L’ex-cap jurídic del Barça diu que la minuta de l’advocat de Bartomeu pel cas Neymar va ser proposada per la directiva

Un ex-cap dels serveis jurídics del Barça ha explicat al jutjat que l’import de la minuta de l’advocat que va participar en la conformitat del cas Neymar venia fixat per la junta directiva i que ell el va considerar raonable. Roman Gómez Ponti ha declarat com a investigat en el cas de les comissions suposadament irregulars durant el mandat de l’ex-president Josep Maria Bartomeu. El lletrat va validar la feina feta i la factura, que després va aprovar la junta directiva.

En total, l’advocat José Ángel González Franco va cobrar uns 1,7 milions d’euros del club per haver aconseguit l’absolució de Bartomeu, de qui era lletrat, i de l’ex-president Sandro Rosell, i haver rebaixat la multa al Barça de 22 milions d’euros a 5 milions per frau fiscal.

La Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona acusa Bartomeu d’administració deslleial continuada per haver “omès els deures de diligència i lleialtat en la gestió d’un patrimoni que li era aliè”. Segons la fiscalia, va autoritzar el pagament d’uns 13 milions d’euros en comissions d’intermediació i unes altres despeses poc clares que considera irregulars. El jutge estima el perjudici total al club en uns 30 milions d’euros. A banda de Bartomeu, també són investigats l’ex-director general Òscar Grau, l’ex-vice-president Jordi Mestre i vuit persones més.

En una declaració que s’ha allargat prop d’una hora i mitja, Gómez Ponti ha explicat, segons fonts jurídiques, que no era l’encarregat directe d’avalar el preu de les minutes perquè no era el conseller delegat. Ha dit que la proposta venia de la junta directiva i que ell només la valorava superficialment.

Tanmateix, en un correu electrònic enviat a la cap de compliment normatiu que consta en la causa judicial, deia que estava d’acord amb el preu. Gómez Ponti ha respost que ell no l’havia proposat, sinó que li venia fixat de més amunt. En tot cas, considera que era raonable segons els barems del Col·legi de l’Advocacia. També ha recordat que uns altres advocats que assessoraven el club o els seus directius van considerar correcte el pacte de conformitat.

La fiscalia acusa Bartomeu pel pagament d’aquests 1,7 milions d’euros, suposadament indegut, a González Franco. En virtut de l’acord de conformitat pel cas Neymar, el Barça va acceptar la responsabilitat com a persona jurídica i Bartomeu i Rosell van quedar exonerats. El club va acceptar dos delictes fiscals i va pagar una multa de 5,5 milions d’euros, quan inicialment la fiscalia en demanava gairebé 70 milions. La fiscalia assenyala que el pagament podria haver servit, en realitat, per pagar la defensa jurídica de Bartomeu en aquesta mateixa causa, que també va portar González Franco.

La fiscalia sospita que González Franco no va intervenir en l’acord de conformitat, sinó que ho va fer un altre advocat, Cristóbal Martell, i que els diners que va cobrar eren, en realitat, per pagar la defensa de Bartomeu. També recorda que el club ja tenia una pòlissa d’assegurança que incloïa la defensa jurídica. Tanmateix, hi ha uns quants documents, entre els quals correus electrònics, que demostrarien la intervenció de González Franco en les negociacions amb la fiscalia i l’Agència Tributària.

L’ex-director general Ignacio Mestre, també investigat, va justificar que el pagament a González Franco havia estat fruit d’un acord verbal que es va formalitzar una vegada oficialitzada la conformitat judicial. Mestre va dir que la primavera del 2016, quan es negociava amb la fiscalia un possible acord, es va fer un “contracte verbal” amb González Franco per pagar-li els honoraris i una comissió del 10% dels diners que el club s’estalviés si hi havia acord.

A principi de març li van pagar 950.000 euros d’honoraris fixos, una quantitat que la junta directiva hauria autoritzat unes quantes setmanes després. La conformitat amb la fiscalia es va formalitzar el juliol i el Barça va passar d’haver de pagar 22 milions d’euros a poc més de 5. L’estalvi de 17 milions es va traduir en una comissió del 10%, és a dir, 1,7 milions, per a l’advocat. A l’agost es va formalitzar el contracte amb González Franco, quan Ignacio Mestre ja no ocupava el càrrec, i se li van pagar 769.000 euros més.

Bartomeu va declarar al jutjat el març passat que González Franco era el seu advocat en aquell cas, però que també havia cobrat del Barça perquè havia aconseguit de rebaixar en 17 milions d’euros la multa prevista per al club, de 22 milions a 5. Inicialment, González Franco volia cobrar 2 milions, però Bartomeu li va dir que li pagarien el 10% d’allò que s’estalviés el club, com finalment va passar. L’ex-president també va explicar que, en aquest cas, com en molts altres, una comissió del club va aprovar el pagament i després el va ratificar tota la junta directiva.

En la sessió també han declarat com a testimonis dos treballadors de l’asseguradora jurídica del Barça, que han dit que l’import del pressupost inicial de Gómez Ponti era molt superior a allò que va acabar cobrant. L’acusació particular exercida pel Barça sospita que una part dels diners que no se li van pagar per la defensa de Bartomeu els va acabar cobrant com a defensor del club per haver aconseguit la conformitat, tot i que formalment no era el lletrat defensor del Barça.

