Espanya no ha posat cap trava a Montenegro d’ençà que va lligar l’ampliació de la UE al català

Aquest setembre, el govern espanyol va fer servir una nova carta en el tortuós camí per a fer oficial el català a la Unió Europea. Cansat dels obstacles que hi posa un bon gruix d’estats, va vincular l’ampliació de la Unió Europea cap a l’est amb la necessitat de reconèixer també els idiomes de ciutadans que ja són europeus. “Seria impensable que hi hagués un nou idioma dins el règim lingüístic comunitari si no hi són el català, l’èuscar i el gallec”, va arribar a dir José Manuel Albares, ministre d’Afers Estrangers. Aquest embat no va agradar gens als governs reticents a l’oficialitat del català, que s’hi van oposar en públic i en privat. “És inacceptable”, va dir el vice-ministre d’Afers Estrangers lituà, Sigitas Mitkus. D’ençà d’aleshores, la UE i Montenegro han tancat cinc capítols de negociació, tots per unanimitat i, per tant, amb el vot favorable d’Espanya.

La reunió del setembre del Consell d’Afers Generals de la Unió Europa va tornar a tractar l’oficialitat després de més d’un any de silenci. Per part del govern espanyol, hi va participar Fernando Sampedro, secretari d’estat de la Unió Europea, que va dir a la premsa que la UE havia de reconèixer el català, l’èuscar i el gallec abans que unes altres noves llengües, sense confirmar si Espanya arribaria a blocar l’entrada de nous estats. A la sortida, fonts del Ministeri d’Afers Estrangers espanyol van dir que cap govern no havia donat arguments per a justificar que poguessin ser oficials nous idiomes abans que el català, l’èuscar i el gallec. Una afirmació que cal matisar perquè, segons informacions publicades per l’Agència Catalana de Notícies, Alemanya, Suècia i Lituània van intervenir al debat per demanar que no es vinculés l’oficialitat d’aquests idiomes amb l’ampliació de la UE. Una associació que, fins i tot, van dir que era una manera de “segrestar” la possible adhesió de Montenegro i altres candidats a la UE.

Cal tenir en compte que els representants del govern espanyol van ser curosos de no parlar explícitament de vets, i es van limitar a dir que no entendrien que no es tingués en compte la seva petició. Més encara quan, diuen, ja han respost a totes les objeccions que els han fet els governs que en són contraris.

Montenegro, el primer estat que podria entrar

Vuit anys després de la sortida del Regne Unit, la Unió Europea podria tornar a estar conformada per vint-i-vuit estats membres el 2028. Hi ha nou països amb l’estatus de candidat: Montenegro, Macedònia del Nord, Ucraïna, Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina, Moldàvia, Albània, Geòrgia i Turquia. De tots aquests, l’estat que ha avançat més en les converses és Montenegro, que s’ha marcat com a horitzó per a entrar-hi el 2028.

Actualment, ja ha obert els trenta-tres capítols de negociació per a integrar la seva estructura política, jurídica i econòmica a la del bloc comunitari, i se n’han tancat provisionalment vint-i-tres. Cinc d’aquests capítols s’han tancat d’ençà que Espanya va vincular l’entrada de nous estats a l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec, sense que s’hi oposés.

Cadascun dels capítols de negociació s’ha de tancar amb la unanimitat dels actuals estats membres, cosa que a la pràctica dóna poder de vet als governs per si hi ha algun factor que no els encaixa. De fet, la veïna Croàcia manté blocades les negociacions amb Montenegro sobre transports, relacions exteriors, drets fonamentals i afers interns per greuges de la guerra dels Balcans. En canvi, demana qüestions com ara una compensació pel maltractament de tres-cents croats en un camp de presoners de Montenegro entre el 1991 i el 1992, la implicació per a trobar els cossos de catorze croats desapareguts, o que es reconegui la responsabilitat dels comandaments pels crims comesos en aquell camp de presoners.

També demanen que es compensi adequadament les famílies croates que van perdre casa seva a començament dels anys noranta, el retorn d’un vaixell d’entrenament militar i que es resolguin els conflictes fronterers. Val a dir que Croàcia mateix també té pendent d’aclarir la delimitació de la seva frontera amb Eslovènia, cosa que no va aconseguir abans de la seva entrada a la UE el 2013. Aquesta mena de blocatges no són estranys. De fet, Bulgària ha frenat durant anys Macedònia del Nord, i Xipre ho fa amb Turquia.

La llengua no es negocia en aquestes conferències

Dijous, 19 de novembre, es farà una nova conferència d’adhesió de Montenegro, però tampoc no s’espera que Espanya hi canviï de posició. Tanmateix, cal tenir en compte que la llengua no forma part d’aquestes negociacions, sinó que es fixarà en el tractat d’adhesió, que haurà de ser avalat per tots els estats ja membres. És la manera de modificar l’article 55 del Tractat de la Unió Europea, que enumera les llengües oficials dels tractats. Així és com va passar el 2013 amb l’entrada de Croàcia: el seu tractat d’adhesió incloïa les adaptacions dels tractats per a incorporar-hi el croat, i establia que els texts de les institucions europees redactats en aquesta llengua serien autèntics a partir de l’adhesió al mateix nivell que la resta de llengües oficials.

