La Gossa Sorda convoca el darrer aquelarre per a tancar el retorn als escenaris

La Gossa Sorda acomiada aquest vespre la ronda que l’ha reconnectat amb els escenaris deu anys després de la seva fi. Durant set mesos, han tornat a recórrer els Països Catalans amb un espectacle de gran format, però ara toca abaixar el teló i tornar a la vida quotidiana. Abans, però, han preparat un gran final de festa a Pego (Marina Alta), el poble on es va formar el 1997 i que ja va acollir el seu comiat el 2016. Durant mesos no va ser clar que hi poguessin actuar perquè no trobaven un espai prou gran per a muntar el desplegament previst. Finalment, han aconseguit uns terrenys al final del polígon industrial de la carretera de Dénia on poden situar l’escenari i la figura gegant de la gossa que els ha acompanyat tota la ronda.

“Ells miren el món des de la Marina”, destaca el crític musical Josep Vicent Frechina, autor del llibre La Gossa Sorda, Saó i polseguera (Sembra llibres), publicat tot just coincidint amb el retorn de la banda aquests mesos i que abasta des dels orígens fins al concert de retorn a Picassent. Frechina destaca com, durant tota la trajectòria, van mantenir una mirada internacional parlant, per exemple, de les lluites antiglobalització, i, alhora, els peus a casa seva denunciant l’especulació urbanística, la construcció d’un camp de golf a Pego o la defensa de la llengua: “La cançó ‘Som de la Marina’ tenia una frase molt potent i molt valenta en aquell moment: ‘Parlem català, som de la Marina.’”

I és que la Gossa Sorda forma part de la fornada de músics valencians que miraven el seu entorn i cantaven allò que veien, allò que els indignava i allò que volien. En el seu cas, a més, Frechina hi reconeix una capacitat d’anticipar-se a esdeveniments clau del futur. El disc Saó, publicat pocs mesos abans de l’esclat de la bombolla immobiliària, va incloure la cançó “El dia que tot rebente”, que preveia un esclat social de les masses precaritzades. I, al mateix disc, “Quina calitja” anticipava el dilema de canvi climàtic o final nuclear anys abans de les inclemències meteorològiques que caracteritzen la dècada que vivim.

“El disc L’últim heretge (2010) mostra el moment en què les elits valencianes estan a punt de col·lapsar. Es perd tot el sector bancari, la ràdio-televisió pública, el València Club de Futbol… Un moment de col·lapse absolut”, diu Frechina. I, el 2014, un any abans de la desfeta del PP, a La polseguera s’avancen a allò que vindrà. “És un disc del moviment que fa la gent, s’avancen uns mesos al canvi.” Un canvi del qual el mateix Josep Nadal, dirigent de la banda, formaria part com a diputat de Compromís durant les legislatures de govern del Botànic. Les cançons de La polseguera van ser les darreres de la Gossa fins al 2025, que van acompanyar l’anunci del retorn amb l’estrena de la ronda A tornallom: “És gairebé un manifest. Per què tornem? Tornem a donar la batalla, a alçar la polseguera altra vegada perquè és un moment en què tot el que puga ha de fer alguna cosa.”

Vint grans concerts d’un breu retorn

En la ronda de retorn hauran pujat als escenaris vint vegades, tot i que d’entrada van anunciar tres concerts: a Picassent (Horta Sud), Felanitx (Mallorca) i Cunit (Baix Camp). Després van anunciar més dates en aquelles mateixes localitzacions, concerts a festivals de música i, fins i tot, un concert gratuït a Barcelona per la Diada de l’Onze de Setembre.

“No he vist nostàlgia als concerts, he vist gent gaudint altra vegada del que suposen aquestes cançons”, diu Frechina remarcant que les lletres no han perdut ni un bri de vigència. “Les denúncies que feien fa vint anys continuen sent igual de vàlides hui”, diu. Una circumstància que n’allunya el component nostàlgic i permet que la banda reconnecti amb el públic com si no hi hagués hagut un tall de deu anys. En paraules de Frechina, “un bàlsam reconfortant perquè encara hi ha algú donant la batalla”.

De fet, poca nostàlgia hi podia haver quan una part important del públic era gent jove que, de fet, mai no havia vist en directe la Gossa Sorda. Tots al costat dels qui els seguien des dels orígens, els qui s’hi van enganxar més tard i els qui havien comprat l’entrada arrossegats pel temor de perdre’s un gran esdeveniment sense ser-ne fans absoluts.

Josep Nadal ja anticipava abans de començar la ronda que portarien als escenaris “el millor concert de la Gossa Sorda”. No era una manera de parlar hiperbòlica, sinó una constatació de l’evolució que havien fet els espectacles musicals en directe durant els deu anys que havien estat absents. Acostumats a un escenari amb micròfons i instruments, per a aquesta ocasió han fet una posada en escena calculada al segon en què l’audiovisual i els jocs de llum tenen una importància cabdal.

Aquest vespre es viurà a Pego L’últim aquelarre –com han anomenat el concert–, que descriuen com el més ambiciós de la seva trajectòria. Un espectacle especialment concebut per al comiat, amb una producció reforçada i una gran escenografia, amb actuacions prèvies de grups amics i discjòqueis per a tancar la festa. Tot plegat, una marató de deu hores i mitja que començarà a les 18.00 amb una cercavila des de la casa de la vila de Pego fins al recinte, on actuarà Manifas Band, una banda formada per docents que han acompanyat les mobilitzacions educatives dels darrers mesos.

El primer concert dels teloners serà el de Quinto, la darrera incorporació al planter musical de Pego. Els seguiran Abril, que durant els darrers anys ha emergit en la nova escena pop electrònica valenciana, i Romàntic Dimoni, la banda en solitari de Carles Caselles, cantant dels també pegolins Smoking Souls. El plat fort serà la Gossa Sorda, que actuarà durant gairebé tres hores, durant les quals repassaran tota la discografia tocant tant els grans èxits com aquelles ‘perles’ dels primers anys que havien estat sepultades sota les cançons que van venir després. I, en acabat, Xúquer DJ i DJ Vaderock mantindran la festa viva fins ben entrada la matinada.

Dos regals per a la gent de Pego

El darrer concert atraurà milers de persones d’arreu del país a Pego, però els integrants de la Gossa Sorda volien tenir un detall amb els veïns de la seva ciutat. Per això van reservar tres mil entrades de les disset mil que hi ha als ciutadans que hi estiguin empadronats.

Per si no fos prou, han fet a Pego un altre regal en forma de concert infantil. Divendres van fer l’Aquelarret, una versió infantil del seu concert amb l’horari, la cabuda i el volum adaptats a la canalla. Abans de la Gossa, hi va actuar Petita Rebel i els infants van poder gaudir d’activitats, ludoteques i inflables.