Catalunya Nord tanca avui la consulta per a decidir si incorpora la catalanitat al nom del departament

La consulta ciutadana sobre el nom del departament de Catalunya Nord culmina avui. Fins aquesta mitjanit, els electors poden decidir si volen conservar la denominació actual, Pirineus Orientals, o bé substituir-la per Pirineus Catalans o Pirineus Mediterranis. La votació va començar en paper el 22 de juny i per internet el primer de juliol.

La participació ha crescut aquests darrers dies i ja voreja el 9,5% del cens. Ahir al matí s’havien registrat 24.024 vots per internet, als quals cal afegir les 11.840 butlletes en paper comptabilitzades fins dijous. En total, doncs, hi ha almenys 35.864 participants, un 9,49% dels 378.000 electors cridats a votar. La xifra real ja és superior, perquè correus encara no havia comunicat l’actualització del vot.

Fins a mitjanit

Els electors inscrits a les llistes electorals del departament encara poden votar avui per internet a la plataforma lenom66.fr, identificant-se amb FranceConnect. El vot digital romandrà obert fins a mitjanit. També es pot votar en paper. En aquest cas, la butlleta es pot dipositar en una bústia de la Posta sense segell perquè el departament n’assumeix el cost. Per als vots enviats avui, comptarà la data del mata-segells. La Posta conserva les butlletes i, una vegada tancada la consulta, les lliurarà al departament sota control d’un agent judicial.

El nom del departament

La consulta ha posat al centre el reconeixement de la catalanitat del territori. Pirineus Orientals és el nom administratiu actual, establert durant la Revolució Francesa. Els partidaris de conservar-lo invoquen sobretot la continuïtat i l’arrelament de la denominació. Pirineus Mediterranis posa l’accent en la situació geogràfica del territori i ha tingut suport sobretot en sectors que valoren la projecció turística i econòmica del nom. Pirineus Catalans, en canvi, és l’única de les tres opcions oficials que incorpora explícitament la catalanitat. Hi han fet campanya a favor entitats com ara la Plataforma per la Llengua, la Bressola, Òmnium Cultural, el Casal del Conflent, el club de rugbi Foyer Laïque de Vernet i Unitat Catalana.

El sociòleg Gautier Sabrià, delegat de la Plataforma per la Llengua a Catalunya Nord, explicava en una entrevista a VilaWeb que un resultat favorable a Pirineus Catalans significaria “un primer pas cap a un reconeixement institucional i administratiu de la nostra identitat”. Sabrià també vinculava el debat amb l’avenç de l’extrema dreta a Catalunya Nord i especialment a Perpinyà. A parer seu, incorporar la catalanitat al nom faria més difícil que les institucions poguessin anar-la esborrant: “Pirineus Catalans és un escut contra els atacs de l’extrema dreta.”

L’absència de “País Català”

Una part important de la polèmica d’aquests darrers mesos ha estat, tanmateix, per una opció que no apareix a les butlletes: País Català. Aquesta denominació és emprada habitualment pel moviment catalanista. El Consell Departamental va decidir de no incloure-la entre les opcions sotmeses a votació després dels informes jurídics que advertien de les dificultats que podia trobar davant les institucions franceses.

Aquesta exclusió ha estat criticada pel moviment Sí al País Català, que considera que s’ha impedit als electors de votar la denominació que expressa més bé la identitat del territori i, per aquest motiu, ha impulsat una consulta paral·lela. La Plataforma per la Llengua i la Bressola també han explicat que haurien preferit noms com País Català o Catalunya Nord, però han optat per demanar el vot per Pirineus Catalans perquè és l’única possibilitat oficial que inclou una referència explícita a la catalanitat.

El resultat, el 28 d’agost

Que la votació s’acabi avui no vol dir que aquesta nit se’n sàpiga el guanyador. És previst de fer el recompte el 28 d’agost al matí, a la seu del Consell Departamental, a Perpinyà. Durant el procés també es comprovarà que ningú no hagi votat més d’una vegada, per exemple per internet i també amb una butlleta en paper.

Per tant, caldrà esperar gairebé dues setmanes a saber quina de les tres denominacions s’ha imposat. A més, una victòria de Pirineus Catalans o Pirineus Mediterranis no implicaria automàticament que el departament canviés de nom.

Si guanya una de les dues opcions de canvi, el Consell Departamental haurà de demanar formalment a l’estat francès que modifiqui la denominació. El codi general de les entitats territorials estableix que el canvi de nom d’un departament es fa per decret al Consell d’Estat, a petició del Consell Departamental. Això implica que el projecte ha de passar pel Consell d’Estat i que la decisió s’ha de formalitzar mitjançant un decret del govern francès, signat pel primer ministre. La darrera paraula, doncs, no la tindrien les institucions catalanes, sinó les franceses.

És un procediment excepcional. D’ençà que es van crear els departaments francesos, només set han canviat de nom d’aquesta manera, i el darrer precedent és de fa més de trenta-cinc anys. El 1791, Mayenne i Loira va passar a dir-se Maine i Loira; el 1941, Xaranta Inferior esdevingué Xaranta Marítima; el 1955, Sena Inferior passà a ser Sena Marítima; el 1957, Loira Inferior es convertí en Loira Atlàntic; el 1969, Pirineus Baixos adoptà el nom de Pirineus Atlàntics; el 1970, Alps Baixos esdevingué Alps de l’Alta Provença; i el 1990 Costes del Nord passà a dir-se Costes d’Armor.

Bona part d’aquests canvis van servir per a eliminar denominacions amb adjectius com ara inferior o baix, amb connotació negativa, o per a adoptar noms considerats més identificables i favorables per a la projecció del territori. El cas més recent, el de Costes d’Armor, és especialment significatiu perquè va substituir una denominació purament geogràfica, Costes del Nord, per una altra vinculada al nom històric bretó d’Armor. El canvi fou aprovat el 1990 després d’una petició formal del consell general del departament.

En el cas de Catalunya Nord, una de les qüestions serà, per tant, com es defensarà a París la nova denominació si guanya una opció de canvi. Els informes jurídics encarregats durant el procés ja van pesar en la selecció dels noms sotmesos a votació i van contribuir a deixar fora denominacions com País Català, considerada més difícil de fer acceptar per les institucions franceses. Per això, el 28 d’agost no necessàriament s’acabarà el debat. Si guanya Pirineus Orientals, el Consell Departamental podrà donar per tancat el procés. Però si s’imposen Pirineus Catalans o Pirineus Mediterranis, començarà una segona fase, política i administrativa, per aconseguir que s’assoleixi el canvi.