Hi ha vida més enllà del ‘Quadern gris’?

Hi ha vida més enllà del Quadern gris? S’ho pregunta Marta Marín-Dòmine per encapçalar les presentacions del seu darrer llibre, Una dona que passa (Club Editor). L’autora de Fugir era el més bell que teníem (Club Editor) i Diré que m’ho he inventat (Edicions 62) ens delecta amb un dietari que desafia els tòtems masculins del gènere i atorga una nova dimensió a “l’instant present”. Especialista en assumptes de memòria, exilis, rastres i petjades, reivindica precisament en aquest llibre la quotidianitat d’un traç “fet aquí mateix”. Ho diu Ágnes Heller en una citació que Marín-Dòmine fa servir al principi: “El quotidià és sobretot allò que ens allunya de la Història en qualsevol de les seves versions, fins i tot de la nostra Història de Vida. En efecte, el que caracteritza el quotidià és el simple passar…” I és a partir d’aquesta pràctica, d’aquesta dona de cabells rosa de la portada, de la flâneuse contemporània, d’on aixeca un projecte literari entre la perspectiva de gènere, el pensament i la filosofia generada per dones. “Una dona que passa no és una dona de pas, ni una dona que s’exposa”, diu a la primera línia. Més aviat és una dona que vol passar inadvertida, que es desprèn d’una pell antiga, que activa les cames per tornar a mirar. L’autora explica a les primeres pàgines que “Une femme qui passe” era una cançó composta i cantada per Jeanne Florentine Bourgeois, la famosa Mistinguett. Aquest dietari, lluny d’allò que podria semblar, no és melancòlic: conté una lluita joiosa, com deia Silvia Federici.