Bon creixement econòmic… i una inflació molt preocupant

Avui era un dia esperat, perquè havíem de saber dues de les variables clau de l’evolució de l’activitat econòmica estatal: l’avanç dels preus al consum de l’octubre i el creixement del PIB del tercer trimestre. Mentre els primers han estat una sorpresa molt negativa, atès que les expectatives eren més bones, el resultat del segon ha mantingut un ritme més que acceptable.

Comencem pels preus. La inflació anual estimada a l’octubre és del 4,9%, d’acord amb l’indicador avançat elaborat per l’INE. Aquest indicador proporciona un avanç de l’IPC que, si es confirma, significaria que la taxa anual es manté, atès que el mes de setembre la seva variació també va ser del 4,9%. En aquesta estimació destaca la influència a la baixa dels combustibles i lubrificants per a vehicles personals, els preus dels quals disminueixen més que no l’octubre del 2025. També, encara que en grau més baix, els preus dels aliments i begudes no alcohòliques i del vestit, que augmenten però menys que no l’octubre de 2025.

Per una altra banda, afecten l’alça els paquets turístics, els preus dels quals baixen però menys que no l’octubre de l’any passat; el gas, que incrementa els seus preus més que no fa un any; i els combustibles líquids, que pugen enfront de la baixada en el mateix mes de l’any anterior. Cal dir que aquesta última categoria engloba principalment productes energètics utilitzats en àmbits com la calefacció i la llar, com ara el gasoil de calefacció i el fuel. És a dir, van separats dels carburants dels cotxes.

Quant a la taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) es manté en el 3,1%, que és el seu nivell més alt d’ençà del març del 2024.

Finalment, els preus registren a l’octubre una taxa del 0,6% respecte del mes de setembre (tres dècimes més que no la pujada registrada el mes anterior). Cal recordar que la dada mensual ja acumula nou mesos consecutius d’alces i reflecteix la tendència en els preus derivada de la tensió geopolítica al Llevant, que ha portat el govern a aplicar diferents plans de xoc per a contenir l’impacte en les butxaques dels ciutadans.

Vet aquí la informació que passa l’INE sobre els preus de l’octubre. Cal dir de seguida que és una mala notícia, perquè es consoliden a un nivell molt alt. A més, perden una bona ocasió de rebaixar-lo, aprofitant que el mateix mes de l’any passat van pujar d’un 0,7%, per la qual cosa era lògic pensar que, amb una base de partida tan alta, el nivell baixés fins al voltant del 4,5%. Així ho destacava Funcas fa uns dies, per exemple: “La taxa d’inflació esperada per a l’octubre és del 4,6%, i es mantindrà entorn del 4,5% els mesos següents, amb una mitjana anual del 3,7% enguany.” El fet és que l’IPC encadena tres mesos consecutius amb una alça superior al 4% i que el nivell en el qual s’ha ‘estancat’ a l’octubre és el més alt d’ençà del febrer del 2023.

Algun producte o servei puja més del compte o baixa menys que no tocaria, però haurem d’esperar uns dies, fins a tenir les xifres definitives, per veure quins són els elements més discordants.

Avui també hem sabut l’avanç de l’evolució dels preus als grans països de la zona euro. A l’estat francès tampoc no estan gaire contents. En taxa interanual, haurien augmentat d’un 3,4% l’octubre del 2026, la qual cosa suposaria una acceleració important, després del repunt fins al 3,1% ja registrat al setembre. Però el gran ensurt se l’han endut a Itàlia, on l’IPC anual ha passat del 4,2% del setembre al 5,4% de l’octubre, quan la previsió dels analistes era del 4,6%. A Alemanya, també hi ha hagut sorpresa, però positiva, perquè el ritme de creixement ha baixat del 3,3% del setembre al 2,8% de l’octubre. Els analistes del Commerzbank subratllen que aquesta moderació respon al comportament dels preus dels carburants, que s’han beneficiat de la rebaixa fiscal temporal aplicada a l’energia, una tendència que, al seu judici, difícilment es mantindrà.

Veient els primers resultats avançats de la inflació, sembla que ho té difícil, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, si bé hi ha gairebé consens en els mercats que en la reunió del desembre el BCE tornarà a apujar el tipus d’interès de referència.

La segona notícia important d’avui era el creixement de l’economia en el tercer trimestre. I ha estat positiva. El creixement interanual del PIB a l’estat espanyol es va situar en el 2,7%, una dècima més que el trimestre anterior, gràcies a la demanda estatal, que hi va contribuir amb 2,6 punts, en contrast amb l’aportació gairebé nul·la del sector exterior.

Això sí, el consum de les llars va desaccelerar el seu creixement interanual quatre dècimes el tercer trimestre, fins al 3,1%, i la despesa pública va moderar una dècima el seu ritme d’avanç, fins al 2,5%. La inversió, per la seva banda, va augmentar d’un 3,9% interanual, una taxa que és 1,1 punts inferiors a la del trimestre anterior i la menys pronunciada en dos anys, pel cap baix. Potser el fet més sorprenent és que el valor afegit brut de la construcció va tenir una variació pròxima a zero en taxa intertrimestral, vuit dècimes menys que no en el segon trimestre… quan tothom parla de la urgència de construir.

Per mi, el fet diferencial més interessant d’aquest trimestre és que la diferència de creixement del PIB amb la zona euro és menor, sobretot gràcies a la millora que, cal suposar, deuen haver registrat en alguns països. Això vol dir que els ritmes comparats amb l’estat espanyol, encara llunyans, ho són com més va menys. On millor es pot comprovar és en el creixement intertrimestral, que a l’estat espanyol ho ha fet en un 0,6% i a la zona euro, en un 0,4%. Cal dir que ha estat una sorpresa, perquè és el doble del que s’esperava.

Així, en termes interanuals, la diferència continua essent important, però menys que no fa un temps. A l’estat espanyol l’economia creix al 2,7% i a la zona euro, a l’1,3%, menys de la meitat. La situació més preocupant és la de l’estat francès, que tant en el trimestral com en l’interanual presenta un creixement negatiu del -0,1%. Itàlia, amb un creixement nul en el trimestre, presenta un 0,8% interanual, tampoc pinta gaire bé. I a Alemanya els creixements han estat del 0,2% i de l’1,2%, respectivament, amb una mica més d’optimisme, sigui dit amb veu baixa.

En el cas de l’estat espanyol, on més es nota la desacceleració de la velocitat de creixement és en la capacitat de generar ocupació. L’INE destaca que “el nombre d’hores efectivament treballades va créixer d’un 2,2% interanual aquest trimestre, sis dècimes menys que no pas en el precedent. Per la seva banda, els llocs de feina equivalents a temps complet van augmentar d’un 1,6% en taxa interanual, set dècimes menys que no en el trimestre precedent.”

El trimestre ens deixa, doncs, dues notes, una de freda i una de calenta. Els preus han de ser una preocupació, perquè, per segon mes consecutiu, voregen el 5% i al novembre el poden superar, perquè el punt de referència, el novembre de l’any passat, es va “portar bé” i  només va pujar d’un 0,2%. En canvi, el creixement de l’economia es manté a un ritme més que acceptable, tant en el vessant trimestral com en l’interanual, en comparació amb el nostre entorn, malgrat els símptomes de desacceleració que es noten en el consum privat i en la creació d’ocupació.