Més de tres-cents càrrecs electes d’Euskadi Nord s’uneixen per reclamar l’oficialitat de l’èuscar

Més de tres-cents càrrecs electes d’Iparralde, el nord del País Basc,  han fet pinya per reclamar l’oficialitat de l’èuscar i donar suport a la manifestació convocada el 21 de novembre a Baiona per la Confederació Basca, sota el lema És l’hora de l’èuscar. En total, 303 representants institucionals han signat un manifest que exigeix de reconèixer els drets lingüístics dels bascoparlants i modificar la constitució francesa per posar fi a les limitacions legals que impedeixen l’oficialitat de la llengua.

Entre els signants hi ha batlles, regidors, diputats, senadors i membres del Consell Departamental dels Pirineus Atlàntics i del Consell Regional de Nova Aquitània. Hi són representats setanta-nou municipis, quaranta-nou dels quals mitjançant els seus batlles. Una trentena dels signants han comparegut avui a la seu de la Comunitat d’Aglomeració del País Basc, a Baiona, per presentar públicament l’adhesió.

Entre els participants hi ha el president de la Comunitat d’Aglomeració, Alain Iriart, els diputats Peio Dufau, Colette Capdevielle i Iñaki Etxaniz, i els senadors Frédérique Espagnac i Max Brisson. “L’èuscar és la nostra llengua. L’èuscar ens fa poble i som el poble de l’èuscar”, han reivindicat els representants institucionals, que han advertit de la situació d’emergència lingüística que viu la llengua. Segons que han explicat, les dades dels darrers anys confirmen una davallada del nombre de parlants i de l’ús social de l’èuscar, especialment a l’Iparralde.

Tanmateix, han volgut transmetre un missatge d’esperança: “És possible de canviar el rumb. És un objectiu assolible i desitjable. Per aconseguir-ho, hem d’unir forces.”

Quatre reivindicacions per garantir el futur de l’èuscar

El manifest estableix quatre exigències principals. La primera és el reconeixement de la cooficialitat de l’èuscar i el francès al País Basc Nord, de manera que totes dues llengües tinguin el mateix reconeixement institucional. “Volem que l’èuscar sigui reconegut com un dret”, remarquen.

La segona és la modificació de l’article 2 de la constitució francesa, que estableix que la llengua de la República és el francès. Els signants reclamen que aquest article deixi de ser un obstacle per al reconeixement de les llengües minoritzades. Sobre això, el diputat Peio Dufau ha recordat que treballa amb el diputat Paul Molac en una proposta de reforma constitucional i ha expressat l’esperança que l’Assemblea francesa la pugui examinar al gener.

La tercera reivindicació és l’aprovació d’una llei ambiciosa de protecció de les llengües minoritzades al parlament francès, que garanteixi drets lingüístics concrets. Finalment, demanen que les institucions del País Basc Nord despleguin polítiques lingüístiques eficaces, amb objectius quantificables i un full de ruta clar per a revitalitzar l’èuscar. “Cal convertir l’èuscar en una prioritat política i social, crear massivament nous parlants i garantir les condicions per a viure en èuscar en tots els àmbits”, diu el manifest.

La lluita pel reconeixement de la llengua

La mobilització arriba en un moment de tensió entre les institucions basques i l’estat francès per les iniciatives municipals de reconeixement de l’èuscar. Aquests darrers mesos, uns quants ajuntaments han aprovat declaracions que reconeixen l’èuscar com a llengua pròpia del territori, al costat del francès. Tanmateix, la prefectura dels Pirineus Atlàntics ha recorregut contra una quinzena d’aquestes decisions.

Ahir mateix, els batlles de Baiona i Sara van comparèixer al Tribunal Administratiu d’Apel·lació de Bordeus per defensar les declaracions aprovades pels seus ajuntaments. Tots dos van argumentar que reconèixer institucionalment l’èuscar equivalia a complir el mandat democràtic dels ciutadans. El tribunal encara ha de pronunciar-se sobre els recursos.

Paral·lelament, noranta-dos batlles del País Basc Nord han enviat una carta al prefecte dels Pirineus Atlàntics, Simon Fetet, per expressar la preocupació per les actuacions de l’administració francesa contra les polítiques de promoció de l’èuscar. Els signants han demanat una reunió per trobar vies de col·laboració que permetin de protegir i desenvolupar la llengua. Alain Iriart ha denunciat aquests recursos i ha defensat que el reconeixement de la cooficialitat evitaria conflictes d’aquesta mena. “L’èuscar necessita respecte i suport”, ha remarcat.

Per la seva banda, la diputada Colette Capdevielle ha criticat el blocatge de l’estat francès i ha posat d’exemple els territoris de l’estat espanyol on hi ha més d’una llengua oficial. “No entenc aquest blocatge: tenir dues llengües als serveis públics és una riquesa”, ha afirmat.

Una crida a omplir els carrers de Baiona

El vice-president de la Comunitat d’Aglomeració del País Basc responsable de política lingüística, Antton Curutcharry, ha reivindicat l’èuscar com un patrimoni compartit. “L’èuscar és el nostre bé comú. Com l’aigua. Es parla de l’escassetat d’aigua; doncs amb l’èuscar passa igual”, ha dit. Curutcharry és també batlle de Baigorri, un dels municipis on la justícia administrativa francesa ha anul·lat una declaració de reconeixement de l’èuscar.

La Confederació Basca ha celebrat que representants de sensibilitats polítiques diferents s’hagin unit per defensar la llengua. El seu representant, Hur Gorostiaga, ha reivindicat la necessitat d’aconseguir la cooficialitat: “No podem ser ciutadans de segona a casa nostra.”

Els signants del manifest s’han compromès a convertir la manifestació del 21 de novembre a Baiona en una gran mobilització en defensa dels drets lingüístics. “És l’hora de tornar a sortir al carrer per la nostra llengua i de caminar plegats. És l’hora de donar una nova força a l’èuscar, de despertar els bascoparlants. És l’hora dels qui estimen l’èuscar”, conclouen.