El govern, incapaç de concretar com pensa dedicar el 6% del PIB a educació

El president Salvador Illa va anunciar ahir que reuniria els grups parlamentaris per obrir un debat sobre el sistema educatiu. En el marc d’aquest diàleg, Illa va dir que el seu govern treballaria per assolir un dels objectius que es va marcar la llei d’educació del 2009, i que sempre ha estat desatès: que el 6% del PIB de Catalunya es destini a l’educació. Això suposaria que el pressupost actual del Departament d’Educació, de 8.356 d’euros en l’últim pressupost aprovat, arribi fins als 20.086 milions –el 6% dels 334.765 milions de PIB de Catalunya que l’IDESCAT va registrar en l’últim exercici. Tanmateix, el president no va concretar ni especificar calendaris perquè es compleixi el percentatge. 

Avui, la consellera Sílvia Paneque, portaveu del govern, tampoc no ha sabut concretar ni els terminis ni els calendaris. “No li puc dir ara el curs en què arribarem al 6%, però l’objectiu és fer-ho i ja ho estem demostrant”, ha dit. En canvi, s’ha limitat a repetir que haurà de ser una “incorporació progressiva dels recursos” i, en atenció a les peticions reiterades perquè en donés més detalls, ha demanat un acte de fe: “Quan el president s’ha compromès a un objectiu, quan el govern s’ha proposat un objectiu, és perquè es creu capaç d’arribar-hi.” La consellera ha comparat la promesa amb la de construir 50.000 habitatges nous, que també fou rebuda amb escepticisme quan Illa l’anuncià, fa un any. De fet, però, les xifres més recents del govern tan sols en donen per acabats 10.000.

A mesura que ha avançat la conferència de premsa, Paneque ha anat posant aigua al vi a la promesa i l’ha reformulada en clau d’aspiració. “La marxa de l’economia a Catalunya va bé. Hi ha generació de majors ingressos. Els hem d’anar incorporant a través de pressuposts, del finançament… De totes les eines. Fins ara no hi ha hagut l’impuls polític”, ha dit. En el supòsit que els 4.700 milions d’euros que la reforma del finançament pactada amb la Moncloa arribessin i es destinessin tots a educació, encara restarien vora 7.000 milions per arribar a la xifra. En un aclariment, fins i tot ha obert la porta que el 6% del PIB en educació no s’assoleixi ni tan sols en els pròxims deu anys. “No dic que això s’hagi de fer en aquests deu anys, sinó que l’horitzó del projecte del president Illa és d’aquesta propera dècada”, ha dit.

Mentrestant, el govern es reunirà amb els partits per a debatre un gran acord de país sobre l’educació, un altre dels anuncis que ahir va segellar el president Illa. Paneque ha dit que els partits d’extrema dreta hi són convidats perquè sempre ho han estat. “Són ells, els qui no s’hi presenten”, ha dit. Més tard ha matisat que la prioritat del govern és recórrer a les forces que considera democràtiques i que, en cas que l’extrema dreta acabés anant a les reunions, difícilment es posarien d’acord. Les declaracions de la consellera s’han contradit amb les del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que aquest matí ha dit en una entrevista a 3cat que el full de ruta del govern no incloïa parlar amb aquestes forces. Paneque ha tret ferro a la discrepància.

Sobre l’altre dels grans anuncis que va fer Illa ahir, la climatització de totes les aules d’escoles i d’instituts del Principat de cara al curs 2030-31, aquest matí unes quantes plataformes educatives, com el col·lectiu #AulesQueCremen, han posat en dubte que amb la inversió prevista en educació n’hi hagi prou per a complir la promesa. Paneque ha demanat paciència. “Hi ha problemes que no van començar l’agost del 2024. Una de cada quatre escoles són anteriors a 1965. Això no s’arregla d’un dia per l’altre”, ha dit. També ha explicat que la climatització recorrerà a la col·laboració público-privada per accelerar el procés.