Les pimes catalanes guanyen productivitat i milloren la solvència

“Les pimes continuen demostrant la capacitat per a generar activitat i riquesa i les dades mostren que, quan guanyen productivitat, en surten beneficiats tant el país com les empreses i els treballadors. Ara cal que aquest impuls es tradueixi també en més dimensió. Hem d’eliminar els obstacles que els impedeixen de créixer, invertir i competir en igualtat de condicions.” Són paraules d’Antoni Cañete, president de PIMEC, durant la presentació avui al matí de l’Anuari de la Pime Catalana 2026.

En certa manera, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, complementava la introducció de Cañete, en el punt central de la grandària, afegint-hi: “Catalunya necessita que les microempreses esdevinguin petites, que les petites creixin i que les mitjanes es puguin convertir en grans empreses. Empreses més fortes són també empreses amb més capacitat d’innovar, d’exportar, d’atraure talent, d’incorporar tecnologia i de resistir millor les incerteses. I també, i no és precisament l’últim punt, la capacitat de millorar salaris en les feines dels treballadors.”

Tant de bo sigui així. Però no hem d’oblidar que és un desideràtum que tenim de fa molts anys i que ens costa massa de fer realitat. No ha d’estranyar, doncs, que el primer punt que ha destacat el president de l’Observatori de la Pime de Catalunya, Oriol Amat, encarregat d’exposar-ne els resultats principals, hi faci referència. “Entre el 2020 i el 2024, el nombre de petites empreses (de 10 treballadors a 49) ha augmentat d’un 26% i el de mitjanes (de 50 a 249), d’un 19%; en canvi, les microempreses només ho han fet d’un 0,8%. Si es tenen en compte únicament les pimes amb assalariats, la dimensió mitjana és de 8 persones ocupades.” Sembla, doncs, que per aquí hem fet un pas endavant.

Cal dir, abans de continuar, que l’anuari tracta sempre de mitjanes: això vol dir que algunes pimes deuen haver anat molt millor que no pas la xifra que apareix i unes altres, molt pitjor. Per tant, sempre que parlem de millores, parlem de la mitjana, no de totes les empreses.

A parer meu, hi ha tres aspectes que destacaria de l’anuari i que em semblen particularment importants quant a millora: la capitalització, la solvència i l’obertura a l’exterior, sempre amb les diferències pròpies de la grandària i del sector.

Segons Amat, respecte d’aquest últim aspecte, els serveis, que generen el 73,7% del valor afegit brut (VAB) del conjunt de les pimes, el van augmentar d’un 6,1% en termes reals el 2024. En canvi, les pimes industrials van registrar una disminució del 0,7% del VAB, una caiguda del 2,1% en el nombre d’empreses i una reducció del 0,5% de l’ocupació. Per la seva banda, el VAB de la construcció va créixer d’un 1,4% i el del sector primari, d’un 3,1%.

El primer aspecte positiu que cal emfasitzar, segons el meu punt de vista, és que la capitalització de les pimes ha continuat millorant força i, alhora, n’ha minvat el nivell d’endeutament. Són dos aspectes capitals, que en èpoques no tan llunyanes han fet patir molt aquesta mena d’empreses.

Així, es pot observar que el pes del patrimoni net sobre el total del passiu va continuar augmentant el 2024, tal com havia passat aquesta última dècada, malgrat que la tendència es va trencar durant la pandèmia. El nivell de capitalització es va situar en el 56,6%, amb un augment d’1,1 punts percentuals respecte al 2023. En sentit contrari, l’endeutament va disminuir el 2024 en relació amb l’any anterior, també d’1,1 punts percentuals. Hem de pensar que com més gran és una empresa, més facilitats té per a acudir al crèdit bancari.

Per això, en relació amb la dimensió de l’empresa, el 2024 es van mantenir els trets distintius de cada segment. En el cas de les microempreses, són les que tenen un nivell de capitalització més elevat, amb un 64,9% del passiu i amb un pes més baix de l’endeutament a curt termini en relació amb el passiu total, del 35,1%. Quant a les petites empreses, presenten un nivell de capitalització del 53,5. En aquest cas, l’endeutament és superior i arriba al 46,5%. Finalment, les empreses mitjanes van presentar una estructura de passiu semblant a la de les petites: els recursos propis van ser del 52,4% i l’endeutament, del 47,6%.

El segon aspecte que em sembla molt positiu és la millora que presenten les pimes catalanes en termes de solvència. De fet, a efectes pràctics, l’anuari avalua la capacitat per a afrontar totes les obligacions de pagament, convertint en líquids tots els actius susceptibles de ser-ho. Així, un valor inferior a 1 indica que l’empresa és tècnicament en situació de fallida. Això permet, d’un cop d’ull, valorar la situació, en general. Doncs bé, els resultats obtinguts del conjunt de les pimes catalanes en el període 2020-2024 indiquen que la solvència de les empreses és alta. En concret, el 2024 la cobertura davant els deutes es va situar en el 2,31, per damunt dels valors registrats durant els anys anteriors.

I el tercer punt a què em refereixo és que tenim una proporció més elevada d’empreses exportadores. Això indica que fan un esforç més gran de penetració en uns altres mercats i, generalment, més difícils que no pas el local. I també apunta a una realitat molt positiva, com és una competitivitat empresarial més gran. En aquest sentit, a diferència d’uns altres àmbits competitius, la dimensió empresarial acostuma a tenir una relació directa amb el seu nivell exportador i, de fet, és prou sabut que les empreses petites i mitjanes són menys exportadores que no pas les grans.

Segons que ha comentat Amat, “el 27% de les pimes industrials amb assalariats exportaven el 2024, un punt percentual més que l’any anterior, i en el cas de les pimes manufactureres, les exportacions ja representaven el 22,8% dels ingressos d’explotació, 1,6 punts més que el 2023”. I ha afegit: “La distància amb les grans empreses, de les quals exporten el 85,6%, confirma que guanyar dimensió és clau per a competir als mercats internacionals.”

Respecte als sectors exportadors, m’han semblat curioses les diferències destacables que hi ha entre ells. Les pimes que exporten en les indústries químiques arriben al 56,1%, seguides del material de transport (38,7%) i la indústria tèxtil, cuir i confecció (36,8%). Són els tres sectors amb més pimes exportadores.

En definitiva, l’anuari constata un creixement real del 4,5% del valor afegit brut el 2024 i un augment del 2,7% de la productivitat per persona ocupada, tot i que les pimes catalanes continuen presentant una bretxa significativa de productivitat respecte de les grans empreses i de les pimes d’economies europees més avançades. I també que, d’ençà del 2020, la despesa de personal per treballador de les pimes ha augmentat d’un 25,7%, per sobre de la inflació acumulada del 19,4%. Aquesta evolució representa un increment real dels costs laborals superior al 5%.

Quant a les perspectives, Amat ha comentat que “les previsions apunten a un creixement més moderat de les vendes mitjanes per empresa, amb increments estimats del 4,5% el 2025 i del 4,2% el 2026”.