Les YPJ a la nova Síria: les dones que es neguen a quedar fora del futur

Avesta Xabur tenia vint anys quan va participar en els combats de Deir Hafir, al nord de Síria. Abans havia lluitat contra grups armats de l’oposició siriana, amb el suport de Turquia, a la zona de la presa de Tishrin, a final del 2024. Però la seva història amb les Unitats de Protecció de les Dones (YPJ) havia començat molt abans d’arribar al front: quan era una nena i veia dones armades defensar les seves comunitats a Rojava, el territori kurd del nord i l’est de Síria.

Per a ella, aquelles combatents representaven una possibilitat que fins aleshores semblava impensable. Les dones podien sortir de casa, organitzar-se, viure juntes i
defensar-se sense dependre dels homes. “Era la primera vegada que veia dones armades, capaces de defensar-se per si mateixes. Era el meu somni i el de moltes joves i dones kurdes”, explica Xabur.

Nascuda el 2005, Avesta va créixer sota la influència de la revolució de Rojava, iniciada el 2012, quan les forces del règim sirià es van retirar de bona part del territori i les organitzacions kurdes van començar a desenvolupar una administració pròpia. La participació política de les dones, l’organització comunitària i la creació d’estructures de defensa femenines es van convertir en alguns dels elements distintius d’aquell projecte.

Quan es va incorporar a les YPJ, Avesta va descobrir que ella també podia superar els seus propis límits. Però ara l’organització que va marcar la seva joventut s’enfronta a una transformació que podria alterar el seu lloc dins el nou estat sirià. “El meu somni és continuar amb les YPJ”, diu Xabur.

De l’autogovern kurd a la integració a Damasc

El futur de les YPJ no es pot entendre sense els canvis polítics i militars que viu Síria d’ençà de la caiguda de Baixar al-Assad, el desembre del 2024. Durant més d’una dècada, les autoritats kurdes i els seus aliats van administrar àmplies zones del nord-est sirià mitjançant l’Administració Autònoma Democràtica del Nord i Est de Síria. El seu projecte defensava un model descentralitzat, amb representació de les diferents comunitats i mecanismes de participació de les dones. En l’àmbit militar, les Forces Democràtiques Sirianes (SDF), una coalició de la qual formaven part les YPJ, van ser un dels principals actors de la campanya contra l’autoproclamat Estat Islàmic (EI), derrotat territorialment a Síria el 2019.

L’arribada al poder d’Ahmed aix-Xar’a va obrir una nova etapa, però no va resoldre la disputa sobre com s’havia d’organitzar el país. Damasc defensava la recuperació de l’autoritat estatal sobre tot el territori; les autoritats del nord-est reclamaven garanties per als drets dels kurds i una fórmula que permetés de preservar part de la seva organització política i militar.

L’acord signat el 10 de març de 2025 entre aix-Xar’a i el comandant de les SDF, Mazloum Abdi, preveia d’integrar les institucions civils i militars del nord-est en l’estat sirià i reconeixia, sobre el paper, els drets de ciutadania i els drets constitucionals de la població kurda. Tanmateix, les diferències sobre la descentralització, la cadena de
comandament militar i l’abast d’aquests drets en van blocar l’aplicació.

La nova ofensiva governamental del gener del 2026 va alterar l’equilibri de forces i va accelerar les negociacions. L’acord d’integració assolit a final d’aquell mes, el 29 de
gener de 2026, va obrir la via per a incorporar les estructures militars i administratives del nord-est a les institucions estatals. El procés va reduir el marge de maniobra del projecte autònom i va deixar en mans de les negociacions bona part de les qüestions que havien definit la seva relació amb Damasc.

En aquest nou context, la qüestió de les YPJ s’ha convertit en una prova especialment significativa. Mentre es negocia la incorporació dels antics components de les SDF a les forces estatals, la presència d’una unitat de combat exclusivament femenina presenta interrogants sobre el paper que les dones podran exercir en el nou aparell de seguretat. Per a les combatents, no es tracta únicament de conservar un cos militar. Hi ha en joc si podran continuar exercint funcions operatives, mantenir una estructura col·lectiva i participar en les decisions sobre el seu propi futur.

Una força especial, però en quines condicions?

La portaveu de les YPJ, Roxana Mohammed, explica que les negociacions amb Damasc han avançat cap a una fórmula que permetria d’incorporar les combatents com a força especial dins el Ministeri d’Interior, amb presència prevista al Cantó de Jazira, a la província d’Hasakah, i a Kobane.

Aquesta possibilitat representa un canvi respecte de les primeres propostes. Inicialment, les YPJ havien defensat la seva incorporació al Ministeri de Defensa, dins les estructures militars estatals. Aquesta opció no va prosperar i les converses es van traslladar a l’àmbit del Ministeri d’Interior, on s’estudia la creació d’una unitat diferenciada.

El 27 d’agost, l’organització va informar d’una reunió amb una delegació del Ministeri de l’Interior sirià en què es va tractar la possibilitat d’integrar les combatents com una força organitzada i diferenciada. La portaveu va assenyalar aleshores que les dues parts havien arribat a una entesa inicial perquè les YPJ s’incorporessin com una unitat, en lloc de distribuir individualment les seves integrants entre diferents cossos.

