Entitats ecologistes alerten que l’alosa becuda es troba a un pas de la seva segona extinció a Catalunya

Entitats ecologistes han advertit que l’alosa becuda (Chersophilus duponti) es troba en una situació de “col·lapse extrem” a Catalunya i que es troba a un pas de la seva segona extinció. Es tracta d’un dels ocells més icònics del territori que principalment solament es pot trobar a la timoneda d’Alfés, al Segrià, situada en una zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA), dins la Xarxa Natura 2000. A mitjan setembre passat, el Departament de Territori va sotmetre a consulta pública el projecte del pla de recuperació d’aquesta espècie. Ara, Ipcena, SEO/BirdLife i Depana han denunciat “greus deficiències” i reclamen una “reforma profunda” del document.

Tot i celebrar que s’iniciï finalment el tràmit després d’anys d’incompliment, les entitats ecologistes consideren que la planificació actual conté “greus contradiccions” respecte a les conclusions científiques emeses pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) des de 2018. Per una banda, parlen del desequilibri en l’assignació superficial, ja que mentre l’estudi de seguiment de 2018 recalcava que la mesura més urgent era doblar l’hàbitat immediat d’Alfés per superar el llindar de les 200 hectàrees necessàries per a la viabilitat de l’espècie, el pla només preveu ampliar 123 hectàrees privades entorn del nucli reproductor (un 25% del total a intervenir), concentrant el 67% dels esforços a Mas de Melons, indret on no consta ocupació històrica de l’alosa becuda.

Així mateix, apunten que el document no incorpora una anàlisi de viabilitat poblacional (AVP) que avali científicament la meta d’assolir 25 mascles; relega a prioritat baixa la connexió ecològica amb les poblacions de l’Aragó i contempla actuacions de translocació o cria en captivitat sense la maduresa ecològica prèvia de l’hàbitat perceptor. A més a més, consideren que el pla no compta amb una memòria econòmica pluriennal vinculant i proposa una comissió de seguiment de composició estrictament administrativa, deixant al marge organitzacions ambientals, la comunitat científica i el sector ramader.

Davant aquest escenari, les associacions conservacionistes han demanat reorientar la inversió prioritzant la compra o lloguer de finques veïnes d’Alfés i el tossalet de l’Astor, formalitzar un acord bilateral d’alta prioritat amb l’Aragó per crear corredors ecològics, establir avaluacions multiespecifiques a Mas de Melons, definir paràmetres tècnics per a la pastura extensiva ovina i construir un comitè científic assessor independent sotmès a mecanismes de revisió cada cinc anys.