Els preus continuen pujant amb l’ascensor

La inflació anual estimada de l’IPC el setembre del 2026 és del 4,9%, d’acord amb l’indicador avançat elaborat per l’Institut d’Estatística espanyol (INE). Aquest indicador proporciona un avanç de l’IPC que, si es confirma, voldrà dir que la taxa anual augmenta de sis dècimes, perquè el mes d’agost va tenir una variació del 4,3%. En aquest comportament hi influeixen els preus dels combustibles i lubrificants per a vehicles personals, que pugen –en canvi, el setembre del 2025 van baixar– i també els paquets turístics, que no s’abarateixen tant com el mateix mes de l’any passat. La taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) augmenta de dues dècimes, fins al 3,1%. Els preus de consum registren al setembre una taxa del 0,3% respecte del mes d’agost, segons l’indicador avançat de l’IPC.

Vet ací tota l’explicació que ens dóna l’INE sobre el salt important dels preus al consum en l’avanç del setembre. És poca, com sempre, però sembla que, per a aquest mes, n’hi pot haver prou si no tenim cap sorpresa en els aliments quan surti la xifra definitiva, el 14 d’octubre. Ara com ara, és la taxa més alta d’ençà del febrer del 2023 (6%).

Als qui fem servir cotxe no ens ha vingut gaire de nou. Ahir vaig posar benzina i em va costar 2,07 euros el litre, gairebé un 15% més que a final d’agost. I què podem dir del gasoli? Doncs que la pujada ha estat molt semblant, si no superior. I si miro què ha passat des que va començar la guerra de l’Iran, l’augment ha superat el 30% en ambdós casos. No calen pas gaires explicacions, doncs, perquè ja ho hem notat directament a la butxaca.

De totes maneres, crec que aquest augment que ja arriba al 5% en l’IPC harmonitzat, el que fa servir l’Eurostat per a comparar els països i una de les decisions del consell de ministres d’avui, mereixen unes reflexions.

La primera és que l’augment de sis dècimes respecte de l’agost és fruit, en part, de l’efecte base, és a dir, el comportament del setembre del 2025, un mes en què va baixar de -0,3 punts. Aquest mes ha pujat de tres dècimes i vet aquí que la diferència respecte de l’agost són unes espectaculars sis dècimes. Per aquest mateix motiu, a final d’octubre tindrem un IPC probablement més baix, per sota del 4,5%, perquè l’efecte base hi jugarà a favor. Recordem que l’octubre del 2025 els preus van pujar molt fortament, en concret, set dècimes.

La segona és que cal anar amb molt de compte amb la manera d’usar la nova xifra de l’IPC, a l’hora de fer comparacions i extreure’n conclusions precipitades. Per exemple, quan es compara amb els salaris o uns altres guanys. Per què és precipitat? Doncs perquè per a algú que no té cotxe el seu IPC particular serà molt inferior a l’oficial. I per als autònoms que es guanyen la vida en el transport amb camioneta, per exemple, la pèrdua de poder adquisitiu serà molt més greu que no indica l’índex. D’aquí ve la queixa dels transportistes, pagesos i pescadors: el seu IPC és molt més alt.

En tercer lloc, dins els carburants, també cal fer diferències. Per exemple, les conseqüències que tenen la gasolina i el dièsel. Normalment, l’augment del preu de la gasolina el paga l’usuari del cotxe, i el recorregut s’acaba aquí, en la seva butxaca. En canvi, el dièsel que fan servir els camions el paguen ells, però el fan repercutir, tant com poden, sobre els productes que han transportat. Aquests productes, per tant, ja són més cars abans de seguir la cadena cap al consumidor. I es poden encarir més si, en alguna de les baules de la cadena comercialitzadora s’ha de tornar a fer servir transport (aquest és un dels avantatges dels productes km 0). Quan arribi al consumidor el preu s’haurà encarit, i això es reflectirà en el que en pagarà el consumidor i farà pujar més l’IPC, per la part que li toca.

Vet ací la diferencia de la repercussió en la inflació entre que pugi la benzina o el gasoli. En el primer cas, els efectes són directes; en el segon, són indirectes, perquè es van estenent arreu i els acabem pagant tots. Les conseqüències, en aquest cas, no són mai immediates, sinó que es noten al cap d’uns quants mesos.

Hem de pensar que en el consum de derivats del petroli a l’estat espanyol el gasoli representa el 51%, seguit de tres productes entre l’11% i el 13%: el querosè, la gasolina i el fuel. El gasoli, doncs, és el més consumit, i no solament ací, sinó arreu. A França, per exemple, a més d’estar pels núvols, aquests dies ja en falta a les estacions de servei, per una manca de capacitat refinadora. Sortosament, ací la capacitat de refinament és molt superior. En realitat, és la tercera de la UE, darrere Alemanya i Itàlia.

El problema és més punyent, des que els grans refinadors mundials de gasoli es retiren del mercat. La Xina ja ho ha fet, i ha prohibit les exportacions. Els EUA diuen que també ho faran i Rússia està com està, amb moltes instal·lacions malmeses. La substitució tecnològica dels vehicles tampoc no ofereix encara una sortida immediata. Si mirem entre el gener i l’agost, per exemple, de cada deu vehicles comercials i industrials fabricats a l’estat espanyol, nou van continuar essent de dièsel. La dada no reflecteix solament les decisions dels fabricants, sinó l’absència d’alternatives competitives per a determinades càrregues, distàncies i jornades de treball.

I, en quart lloc, la notícia positiva és que avui el govern espanyol ha decidit de prorrogar fins al 31 de desembre les rebaixes fiscals als carburants, que s’acabaven el primer d’octubre. El descompte en l’impost especial d’hidrocarburs, que al setembre ha estat de 20 cèntims per litre en el dièsel i de 5 per a la gasolina, tornaran a ser de 20 a l’octubre, encara que aniran disminuint progressivament. És a dir, 13 cèntims de descompte al novembre i 6 al desembre. A més, s’hi afegirà un mecanisme de salvaguarda lligat a la inflació, com es va fer en el paquet anterior. Allò que no ha fet el govern de Pedro Sánchez ha estat recuperar la rebaixa d’IVA del 21% al 10%, com sí que va fer en el reial decret del març i que fou vigent fins el 30 de juny.

En definitiva, tenim un IPC enfilat, que a l’octubre es moderarà, probablement, per l’efecte base. Però els combustibles no sembla que s’hagin de frenar gaire. Per una banda, el petroli torna a superar els 100 dòlars el barril i l’escassetat dels derivats ja és notable i no fa pas cara de millorar a curt termini. Això també encareix el preu dels carburants, per la via dels marges de refinament (vegeu la Píndola del dia 21 de setembre). L’àrnica l’ha posada avui el consell de ministres, però cal veure quins resultats reals tindrà per als consumidors, segons com vagin els preus en sortir de les refineries…