Per por de ser expropiats pel Kremlin, els russos s’afanyen a retirar els estalvis del banc

Particulars i empreses de tot Rússia han retirat milers de milions del sistema bancari del país aquests darrers mesos, un èxode sense precedents que arriba en un moment en què com més va més russos temen que, a mesura que els atacs ucraïnesos en territori rus s’intensifiquin, el Kremlin comenci a confiscar dipòsits bancaris com a últim recurs per a finançar la guerra.

Segons dades del Banc Central de Rússia, les dues primeres setmanes d’agost s’han retirat uns 3.000 milions d’euros (286.400 milions de rubles), que s’afegeixen als 6.300 milions d’euros retirats al juliol i els més de 3.900 milions d’euros retirats al juny.

El total d’enguany podria gairebé duplicar la quantitat retirada durant el primer any de la invasió russa d’Ucraïna, segons que explica Taras Skvortsov, alt executiu de Sberbank, l’entitat financera detallista més important de Rússia.

Aquestes retirades en massa ja han començat a causar problemes de liquiditat al sistema bancari rus, segons que alerten Skvortsov i un ex-alt càrrec del Ministeri de Finances rus. L’èxode de dipòsits ha sobrecarregat encara més un sector financer al qual el govern ha obligat a prestar diners en massa al sector de la defensa, i que ara acumula grans volums de deute amb risc d’impagament alt.

“Els drons volen. Els edificis cremen. El nerviosisme augmenta. I sembla que la saviesa popular es comença a imposar: la gent s’adona que ha de guardar els diners sota el coixí i no pas als bancs, on potser no els recuperaran mai”, diu l’ex-alt càrrec del Ministeri de Finances, que com unes altres fonts citades en aquest article accepta parlar amb The Washington Post sota anonimat sobre informació delicada.

“Per a alguns bancs, és un problema majúscul”, afegeix l’ex-funcionari. “No s’ho esperaven i van invertir tot l’efectiu que tenien: ara veuen com la gent s’aboca a retirar mig milió de rubles cada mes.”

Alexandra Prokopenko, ex-assessora del Banc Central de Rússia, explica que aquestes retirades d’efectiu en massa reflecteixen una por creixent entre la població russa. “Tot plegat evidencia l’abast de la desconfiança en el sistema bancari i en el sistema financer rus”, diu. “La por és que el govern adopti mesures dràstiques sobre el sistema bancari, que nacionalitzi els dipòsits.”

A Prokopenko li sembla improbable que hi hagi una nacionalització d’aquesta mena, però matisa: “No descartaria que les autoritats imposin límits a les retirades d’efectiu.”

El total retirat enguany ja supera els 21.300 milions d’euros (uns 2 bilions de rubles) que es van retirar durant l’any següent a la invasió russa d’Ucraïna, el febrer del 2022.

Durant les dues primeres setmanes d’invasió, particulars i empreses van retirar uns 20.000 milions d’euros del sistema bancari rus, un èxode d’efectiu que va amenaçar els bancs del país i que no es va aturar fins que el govern no va imposar controls de capital estrictes i va apujar dràsticament els tipus d’interès.

Ara les grans empreses també malden per ocultar els diners dels reguladors russos a mesura que creix la inquietud per possibles embargaments d’actius. Això ha agreujat encara més els problemes, segons l’ex-alt càrrec del Ministeri de Finances.

Durant el segon trimestre d’enguany, uns 8.000 milions d’euros van ser transferits de Rússia a l’exterior, segons dades del Banc Central.

“Cada mes veiem grans èxodes de capitals”, va declarar aquesta setmana Skvortsov a RBK Radio, una emissora de ràdio russa. “Si la tendència es manté, la situació no millorarà.”

Les retirades en massa d’efectiu han menystingut els intents del govern rus de recaptar fons per a finançar la guerra mitjançant l’emissió de bons de l’estat.

El mes passat, el Ministeri d’Hisenda es va veure obligat a anul·lar les emissions de bons programades, tot i dependre’n cada vegada més per cobrir un dèficit pressupostari creixent, atès que la despesa militar continua augmentant i l’economia russa s’estanca.

Skvortsov, en aquest sentit, va explicar a RBK Radio que els problemes de liquiditat dels bancs n’havien deixat molts sense prou efectiu per a comprar bons de l’estat.

“És un indici més d’allò que és la Rússia de Putin: una potència imperial que s’ha extralimitat”, diu Craig Kennedy, ex-vice-president de banca d’inversió de Bank of America-Merrill Lynch i actual investigador al Centre Davis d’Estudis Russos i Euroasiàtics de Harvard. “Les grans potències no experimenten impagaments repetits dels bons del Tresor en plena guerra”, remarca.

L’ordre del govern d’augmentar els préstecs al sector de la defensa, afegeix Kennedy, ha deixat els bancs russos amb una cartera de prestataris amb risc d’impagament alt. “Ningú no està segur de com es reestructurarà el deute, quan es reestructurarà i quina part d’aquest deute tocarà assumir.”

En un símptoma més de la delicada posició financera del Kremlin, Andrei Klepakh –economista en cap del VEB, un dels principals bancs estatals del país– va ser destituït del càrrec el cap de setmana passat perquè va dir que Rússia no podria guanyar una guerra de desgast contra Ucraïna mentre Kíiv continuï rebent suport d’Occident.

“No guanyarem aquesta guerra de desgast”, va dir Klepakh en una presentació al maig que no va transcendir a la premsa fins la setmana passada. “Ens fem il·lusions que tot [a Ucraïna] s’esfondrarà. No ha estat així, i no serà així. Mentrestant, els costs que hem d’assumir no paren d’augmentar.”

D’ençà que Ucraïna va començar a intensificar la campanya d’atacs amb drons contra les instal·lacions petrolieres russes a la primavera –que ha destruït més d’un 30% de la capacitat de refinament del país i ha desencadenat la pitjor crisi de combustible d’ençà de la caiguda de la Unió Soviètica–, la inquietud entre els russos no ha parat d’augmentar.

Al juny, el Banc Central de Rússia es va veure obligat a reduir una baixada prevista dels tipus d’interès per la por que l’augment del preu del combustible –fruit, al seu torn, dels atacs ucraïnesos– pogués atiar la inflació al país. El pànic es va escampar pel mercat de bons: l’interès dels bons del tresor a deu anys, per exemple, es va elevar fins a un 17%, cosa que va obligar el Ministeri d’Hisenda a posposar noves emissions de deute.

A mesura que el dèficit pressupostari ha anat pujant fins als 6,4 bilions de rubles (65.500 milions d’euros) només durant els primers sis mesos de l’any –una xifra que supera amb escreix la previsió de dèficit de 3,8 milions de rubles per a tot el 2026–, la por que el Kremlin confisqui els beneficis de les grans empreses per finançar la guerra ha anat augmentant.

“Si al govern li cal liquiditat, Putin simplement s’apoderarà dels actius que calgui. Tant li fa”, diu un col·laborador estret d’un multimilionari rus: “Crec que anem cap aquí.”

“Costa evitar la sensació que el poder del règim comença a mostrar símptomes d’esquerdar-se: quan això passa, la millor opció és fer-se fonedís”, afegeix l’ex-alt càrrec del Ministeri d’Hisenda.

Unes quantes empreses de multimilionaris russos han estat objecte d’una campanya de nacionalització a gran escala que, segons la fiscalia russa, va transferir uns 45.000 milions d’euros a les arques estatals l’any passat.

Al juny, l’estat rus va confiscar 6.500 milions d’euros (630.000 milions de rubles) en actius vinculats a Vadim Moixkovitx, detingut i acusat de frau a gran escala, en la confiscació d’actius més important a Rússia d’ençà de l’esclat de la guerra d’Ucraïna. Moixkovitx és el fundador de Rosagro, un dels conglomerats agrícoles més importants de Rússia. També han estat expropiats per l’estat els oligarques Dmitri Kamenstxik, ex-propietari de l’aeroport de Domodédovo de Moscou, i Konstantin Strukov, que controla una de les mines d’or més importants del país.

Alguns economistes defensen que la campanya del Kremlin per a posar els préstecs bancaris de particulars al servei de la producció militar corre el risc d’asfixiar l’economia civil, especialment perquè els alts tipus d’interès i la inflació deixen els bancs i les empreses amb pocs recursos disponibles per a invertir en sectors no militars.

L’economia russa es va estancar durant el primer semestre del 2026: el creixement del PIB va caure fins a un 0,3%, en comparació amb un 1,2% registrat durant el primer semestre del 2025.

La guerra del govern de Donald Trump contra l’Iran ha tornat a impulsar a l’alça els preus del petroli i ha proporcionat al Kremlin un respir parcial davant les seves restriccions pressupostàries.

Els ingressos derivats de la producció de petroli i gas van augmentar d’un 60% al juliol en comparació amb el mateix mes de l’any passat gràcies a l’alça del preu del petroli, tot i que continuen un 11% per sota dels ingressos registrats entre el gener i el juliol del 2025.

Els atacs d’Ucraïna contra les refineries de petroli russes i contra l’extensa xarxa de magatzems de Wildberries, l’equivalent rus d’Amazon, també han afectat directament la fortuna dels multimilionaris russos.

“Tot això els costa molts diners”, va dir el col·laborador del multimilionari rus, en referència a les grans fortunes de Rússia: “S’hauran de gratar la butxaca. No hi estan acostumats, a aquesta mena de problemes.”

Ucraïna ha atacat una vintena de magatzems de Wildberries d’ençà del juliol, en una campanya que, segons els càlculs d’alguns economistes, ha destruït més de 5.100 milions d’euros en mercaderies i ha causat més de 2.600 milions d’euros en danys materials.

“No és un país que et convidi a fer negocis”, afegeix el col·laborador del multimilionari. “Si pots treure’n els diners, els treus.”

Un executiu de Moscou afirma: “Tothom qui pot mira de retirar els estalvis del país, però cada vegada és més complicat.”

Una opció, ateses les restriccions creixents a les transferències de grans sumes de diners en efectiu, és obrir comptes bancaris als països veïns del Casaquistan, Quirguísia i Armènia, on transferir diners és molt més fàcil que no pas a uns altres països.

“Una volta allà, els diners es poden invertir arreu del món”, explica l’ex-alt càrrec d’Hisenda.

Aquestes darreres setmanes, a mesura que la preocupació pel creixement de la despesa militar augmentava, uns quants alts càrrecs del govern rus han fet intervencions inusuals en el debat públic.

German Gref, director de Sberbank, va trencar a final de juny amb la posició oficial i va declarar que tothom volia que la guerra s’acabés com més aviat millor.

A començament d’agost, l’influent batlle de Moscou, Serguei Sobianin, es va manifestar en contra de les crides dels diputats de línia dura a destinar encara més recursos al conflicte.

“Sense activitat econòmica civil, pacífica, no hi ha imposts ni sous per als ciutadans. La situació política serà del tot diferent, i tampoc no ens ajudarà a tenir èxit al camp de batalla”, va explicar a Tass, l’agència de notícies estatal. I va reblar: “Matar l’economia civil és matar el país.”

Natalia Abbakumova ha contribuït a aquest reportatge.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb