À la Catalogne, records d’un Mont-real d’un altre temps

Si Singapur, tal com vam destacar en un article fa tres anys, mereix amb escreix el títol de capital de la gastronomia catalana a l’Àsia, també podem dir que Mont-real, la principal ciutat del Quebec, no en queda gaire enrere i pot lluir aquesta mateixa etiqueta al continent americà. Ens en donen fe el Bo’Dégât, un bar de tapes amb ànima santcugatenca; el desaparegut Tinc Set, ara reconvertit en el restaurant Alma i el bar Luz, de cuina mexicana i carta de vins de cellers catalans gràcies a l’empresa importadora especialitzada en referències de Catalunya Vin i Vida; la Croqueteria de Montreal, amb reivindicació de la crema en tots els formats i del fuet i la botifarra fets al Quebec; l’establiment Montréal Paella, del cuiner Mariano Fernández, nascut a Catalunya amb arrels valencianes, i el veterà Les Pyrénnées, amb cuina de mercat de base catalana a la Rue Saint-Paul 320 oest, al vell Mont-real.

Però avui no parlem de cap d’aquests locals, sinó d’un altre, d’un altre temps, que hi havia a l’altre extrem de la Rue Saint-Paul, a menys d’un quart a peu del restaurant pirinenc. Si ens plantem al número 311 del tram est d’aquesta via cèntrica, just davant l’entrada principal del gran mercat del Bonsecours i a quatre passos de l’ajuntament i la plaça de Jacques Cartier, hem de recular seixanta anys enrere per imaginar-nos un local històric que ara ja només podem reconstruir navegant per hemeroteques i arxius: el d’un restaurant, constituït legalment el 28 de setembre de 1966, que duia per nom À la Catalogne.

En un dels primers anuncis que n’hem trobat es publicitava així: “El restaurant més nou de la zona vella de Mont-real us convida a degustar-hi els plats de la seva cuina francesa o canadenca en un ambient únic d’aquest racó històric.” Poc després d’una primera etapa de puixança, amb una embranzida intensa gràcies a la famosa Exposició Universal de Mont-real de l’octubre del 1967, els dos socis principals del local, André Pinet i Jean-Paul Bourque, van veure com el negoci perdia ràpidament força arran de l’anomenada Crisi d’Octubre del 1970, quan el Front d’Alliberament del Quebec (FLQ) va segrestar James Cross, comissionat comercial britànic a Mont-real, i Pierre Laporte, ministre de Treball i vice-president del consell de ministres quebequès, i el primer ministre canadenc, Pierre Trudeau, va promulgar la llei de mesures de guerra.

Entre aquestes mesures temporals, hi havia la suspensió de les llibertats civils i el desplegament de l’exèrcit canadenc pels carrers del centre administratiu de Mont-real, cosa que va afectar molt negativament els comerços del centre històric. Malgrat l’optimisme en la recuperació expressat pel mateix Pinet a la premsa de l’època, el restaurant À la Catalogne no se’n va sortir i va haver de tancar la porta l’any següent. No era el final, perquè amb el mateix nom, el mateix espai i els mateixos inversors va renéixer el 18 de desembre de 1972 amb un únic canvi subtil: a més d’especialitats franceses, dels fogons ja no sortien plats típics canadencs, sinó quebequesos.

Atrets per la cuina excel·lent i per la situació estratègica de l’establiment, À la Catalogne es va convertir la dècada del 1970 en un local molt freqüentat per personalitats polítiques, artístiques i empresarials, com ara el “batlle etern” de la ciutat Jean Drapeau, el popular actor Réjean Lefrançois i força homes de negocis amb necessitat d’un local amb bona oferta gastronòmica, bon servei i molta discreció. Tot amb tot, el diari Le Devoir del 25 de febrer de 1981 informava, al costat del cop d’estat de Tejero a Madrid i de les reaccions en contra a Catalunya, de la segona fallida de l’emblemàtic restaurant. Tampoc no seria la definitiva, perquè encara va renéixer una tercera vegada, el 1982, gràcies a la iniciativa d’un cuiner nascut a Suïssa, Félix Haeserman, entestat a mantenir l’esperit del local i el tracte de la clientela. L’esforç el va recompensar amb ressenyes ben favorables: “Les taules ben espaiades mantenen l’atmosfera íntima que la direcció tant vol preservar. El personal és discret, però el servei és igualment atent. […] Un restaurant de bona classe, de bon gust i amb molt d’encant, on fa plaer d’anar-hi tant en la intimitat com en família a degustar-hi una de les millors cuines franceses del vell Mont-real.”

L’experiència de Haeserman es va acabar ben entrada la dècada del 1990, quan À la Catalogne va desaparèixer definitivament del mapa i va cedir lloc a l’espai gastronòmic i vinícola Chez L’Épicier, de Laurent Godbout, tota una institució del centre de la ciutat del 2000 al febrer del 2019, quan va tancar sobtadament un any abans de la pandèmia de la covid. Actualment, el número 311 de la Rue Saint-Paul, est, és ocupat per un local de còctels anomenat Secrets. Però, realment, el veritable secret d’aquest racó de la ciutat és el nom del primer restaurant que hi va haver: À la Catalogne. Per mitjà de la poca informació localitzada als arxius digitalitzats, no hem sabut trobar cap vinculació entre els fundadors (o la cuina que s’hi feia) i Catalunya. L’única pista que insinuen un parell de retalls de premsa es basa en la decoració i l’ambient únic de l’establiment, que va conservar fins a la desaparició.

El 1974, per exemple, se’n deia: “Ha pres un nom amb un aire local, il·lustrat per una decoració d’estil canadenc. Però no és, amb tot, un restaurant amb un enfocament folclòric. La Catalogne serveix cuina quebequesa que no s’adhereix necessàriament a les formes del passat. La decoració és la que es podria haver trobat a les parets d’una casa, o unes quantes cases, del barri històric de Mont-real.” I un altre comentari, del 1976, ho acabava de reblar: “Aquest restaurant, que ofereix cuina tradicional del Quebec i francesa, és situat al cor del vell Mont-real. Les finestres, situades a dues bandes, ofereixen una bona vista de l’ambient exterior. L’interior és decorat amb gust seguint l’autèntic estil franco-canadenc primigeni, amb cortines teixides a mà amb roba de catalogne que combinen amb les estovalles, les parets de blocs de granit, el maó i la pedra natural.” Si no sabeu què són les catalognes quebequeses, aquí en teniu la resposta.

I una mica més: En la tria del nom del restaurant, els promotors és força probable que s’inspiressin en un programa d’entreteniment prou popular a la televisió del Quebec l’any 1966 que es deia precisament així, À la Catalogne. Durant un temps fou animat per la cantant Ginette Ravel i pel seu marit, el presentador Pierre Marcotte.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat