L’Alguer celebra la diada amb música, cultura i un encontre amb artistes de Catalunya Nord

L’Alguer torna a commemorar les Festes 31 d’Agost, la celebració que recorda el Retrobament del 1960 entre la ciutat catalana de Sardenya i la resta dels Països Catalans. Enguany, el programa s’ha estès del 28 al 31 d’agost i ha combinat un homenatge a l’activista i ex-síndic Carlo Sechi, la presentació del nou disc de la cantautora Eleonora Peana i un encontre amb artistes de Catalunya Nord, que tancarà avui els actes.

Organitzades per l’Obra Cultural de l’Alguer amb el suport de l’ajuntament, la Fondazione Alghero i la Fondazione di Sardegna, les festes arriben en un moment de nou impuls institucional del català a la ciutat, amb projectes destinats a reforçar-ne la presència a l’administració, els equipaments culturals i les escoles. La commemoració recorda l’arribada a l’Alguer, l’agost del 1960, d’un grup de més d’un centenar d’intel·lectuals, escriptors i representants d’entitats culturals catalanes, encapçalats per Pere Català i Roca. En plena dictadura franquista, l’expedició fou rebuda al port pel síndic Fedele Cilliano i per centenars d’algueresos.

Aquella visita va posar fi simbòlicament a segles d’aïllament i va obrir una nova etapa d’intercanvis culturals, lingüístics i institucionals. D’aleshores ençà, el 31 d’agost ha esdevingut una data de reafirmació de la catalanitat de l’Alguer i del seu vincle amb el conjunt del domini lingüístic.

Carlo Sechi rep el premi Fidelitat a l’Alguer

Els actes van començar divendres, 28 d’agost, a la sala de conferències del complex de Sant Francesc, amb el lliurament del premi Fidelitat a l’Alguer a Carlo Sechi, director de l’Obra Cultural. L’ajuntament li va concedir la distinció per una trajectòria dedicada a la defensa de la llengua, la cultura i les tradicions alguereses, tant en qualitat d’estudiós i activista com durant la seva etapa d’administrador municipal.

Carlo Sechi: “És de ximples no aprofitar la llei d’escolarització en alguerès”

El guardó té una significació especial perquè va ser instituït el 1995, precisament durant el mandat de Sechi com a síndic de l’Alguer. D’aleshores ençà, s’ha concedit a Giuseppe Sanna, Antoni Nughes, Pasqual Scanu, Ciro Fadda i Fedele Carboni. La cerimònia va comptar amb la participació del govern municipal. El cantautor alguerès Davide Casu hi va posar l’acompanyament musical.

Llibre, la memòria musical d’Eleonora Peana

Dissabte, 29 d’agost, el claustre de Sant Francesc va acollir la presentació de Llibre, el nou treball de la cantautora algueresa Eleonora Peana. El disc explora la relació de l’autora amb l’Alguer i amb la seva herència lingüística. Els texts combinen moments íntims i fragments de memòria popular amb un llenguatge musical que passa pel jazz, la música brasilera i llatina i la cançó d’autor.

Peana va actuar acompanyada de dos músics destacats de l’escena jazzística sarda i italiana: Marcello Peghin, a la guitarra de deu cordes i elèctrica, i Salvatore Maltana, al baix elèctric i acústic.

La programació es tanca avui, 31 d’agost, a les 18.00, a la Biblioteca Catalana de l’Obra Cultural, amb la presentació de L’illa dels poetes – Artistes de la Catalunya Nord. Hi participaran Jordi Aligué, Joan Ramell, Cristina Giner i Esteve Sabench. Els convidats d’honor seran Pere Figueres, un dels principals representants de la Nova Cançó nord-catalana, i el cantautor alguerès Àngel Maresca, conegut per Lo Barber. L’entrada és lliure.

Àngel Maresca, “Lo barber de l’Alguer”: “Espero arribar fins als cent anys tot cantant”

Del gest simbòlic a l’ús quotidià del català

La diada arriba enguany després de la implantació d’un nou pla municipal de promoció del català, finançat pel municipi i per la regió de Sardenya. El projecte s’estructura en tres àmbits –administració, cultura i educació– i vol convertir el català en una llengua d’ús efectiu, més enllà de la presència institucional i commemorativa.

Un dels eixos és el reforç de l’Ofici Lingüístic Municipal, reactivat el desembre del 2024. El servei ofereix traducció i assessorament i treballa perquè els ciutadans puguin emprar el català en la relació quotidiana amb les oficines municipals. El pla també preveu d’incorporar-lo sistemàticament als continguts del Museu del Corall: els texts, els vídeos, les audioguies, els materials digitals i tot. L’escola és considerada l’àmbit decisiu. El projecte Escola Nova vol garantir una hora o dues setmanals d’alguerès a infantil i primària, amb professors, planificació i materials propis. També s’ha impulsat La vida continua, un projecte que duu cançons alguereses a les aules mitjançant cors infantils.

A aquestes iniciatives, s’hi afegeixen els primers deu dictats autocorrectius en línia en alguerès, elaborats per la lingüista Carla Valentino i incorporats enguany als recursos educatius de la Generalitat. El març també es va presentar la nova versió d’Algueres.cat, el diccionari en línia de la variant algueresa.

Més vincles amb els Països Catalans

Els vincles amb la resta dels Països Catalans també s’han reforçat aquests darrers mesos. El maig, l’Alguer va acollir la cloenda del Correllengua Agermanat 2026, que havia començat a Prada de Conflent, davant la tomba de Pompeu Fabra. L’acte final es va fer al Monument a la Unitat de la Llengua i va coincidir amb les celebracions de Sant Joan de la Porta Llatina, una festa històrica recuperada el 2022.

Aquest agost, la presència algueresa a Prada s’ha ampliat durant la XIII Jornada Algueresa de la Universitat Catalana d’Estiu. Lo Maquini, guanyador del CantAlguer 2025, hi va presentar un repertori de pop-rock en català, amb composicions pròpies i versions de la tradició musical local. La jornada també va incloure conferències sobre la Biblioteca Catalana de l’Alguer, les tradicions alguereses i el patrimoni etnobotànic de la ciutat, i una representació de la comèdia en català La duenya de l’hostera. Per primera vegada, quatre joves alguereses hi van participar gràcies a les beques de Plataforma per la Llengua.

Carlo Sechi, que hi va intervenir en representació de l’Alguer, també va rebre el premi Amic de Prada 2026 en reconeixement de la seva defensa de la llengua i la cultura catalanes.