Lluís Puig tornarà demà de l’exili i assistirà als Cants de Llibertat a Terrassa

El conseller Lluís Puig tornarà demà al Principat  després de nou anys d’exili. Segons una convocatòria difosa pels Cants per la Llibertat de Terrassa, Puig participarà en la trobada que aquest col·lectiu organitza davant l’ajuntament, a les 19.30, al Raval de Montserrat de Terrassa. Aquest col·lectiu fa gairebé nou anys que es reuneix cada setmana per a reclamar la fi de la repressió.

El retorn seguirà, en principi, l’ordre que el mateix Puig havia avançat en una entrevista recent a VilaWeb: primer, el retrobament íntim amb la família a Terrassa; després, un acte vinculat amb el món de la cultura; i, finalment, el retorn institucional al parlament. “M’imagino, i em sembla que serà així, que el retorn serà una cosa íntima, familiar. Després vull aparèixer en algun acte de cultura i l’endemà, al parlament”, deia a VilaWeb l’11 d’octubre. Puig explicava que volia seguir aquest ordre perquè el món cultural li havia donat molt de suport durant l’exili i perquè es continuava sentint part d’aquest àmbit. Avui ha començat una nova sessió plenària al Parlament de Catalunya i, per tant, és possible que Puig assisteixi per ocupar el seu escó, que d’ençà del 2017 es troba presidit per un llaç groc.

Retorn de l’exili

El retorn és possible després de la decisió del jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena, que ahir va confirmar l’aixecament de les ordres de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. El magistrat va desestimar el recurs de Vox contra la resolució del 6 d’octubre, dictada arran de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que obliga a aplicar l’amnistia al delicte de malversació.

Tanmateix, l’amnistia dels tres exiliats encara no s’ha completat formalment. Llarena ha retirat les ordres de detenció, però la resolució definitiva sobre l’extinció de la responsabilitat penal correspon a la sala penal del Suprem. Amb el retorn de Puig, es començarà a fer efectiva la tornada dels exiliats que encara eren fora de Catalunya arran de la causa judicial del Primer d’Octubre.