Els governs català, valencià, aragonès i balear acorden de reforçar la cooperació per rellançar el Monestir de Poblet

El ministre de Cultura espanyol, Ernest Urtasun, ha instat avui a reforçar la cooperació institucional entre els governs implicats per rellançar el Monestir de Poblet (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà) en els anys vinents. Urtasun, juntament amb Salvador Illa (Generalitat de Catalunya), Juanfran Pérez Llorca (Generalitat Valenciana), Jorge Azcón (govern d’Aragó) i Marga Prohens (govern balear), s’han compromès a protegir i promoure la història d’aquest conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat ara fa 35 anys.

La trobada del patronat, presidida per Felipe VI i amb assistència de l’abat de Poblet, Rafael Berrué, marca el retorn d’aquest òrgan de govern després de quinze anys d’inactivitat —l’última reunió fou l’any 2011 sota presidència d’Artur Mas—.

Urtasun ha posat l’accent en la necessitat de teixir una mirada, una responsabilitat i una ambició compartides per defensar el conjunt arquitectònic. “Preservar Poblet no és conservar només les parets, sinó també la vida que hi ha dins d’aquestes parets”, ha dit. Per això, ha defensat d’obrir encara més el monestir a la societat ‘per transmetre’l a les generacions futures’ i ha subratllat l’ambició compartida de les institucions per iniciar aquesta nova etapa.

Una nova etapa per Poblet

Illa, com a president de la Generalitat i del Patronat, ha destacat el monestir com una “oportunitat de futur” per a Catalunya, País Valencià, Aragó i les Illes, i com a espai de trobada. “Si traslladem aquesta capacitat d’entesa a altres àmbits clau —com les infrastructures, la indústria, la ciència i el medi ambient— el conjunt del país en sortirà guanyant”, ha afirmat. Illa ha proposat que el patronat esdevingui un “nou fòrum” per compartir projectes i reconèixer la pluralitat i la riquesa heretades de la Corona d’Aragó.

Pérez Llorca (País Valencià) ha subratllat la Corona d’Aragó com a “realitat històrica i política sense la qual no es pot entendre l’Espanya autonòmica”, i ha dit que se sent orgullós que la societat valenciana continuï contribuint en el projecte espanyol. Ha remarcat que “honorar la història i el llegat de Poblet no vol dir mirar enrere, sinó haver après i estar a l’altura per contribuir al futur gràcies a aquest aprenentatge”, i ha demanat continuar comptant amb els valencians en aquest propòsit.

Reunions anuals i patrimoni compartit

Azcón (Aragó) ha remès a la història compartida de les quatre institucions, que, segons ell, “supera amb escreix les diferències”. Ha proposat donar continuïtat anual a les reunions del patronat de manera rotatòria, començant per Aragó. “Assumim el pacte com una eina política i social de primer ordre”, ha dit.

Prohens (Illes) ha afirmat que la trobada representa un “punt d’inflexió” per reforçar el suport institucional al monestir i donar més estabilitat i continuïtat a la seva conservació, que ha de fer-se —ha apuntat— amb visió de futur. “Protegir el nostre patrimoni no consisteix únicament a conservar-ne els edificis i obres d’art sinó també a mantenir viva la memòria de la nostra història i apropar-la a la ciutadania”.

Finalment, l’abat Rafael Berrué ha defensat al tancament de la reunió el “servei a la societat” que fa el monestir i la necessitat de comptar amb l’ajut de totes les parts. “Espere que ningú se senta exclòs del bé que pot oferir Poblet al nostre món”, ha declarat, reivindicant el monestir com un espai per obrir els ulls i experimentar la bellesa de la transcendència.