Has anat a Santa Úrsula o a la guerra?

Per a molts vallencs, el dia més important de l’any no és Nadal, ni Reis, ni Sant Jordi, ni el dia en què els fills se’n va de casa. El dia més important de l’any, i el més esperat, és Santa Úrsula. Aquest és el dia en què una de les rivalitats més ancestrals i arrelades que hi ha en aquest país, la que existeix entre la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls, es materialitza en la seva màxima plenitud a la plaça del Blat. Les dues colles, cara a cara, en un duel intens que trinxa aquest tòpic tan bonic que diu que els castells, és a dir els castellers, no competeixen entre ells sinó només amb si mateixos. I un be negre! Encara diria més: a Valls, un be negre amb potes rosses!

Ahir, diumenge, molta estona abans d’un quart d’una del migdia, que era l’hora oficial d’inici, la plaça del Blat i els carrers adjacents ja eren plens de gom a gom. Aquesta plaça, que tothom coincideix a assenyalar com el quilòmetre zero del món casteller, tret potser d’alguns vilafranquins, és una plaça ben curiosa. Conserva la topografia medieval, amb un desnivell considerable entre la part superior, davant la casa de la vila, i la part inferior, que dóna al carrer Major. Per sort, davant la casa de la vila hi ha una zona prou plana per a plantar-hi els castells.

Després de la interpretació de “Els segadors” per part dels Grallers Bufalodre, mentre es desplegava una gran estelada, la Colla Vella va obrir plaça amb el 4 de 10 amb folre i manilles, una de les construccions més difícils del món casteller. Els rosats ja l’havien carregat tres vegades aquesta temporada, però el gran envit de la diada d’ahir era descarregar-lo. Afrontar-lo en primera ronda tenia avantatges i inconvenients, com sempre. Quan comences estàs fresc i, si te’n surts, la teva moral s’enfila i la de la colla rival s’arronsa. Però si un castell que comença a patir molt aviat s’acaba enfonsant poc després de fer l’aleta, com va ser el cas ahir, el tema de les morals es capgira i has de començar a activar la infermeria i a canviar peces en els següents castells. La Joves, en canvi, va començar amb molt bon peu i va completar un dels seus grans castells, el 4 de 9 sense folre. Era el cinquè de la temporada i, ben defensat, va provocar la primera gran alegria de la jornada a la plaça. A la meitat de la plaça, per ser més precisos.

A segona ronda, la Vella va optar per una altra construcció d’alta complexitat, un castell net, el 3 de 9 sense folre. Venien d’haver-lo carregat per segon cop a la història durant el Concurs de Castells de principi de mes i, per tant, hi anaven esperançats, però el castell també va caure just quan l’acotxador començava a baixar. Més feina per als serveis mèdics i més dificultats per a resoldre el trencaclosques de qui podria fer el castell de la tercera ronda. Hi havia qui deia que un quart de la colla estava tocada. Sort que les dues colles de Valls tenen més peces, fins i tot, que el Barça de Hansi Flick. La Joves va veure l’oportunitat d’avançar la colla rival i va optar pel 2 de 8 sense folre, però tampoc no el va poder descarregar i va afegir més llenya a una diada que ens va deixar imatges curioses, com un uròleg cosint llavis partits i un casteller pujant en un castell amb el peu embenat.

Després d’una llarga pausa per a recuperar forces, comptabilitzar les baixes i reconsiderar l’estratègia, la Vella també va intentar el 2 de 8 sense folre. Després d’un primer peu desmuntat i amb una formació diferent de la que l’havia assajat més, el castell va resultar ser massa fràgil i va caure abans de ser coronat. La Joves, per la seva banda, van deixar el 2 de 9 amb folre i manilles en intent desmuntat per evitar una altra caiguda. A la quarta ronda, la de repesca, totes dues colles van completar sense problemes el 3 de 9 amb folre. Paradoxalment, un castell que és inabastable per a la majoria de colles castelleres existents, per a les dues vallenques és un castell de tràmit i el públic amb prou feines els va aplaudir. Després de gairebé quatre hores d’actuació, tothom està cansat.

El cansament i les baixes van fer que la Vella renunciés a la ronda de pilars i, per tant, la colla que ha dirigit Manel Urbano durant quatre temporades i que ara li cercarà relleu va posar punt final a la seva actuació, només pendent dels pilars de comiat. Però la Joves encara tenia una bala a la recambra, i una bala important: el pilar de 7 net. És una construcció inèdita i feia dies que havien anunciat que la tenien molt treballada i que la provarien per Santa Úrsula. A més, per preservar els pilaners que l’havien de fer, la colla no els havia utilitzat durant la diada, de manera que estaven “sencers”. Però un pilar de set és una construcció molt bèstia, alguns diran que impossible, i després d’haver-la intentat una única vegada l’any passat a Vila-rodona, el d’ahir també va quedar en intent, perquè quan l’enxaneta va arribar a l’altura de cinquens, el pilar va cedir i va anar avall.

En definitiva, que ahir Newton es va imposar a Santa Úrsula i la força de la gravetat va fer que la majoria de les construccions acabessin fent llenya. El gran nivell de les colles i el perfeccionisme tècnic que hem viscut aquests darrers anys ens han malacostumat i hem acabat creient que descarregar castells de gamma extra és una cosa normal. Per a algunes colles, com les dues de Valls, ho és força, però diades com la d’ahir van bé per recordar-nos a tots plegats que algunes excepcionalitats només esdevenen normalitats amb molt hores i hores d’esforç i d’assaigs al darrere. I a vegades, ni així. Si Santa Úrsula, que a més de ser patrona de Valls ho és de les noies i les estudiants, decideix de fer-se també patrona dels llenyataires per un dia, no hi ha res a fer, a banda d’esperar la diada de Santa Úrsula de l’any que ve.