La decisió definitiva continuava pendent

Mohammed assegura que encara no s’han tancat ni l’estructura de la unitat ni la seva composició. Les negociacions preveuen una força de 1.500 integrants, una xifra
proposada per l’organització que continua en discussió. Tampoc no s’ha decidit si tindrà la categoria de regiment o de batalló. La diferència no és menor. La denominació de la unitat, la cadena de comandament, les competències i la relació amb les altres forces de seguretat determinaran fins a quin punt les combatents podran mantenir una estructura pròpia dins l’estat.

“Al principi no acceptaven les YPJ. Ara sí que consideren que formem part de l’estructura del Ministeri de l’Interior com a força especial”, explica la portaveu.

L’organització considera que aquest canvi demostra que la seva incorporació com a cos diferenciat ja forma part de les negociacions. Però l’acceptació d’una fórmula
general encara no equival a un acord sobre les condicions concretes. La portaveu subratlla que la proposta s’ha de valorar tenint en compte la trajectòria de les YPJ, la seva experiència militar i els sacrificis fets durant els anys de guerra. Del seu punt de vista, el reconeixement d’una unitat especial no és suficient si no es tradueix en garanties per a conservar la seva identitat i els seus principis. La qüestió central és, per tant, com es concretarà la integració. Les combatents continuaran sota una direcció pròpia? Quines funcions operatives podran exercir? Què passarà amb els seus mecanismes interns d’organització? Són qüestions que encara necessiten una resposta clara.

Mohammed també insisteix que la participació de les dones no hauria de quedar confinada a una unitat específica. Les YPJ aspiren que les dones puguin incorporar-se a unes altres estructures militars i de seguretat, amb capacitat per a exercir funcions operatives i de comandament. “Les YPJ hem demostrat que les dones poden participar en els fronts i liderar batalles. Estem preparades per a formar part de l’exèrcit”, afirma Mohammed.

Segons el seu parer, els prejudicis sobre la capacitat de les dones per a combatre continuen essent un obstacle. La portaveu denuncia una mentalitat masclista que les considera massa febles per assumir responsabilitats militars i que, quan n’accepta la presència, tendeix a reservar-los tasques administratives. Les negociacions determinaran si les dones que van combatre contra Estat Islàmic poden incorporar-se a les institucions estatals com a professionals de la seguretat o si la seva participació quedarà limitada per les concepcions tradicionals sobre el seu paper.

“Parlen d’integració mentre ataquen la nostra identitat”

Per Ronahi, incorporada a les YPJ el 2025, la qüestió va més enllà de l’estructura militar. Li preocupa que la integració es faci sense prou garanties per a la identitat kurda i els principis polítics que la van portar a unir-se a l’organització. La seva decisió va estar marcada per la violència contra la seva comunitat. Recorda haver vist com mataven persones del seu poble i com dones i infants patien tortures. Alhora, l’impressionaven la determinació i la capacitat de defensa de les combatents. “No volia una vida normal per a mi. Volia fer alguna cosa pel meu poble”, explica Ronahi, que es va incorporar a les YPJ després de la caiguda d’al-Assad. D’ençà d’aleshores, observa amb desconfiança les actuacions del nou govern, que considera més conservador i preocupat per imposar una identitat nacional única. Segons que denuncia, els atacs contra els símbols kurds, les restriccions a la llengua i les agressions contra la memòria de les combatents mortes contradiuen el discurs oficial d’integració. “Es parla d’integració mentre continuen matant els nostres joves i es prohibeix la nostra llengua”, diu Ronahi.

Per ella, el nom de l’organització és secundari davant la possibilitat de preservar les seves conviccions. “La qüestió més important és protegir la nostra identitat. Ningú no ens podrà obligar a adoptar una ideologia que no sigui la nostra”, diu Ronahi. El seu testimoni revela una tensió central en el procés d’integració: l’estat vol reunir les institucions sota una autoritat comuna, i les combatents temen que aquesta unificació acabi diluint el model polític i social al qual han dedicat la seva vida.

Les dones, fora de les decisions

La integració de les forces del nord-est coincideix amb la formació de noves estructures estatals i amb el debat sobre la futura constitució. Per a les YPJ, la participació femenina no pot dependre únicament de la voluntat dels dirigents de torn ni quedar limitada a declaracions generals sobre la igualtat. La portaveu de les YPJ situa el futur militar de l’organització dins una preocupació més àmplia: el lloc de les dones en les institucions de la nova Síria.

L’oficial denuncia una representació insuficient de les dones en els òrgans de poder i assenyala la seva escassa presència al parlament, als ministeris i a les ambaixades.
“La dona que ha lluitat i s’ha sacrificat durant anys ara es veu fora de la nova Síria”, diu Mohammed. Aquestes paraules expressen el temor que les dones que van assumir responsabilitats militars, polítiques i comunitàries durant el conflicte perdin capacitat d’influència precisament quan es van definint les institucions que governaran el país.

