Els bombers voluntaris i Interior, als tribunals: comença el primer judici per a reclamar drets laborals

El conflicte obert entre els bombers voluntaris i la Generalitat de Catalunya arriba finalment als tribunals. Avui a les 11.45 comença a Terrassa (Vallès Occidental) el primer dels dotze judicis de les macrodemandes que més de quatre-cents bombers voluntaris van presentar contra el Departament d’Interior per reclamar el reconeixement de drets laborals.

El col·lectiu considera que l’administració ha convertit el voluntariat en una relació laboral encoberta i demanen de ser reconeguts com a treballadors, amb drets com ara la cobertura de la Seguretat Social. Tamara Garcia, directora general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS), defensa el model actual i considera que les principals reivindicacions dels voluntaris són incompatibles amb la figura del voluntariat. “No es pot pagar la Seguretat Social si no hi ha relació laboral”, diu Garcia en declaracions a VilaWeb.

Malgrat la negativa de la direcció, la defensa dels bombers voluntaris, encapçalada per l’advocada Andrea Mena, batallarà perquè es reconegui l’existència d’una relació laboral amb Interior i l’equiparació salarial pels serveis prestats. Mena sosté que els voluntaris fan la mateixa feina que els bombers professionals i que cal reformular el model. A més, explica que Interior ha provat de derivar el conflicte a la via contenciosa administrativa, però que els jutjats han determinat que correspon a la jurisdicció social.

Unes reivindicacions que arriben a judici

La tesi dels bombers voluntaris és que, sobretot d’ençà del 2020, Interior els ha imposat obligacions i mecanismes de control propis d’una relació laboral, malgrat mantenir-los sota la figura del voluntariat. Assenyalen els processos de selecció, la formació professionalitzada, l’exigència d’un nombre mínim d’hores i el control de la disponibilitat mitjançant aplicacions digitals. En canvi, diuen, no tenen els mateixos drets que els bombers professionals.

“No pot ser que tinguin personal que fa la mateixa feina, que arrisca la vida de la mateixa manera i que fa el mateix i que no el protegeixin amb drets socials”, diu Mena a VilaWeb. L’advocada remarca especialment la manca de cobertura en cas d’accident o malaltia i el fet que els voluntaris estiguin exposats als mateixos riscs que els professionals, incloent-hi el contacte amb fum i productes tòxics. Mena considera que la Generalitat fa servir els bombers voluntaris com si fos personal de “baix cost” per a cobrir les necessitats dels serveis d’emergència.

Daniel Sitjà, president de Bombers Precaris en Lluita, explica que s’han reunit unes quantes vegades amb la direcció dels bombers per a tractar el conflicte, però totes han acabat sense avenços. Per això diu que el darrer recurs ha estat anar als tribunals. “Estem molt animats. És la primera vegada que es porta la Generalitat amb un macrojudici. És la primera vegada que els bombers voluntaris estan units i anem a totes. No ens han deixat cap més sortida”, diu Sitjà.

Sitjà assenyala que una de les reivindicacions principals és la cotització a la Seguretat Social, on hi ha més discrepàncies amb la direcció dels bombers. Els voluntaris, diu Sitjà, paguen imposts, però no cotitzen com a treballadors, cosa que també té conseqüències sobre les futures pensions. “Cotitzem, paguem diners, però no som a la Seguretat Social. Però Hisenda sí que ve”, explica.

El col·lectiu confia que els tribunals determinin si les condicions en què exerceixen el voluntariat són compatibles amb aquesta figura jurídica o si, com sostenen els demandants, amaguen una relació laboral.

La direcció dels bombers defensa el model actual

La directora dels bombers reivindica el model actual com “un model magnífic, de país” i considera que el desplegament territorial dels voluntaris permet de mantenir una resposta d’emergències acostada a tot el territori. Segons que explica, modificar-lo podria arribar a implicar el tancament de parcs perquè, segons Garcia, el sistema actual permet de tenir punts de resposta en municipis on no seria viable de mantenir un servei professional permanent.

Garcia també sosté que convertir els voluntaris en treballadors implicaria problemes amb la normativa espanyola i catalana. “Una funció pública no pot ser exercida per personal laboral”, afirma. I avisa que, segons la seva interpretació, la laboralització “s’acabaria amb el voluntariat”. A més, recorda que l’administració manté obertes places de bomber funcionari per a qui vulgui convertir-se en treballador de la Generalitat.

Dotze judicis, una mateixa batalla

Les macrodemandes agrupen més de quatre-cents bombers voluntaris i han estat impulsades pel grup Bombers Precaris en Lluita, amb el suport de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya (ASBOVOCA) i la Federació de Bombers Voluntaris de Catalunya (FBVCat).

Els bombers també han rebut suport institucional aquests darrers mesos, amb mocions als municipis, consells comarcals i diputacions, i amb una gran transversalitat, també del PSC, el partit que ara pilota Interior. Amb les mocions, uns quants batlles socialistes s’han desmarcat de la posició del govern i han avalat texts que demanen el reconeixement dels drets laborals dels bombers voluntaris.

El judici d’avui és el començament d’un periple judicial que es pot allargar fins el 2029. Aquest mes, després de Terrassa, es farà un macrojudici a Lleida (Segrià) amb cent nou demandants, el 20 d’octubre. El 28 d’octubre hi haurà el de Granollers (Vallès Oriental) i a partir de l’any vinent els de Figueres (Alt Empordà), Mataró (Maresme), Girona (Gironès), Sabadell (Vallès Occidental), Reus (Baix Camp), Manresa (Bages), Tortosa (Baix Ebre), Tarragona i Barcelona.