La Plataforma per la Llengua exigeix a França mesures urgents per a evitar la desaparició del català a Catalunya Nord

La Plataforma per la Llengua ha reclamat una actuació immediata de les institucions franceses per a garantir la supervivència del català a Catalunya Nord. L’entitat ha fet aquesta crida arran de la publicació de la nova Enquesta d’usos lingüístics de Catalunya Nord, presentada avui a Perpinyà per l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC), que constata una forta reculada de l’ús social i de la transmissió familiar de la llengua. L’organització alerta que, si no s’actua amb rapidesa, el territori pot entrar en una fase de substitució lingüística irreversible.

L’estudi, el primer d’aquestes característiques d’ençà de fa deu anys, revela que solament el 15% de la població de més de quinze anys sap parlar català prou bé per a mantenir una conversa senzilla. La situació és especialment preocupant entre els joves de quinze anys a vint-i-nou, entre els quals el percentatge cau fins al 8%. A més, gairebé la meitat dels parlants tenen més de seixanta-cinc anys, cosa que evidencia l’envelliment de la comunitat lingüística.

Per a Plataforma per la Llengua, aquestes dades demostren que el català es troba en una situació crítica i corre el risc de convertir-se en una llengua merament patrimonial i simbòlica, valorada socialment però cada vegada menys parlada. L’entitat atribueix aquesta situació a la manca de reconeixement oficial, les limitacions legals a l’ensenyament i l’escassa presència institucional del català.

Tres mesures per a revertir la situació

Davant aquest escenari, l’entitat reclama tres actuacions prioritàries. La primera és el reconeixement efectiu dels drets lingüístics dels catalanoparlants i l’obertura d’un debat polític per a avançar cap a l’oficialitat del català. Considera que el debat institucional sobre l’estatus de Còrsega hauria de servir també per a abordar la situació de Catalunya Nord.

La segona és una ampliació de l’oferta educativa en català i de l’ensenyament bilingüe català-francès, amb itineraris continus de l’escola maternal fins al liceu. També reclama més professors, més formació i prou recursos perquè cap família que vulgui escolaritzar els fills en català es quedi sense plaça.

Finalment, exigeix un finançament estable per a l’ensenyament del català als adults i la creació d’espais que n’afavoreixin l’ús social, com ara grups de conversa, activitats culturals i iniciatives de lleure.

La Plataforma per la Llengua considera que les institucions franceses ja no poden justificar la inacció adduint una manca d’interès ciutadà. Per això, exigeix a l’estat francès, a les administracions territorials i als futurs candidats a la presidència francesa compromisos concrets, amb pressupost i calendari, per a revertir la situació. L’entitat també fa una crida a la resta de territoris dels Països Catalans perquè col·laborin en la recuperació de la llengua a Catalunya Nord i adverteix que el temps per a actuar s’esgota.