L’article 55 del Tractat de la Unió Europea és, justament, el moll de l’os de la disputa jurídica per l’oficialitat del català. Els serveis jurídics del Consell de la Unió Europea van concloure en un informe que no era possible fer oficials aquests idiomes sense modificar la llista de llengües dels tractats, una reforma molt més profunda que el camí proposat per Espanya. Segons el govern espanyol, en canvi, n’hi ha prou de modificar el reglament 1/1958, que fixa el règim lingüístic europeu, amb un acord unànime al Consell de la Unió Europea.

Oficialitat alhora que el montenegrí?

El govern espanyol ha manifestat que confia que el català, l’èuscar i el gallec seran llengües oficials abans que ho siguin uns nous idiomes, com el montenegrí. Ara bé, ningú no ha proposat fins ara que puguin ser oficials alhora que el montenegrí. Com? Fent que el tractat d’adhesió de Montenegro posi al costat del montenegrí el català, l’èuscar i el gallec com a llengües de traducció de tot el corpus jurídic de la UE.

Una solució imaginativa, però que té precedents. L’any 1972, el tractat d’adhesió de Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit va servir per a donar a la Comunitat Europea una competència que fins llavors no tenia del tot: la conservació dels recursos pesquers. A més de permetre que cada estat reservés temporalment als seus pescadors les aigües més properes a la costa, fins a sis milles nàutiques i fins a dotze en algunes zones, l’acta d’adhesió incloïa un article, el 102, que encarregava al Consell de fixar, a partir del sisè any de l’adhesió, les condicions de pesca per a protegir els caladors i conservar els recursos biològics del mar.

Aquell article, pensat per resoldre un problema concret de l’ampliació, va acabar transformant el funcionament de la Comunitat. El 1981, el Tribunal de Justícia va establir, a partir de l’article 102, que la conservació dels recursos pesquers havia passat de manera total i definitiva a mans comunitàries, i els estats ja no podien adoptar-hi mesures pel seu compte. Avui continua essent una de les poques competències exclusives de la UE. Si es volgués, el tractat d’adhesió de Montenegro podria fer el mateix amb el català: aprofitar l’ampliació per modificar la llista de llengües dels tractats. Ara bé, continuaria requerint la unanimitat dels governs membres, i també de Montenegro, que podria veure estranya la proposta.

Actualment, ja es treballa en la redacció del tractat d’adhesió de Montenegro. A l’abril, es va crear un grup de treball específic, que es va reunir per primera vegada el 13 de maig. Les deliberacions no són públiques, però el parlament austríac publica en la seva base de dades europea els ordres del dia i els títols dels documents de treball que reben els estats membres. VilaWeb no hi ha trobat cap referència a disposicions lingüístiques del tractat ni a la modificació de l’article 55, de manera que no consta que Espanya hi hagi plantejat cap proposta lingüística, ni tampoc cap reserva. Aquest diari ha demanat directament a la Representació Permanent d’Espanya davant la UE, al Ministeri d’Afers Estrangers espanyol i al govern de Montenegro si s’ha plantejat la qüestió lingüística al grup de redacció del tractat. A l’hora de publicar aquest article, no havien respost.

Montenegro, sense temps de traduir tota la legislació

Mentre les negociacions sectorials per l’entrada de Montenegro avancen cap a l’objectiu del 2028, les traduccions dels texts oficials al montenegrí van més a poc a poc que no es preveia i Brussel·les tem que no arribin a temps. A començament d’octubre Euronews va publicar que Croàcia havia exposat dubtes sobre la qualitat d’alguns texts jurídics traduïts, i que la Comissió Europea explorava plans alternatius per si les traduccions no arribaven a temps.

Una de les possibilitats seria que Montenegro fes servir temporalment una altra llengua oficial de la Unió Europea fins que hagi pogut traduir-ho tot i amb la qualitat necessària. L’elecció correspondria al govern a Podgorica, però una de les opcions més senzilles seria utilitzar el croat, del mateix grup lingüístic que el montenegrí, tot i que podria causar tensions i reobrir ferides de la guerra dels Balcans.

No seria la primera vegada que passa. Quan Malta va entrar, ho va fer amb una exempció temporal de traduir tots els documents al maltès fins a final del 2008 a tot estirar. Irlanda encara va trigar més: van haver de passar quaranta-nou anys entre l’entrada a la Comunitat Europea i l’oficialitat plena de l’irlandès a la Unió Europea. Quan hi va entrar, tots els tractats vigents fins llavors es van traduir a l’irlandès, però el govern no va demanar que fos llengua oficial fins el 2005. Ho va aconseguir el 2007, però no va entrar en vigor fins el 2022 per les dificultats per a traduir els documents.

L’estratègia per a assolir l’oficialitat del català dependrà del futur govern espanyol

El negociador en cap de Montenegro ha manifestat la intenció que tots els capítols pendents es puguin tancar i el tractat d’adhesió estigui redactat abans de la fi del 2026. Ara bé, encara falten deu capítols per resoldre i Montenegro s’enfronta al blocatge croat, de manera que l’objectiu d’entrar a la Unió Europea el 2028 es podria endarrerir.

Amb les eleccions espanyoles a la cantonada, qui fixarà la posició d’Espanya sobre les negociacions amb Montenegro i sobre l’oficialitat del català serà el següent executiu espanyol. Segons els sondatges, tot indica que qui se n’ocuparà serà un govern de PP i Vox, que fins ara s’han mostrat absolutament contraris a donar un reconeixement europeu a llengües diferents del castellà.