que s’afegeixen al preu del productor en cada esglaó són més importants en el preu final que paga el consumidor. Aquest mes de setembre, l’IPOD agrícola se situa en 4,53, el ramader en 3,21 i el general en 4,26. Les xifres indiquen quantes vegades es multiplica el preu d’origen del producte quan arriba al consumidor. Aquest mes serien més de quatre.

Doncs bé, a partir del març d’enguany es nota un eixamplament cada vegada més gran d’aquesta bretxa. Concretament, l’IPOD del març era de 3,45. Vol dir que en els passos intermedis els productes ja s’han encarit força. Sens dubte, els combustibles hi tenen molt a dir. Però tot això és només un indicador que el procés inflacionari es comença a escampar.

És probable que siguem davant un nou brot general dels preus de l’alimentació? Les dades disponibles no permeten d’afirmar al 100% que una nova explosió sigui imminent. Però el risc hi és i és creixent. Però dependrà, a més de l’evolució dels preus de l’energia i de les matèries primeres agrícoles, de les condicions climàtiques i dels costs de producció. I el clima tampoc no ens hi ajuda gaire…