Les YPJ reclamen que la constitució garanteixi els drets de les dones i estableixi condicions de participació igualitària en la vida política. Considera que les decisions presidencials o els compromisos polítics temporals no ofereixen la mateixa protecció que un marc jurídic durador. “Si les dones no formen part de la presa de decisions, no hi haurà seguretat ni estabilitat”, sosté Mohammed.

La responsable insisteix que els drets de les dones s’han de reconèixer com a part de la reorganització de l’estat, no pas com una concessió particular a les combatents kurdes. La seva reivindicació inclou les dones de les diferents comunitats sirianes, en un país l’estabilitat del qual també depèn de com gestioni les seves diferències socials, ètniques i religioses.

Avzem Çiya: una combatent àrab en una organització kurda

Avzem Çiya introdueix una perspectiva diferent. És àrab i es va incorporar a les YPJ el 2026, quan va començar la guerra a Deir Hafir, la seva localitat, situada a pocs quilòmetres d’Alep. Va conèixer l’organització, va estudiar-ne les idees i hi va trobar una manera d’entendre la societat amb la qual s’identificava. “Em vaig informar sobre les YPJ i vaig veure que em representaven. Les seves idees eren liberals i estaven en consonància amb el que jo pensava”, explica Çiya.

La seva incorporació va tenir conseqüències personals. Segons que explica, és la primera persona de la seva tribu que s’ha unit al moviment kurd. La seva família desconeixia la decisió i, d’ençà d’aleshores, no ha pogut posar-s’hi en contacte. Avzem assegura que se sent més forta d’ençà que es va incorporar a l’organització. Tanmateix, també comparteix la incertesa sobre el seu futur dins les noves institucions estatals. “No tinc por del procés d’integració. Em preocupa com estarem nosaltres, les integrants de les YPJ, dins l’estat sirià, perquè les nostres ideologies són diferents”, diu Çiya. La seva preocupació no es limita a la relació entre les combatents i Damasc. També tem que les diferències entre comunitats desemboquin en nous enfrontaments. “Espero no haver de viure una guerra entre kurds i àrabs”, diu Çiya. La convivència entre comunitats és un dels desafiaments polítics de la nova etapa siriana. L’Administració Autònoma havia defensat un model que volia reunir kurds, àrabs, assiris i més grups sota institucions compartides, tot i que el seu funcionament i la seva representativitat també van ser objecte de disputes. L’experiència d’Avzem mostra que la identitat política no coincideix necessàriament amb l’origen ètnic. La seva decisió d’incorporar-se a una organització kurda no elimina les tensions que percep al seu entorn. La combatent reconeix que algunes crítiques de les seves companyes li fan mal, tot i que assegura que no abandonarà les seves camarades per aquestes diferències.

Per a Avzem, el futur de les YPJ no dependrà només de les condicions militars de la integració, sinó també de si el nou estat permet de conviure persones amb identitats,
experiències i conviccions diferents.

Negociar per no desaparèixer

Les tres combatents comparteixen la voluntat de continuar vinculades a les YPJ, però les seves històries mostren per què el futur de l’organització no es pot reduir a una
discussió sobre efectius i comandaments. Avesta va trobar en les combatents una possibilitat d’emancipació que va canviar la seva manera d’imaginar la vida. Ronahi
tem que la integració debiliti els drets i la identitat pels quals va decidir de lluitar. Avzem, una dona àrab dins una organització kurda, tem que les diferències polítiques i
comunitàries desemboquin en un altre conflicte. La portaveu resumeix el dilema d’una perspectiva pragmàtica. Les YPJ han de decidir com actuar respecte d’una oferta que obre la possibilitat de conservar una estructura diferenciada, però els detalls essencials de la qual encara estan pendents de resoldre. “Hem d’acceptar el que tenim ara, perquè som sòcies. Si no acceptem el que ens ofereixen, quedarem fora i continuarem fora”, diu Mohammed.

La declaració revela la tensió entre participar en les noves institucions i evitar que aquesta participació es tradueixi en una pèrdua d’autonomia organitzativa. Rebutjar la proposta podria deixar les combatents fora de les estructures estatals; acceptar-la sense garanties podria limitar la seva capacitat de preservar la identitat i els principis que han definit les YPJ.

El procés continua obert. La composició de la força especial, la seva cadena de comandament, les seves competències i la seva relació amb el Ministeri d’Interior
s’han de concretar. Alhora, la negociació militar no resol per si sola les demandes de reconeixement constitucional, d’educació en kurd i de participació política de les dones. El desafiament per a Damasc és definir què significa integrar una organització amb una història i una estructura pròpies. Per a les YPJ, la qüestió és si es podran incorporar al nou estat sense convertir-se en una presència merament simbòlica.

Ara, mentre Síria redefineix la seva organització política i militar, aquesta aspiració s’enfronta a una nova prova. El futur de les YPJ no dependrà únicament que Damasc
accepti una unitat especial, sinó de les condicions en què les dones puguin exercir les seves funcions, participar en les decisions i mantenir els drets pels quals diuen que han lluitat. La pregunta que continua oberta és si la nova Síria trobarà un lloc per a elles, no tan sols en les estructures de seguretat, sinó també en el poder polític i en la definició del seu futur.