També han declarat un ex-responsable de patrimoni del club i un directiu del Club Esportiu Laietà per una altra operació sospitosa.

Operacions sospitoses

A banda d’aquesta minuta milionària, la fiscalia investiga dues operacions més: el lliurament d’1,5 milions d’euros al Club Esportiu Laietà per suposades afectacions del projecte Espai Barça, que inclou la reforma del Camp Nou, i una comissió milionària pel fitxatge del davanter Malcom. En tots tres pagaments, la fiscalia considera que Bartomeu va actuar deslleialment en la gestió patrimonial i va “usurpar” funcions i capacitat de decisió a la directiva.

La junta directiva de Joan Laporta va denunciar les presumptes irregularitats a la fiscalia el gener del 2022 i hi va adjuntar 108 documents que les demostrarien. El ministeri públic va encarregar la investigació a la Unitat Central de Blanqueig i Delictes Econòmics dels Mossos d’Esquadra. La fiscalia va presentar la denúncia el juny del 2023 contra onze ex-directius del club, advocats i unes altres persones, i el jutjat d’instrucció número 16 de Barcelona va decidir d’investigar-los.

El relat de la fiscalia recorda que en una reunió de la junta directiva de Bartomeu el febrer del 2017 es va establir que la junta havia d’autoritzar tots els contractes superiors a 200.000 euros. Però, mesos després, al desembre, la junta va crear el Comitè d’Adjudicacions i Aprovacions, que podia autoritzar pagaments de 200.000 euros a un milió.

Després de la investigació inicial, el jutge també veu operacions opaques en els pagaments a l’Atlètic de Madrid pel fitxatge del davanter francès Antoine Griezmann i en uns altres intercanvis de jugadors.

Les obres de l’espai Barça

A banda de la minuta per la conformitat en el cas Neymar, la segona operació sospitosa té relació amb les obres del Camp Nou. L’Ajuntament de Barcelona va aprovar el juliol del 2017 una modificació del pla general metropolità que significava el començament del projecte Espai Barça.

En una zona no afectada pel pla hi ha el Club Esportiu Laietà, dedicat sobretot al tenis i al pàdel, i una fundació del mateix nom. Sota els auspicis de Bartomeu, el Barça va acabar pagant 1,5 milions d’euros al club per les suposades molèsties que li causarien les obres d’enderroc de l’antic Miniestadi. En concret, es van pagar uns 561.000 euros al club i 421.000 euros a la fundació per la pols i el soroll, i uns 516.000 euros més per l’ús de les instal·lacions del Laietà per part dels treballadors de les obres i del club.

L’ex-president no va explicar a la junta els motius d’aquest desemborsament, que, segons la fiscalia, constitueix un “tracte injustificat de favor” al Laietà perquè els seus terrenys “no estaven afectats” per la reforma. A més, el ministeri públic sosté que el Barça tenia informes jurídics interns que preveien que les possibles al·legacions urbanístiques del Laietà no tindrien recorregut jurídic, tot i que sí que haurien pogut endarrerir el començament de les obres.

El Laietà va demanar una indemnització de 4 milions d’euros per no presentar al·legacions, cosa que hauria endarrerit el començament de les obres, però finalment el Barça en va pagar 1,5 milions. L’ex-president del Club Esportiu Laietà Domingo Goenaga va declarar al jutjat que els prop d’1,5 milions d’euros que havia cobrat l’entitat eren plenament legals i justificats per les molèsties que les obres de l’Espai Barça causarien al club de tenis.

El fitxatge de Malcolm

Una altra de les tres operacions presumptament irregulars que la fiscalia atribueix a Bartomeu és el fitxatge del davanter brasiler Malcom del Girondins de Bordeus, el juliol del 2018, per 41 milions d’euros. El Barça va abonar, suposadament, una comissió de 10 milions d’euros en un contracte signat després d’haver-se tancat el fitxatge, segons un acord entre el jugador i la societat Elenko Sports per remunerar els intermediaris de l’operació.

En una reunió posterior, uns quants responsables del club van acordar que el Barça pagués 855.600 euros a Elenko per les tasques d’intermediació. Com que el club no havia signat cap contracte amb aquesta empresa, més tard va haver de presentar una declaració complementària a Hisenda que va implicar el pagament de 2,9 milions d’euros més en recàrrecs i interessos.

L’ex-vice-president Jordi Mestre va declarar al jutjat que ell no havia autoritzat ni signat el contracte per pagar la intermediació en el fitxatge de Malcom el 2018. Segons que va explicar, la seva signatura va ser escanejada i incorporada al document sense el seu consentiment. Quan el 2021 es va assabentar per la premsa que la seva signatura apareixia al document, va enviar un burofax al club perquè li mostrés el contracte original. Quan el va veure, va enviar un altre burofax en què assegurava que la signatura no era seva i que s’hi havia introduït fraudulentament escanejant-la d’un altre document. Ni la fiscalia ni el club no han aportat aquests burofaxos a la causa.

Després de la investigació inicial, el jutge també veu operacions opaques en els pagaments a l’Atlètic de Madrid pel fitxatge d’Antoine Griezmann i en uns altres intercanvis de jugadors.